La salut mental en el jovent: en estat d’emergència

La Federació Salut Mental de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) han presentat la radiografia 'La situació de salut mental en el jovent català', un informe que constata una situació d’emergència juvenil en matèria de salut mental: 1 una de cada 7 persones joves pateix un problema de salut mental i les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental. L'estudi també mostra la greu situació vers el suïcidi, que s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves. A més, aquesta emergència també pateix un biaix de gènere i per cada home que pateix depressió, per exemple, la pateixen dues dones joves. Hi contribueixen també la precarietat i la desigualtat social, de fet, per a les dues entitats, hi ha una relació entre no arribar a final de mes i el fet de patir ansietat entre el jovent català. 

"Aquesta intersecció de discriminacions i opressions amb la salut mental se suma als condicionants del jovent de Catalunya. La incertesa de la crisi de la covid-19 i de les crisis que la segueixen ens situen, sense cap dubte, davant una emergència de la salut mental de les joves: pujada de l’ansietat i TCA, malestar emocional estès o increment de les atencions d’urgència" apunta Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, que denuncia "un desequilibri territorial i un desencaix entre la necessitat d’atenció i els recursos disponibles" que no atenen l’arrel estructural del problema.

Salut Mental Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya recullen una sèrie de recomanacions al document:

• Cal garantir una millor coordinació entre els serveis de salut mental adreçats als i les joves, fent possible millors transicions entre aquests. A més, cal millorar i reforçar els serveis d’urgència, garantint el seu accés a la persona jove quan aquesta ho requereixi.

• Promoure un abordatge estratègic múltiple per a eradicar l’estigmatització mitjançant dues premisses claus. D’una banda, fomentant la modificació de l’imaginari social, les idees que fonamenten els prejudicis que generen estigma sobre el jovent amb problemes de salut mental. D’altra banda, generant oportunitats perquè les actituds i els comportaments cap a aquestes persones canviïn i no es basin en relacions discriminatòries.

• Introduir l’educació emocional en totes les etapes educatives (obligatòria i post obligatòria), així com generar serveis d’acompanyament davant la transició entre etapes educatives i oferir una formació al professorat en detecció i atenció de malestars emocionals o problemes de salut mental.

• Impulsar, juntament amb les polítiques de salut mental, polítiques d’emancipació juvenil, en especial per a les persones més vulnerabilitades. La regulació de lloguers, el lloguer social juvenil, la renda bàsica universal o la millora de les condicions laborals, així com una xarxa de serveis socials i assistencials forta, són la garantia d’una millora de la problemàtica de la salut mental juvenil.