"Els drets de la infància no poden ser una opció, han de ser una obligació"

Amb motiu del Dia Mundial dels Drets de la Infància (20-N), la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social fa una crida a una acció política decidida i conjunta de les administracions i la societat per garantir els drets dels infants. "Els drets de la infància no poder ser una opció, han de ser una obligació" ha assegurat José Antonio Ruiz, cocoordinador de la PINCat, durant la benvinguda institucional de la jornada ‘Infància amb drets: un compromís social compartit’. L’acte ha comptat amb representants institucionals, persones expertes, i la veu dels infants, que han abordat les principals vulneracions de drets i els reptes per assegurar-los plenament.

Una situació preocupant per a la infància a Catalunya

A Catalunya, més del 30% dels infants viuen en situació de pobresa o exclusió social i l’11% pateixen privació material severa. Aquestes xifres, superiors a les mitjanes espanyola i europea, evidencien greus desigualtats socials que afecten la infància. Problemes com la segregació escolar, l’abandonament prematur dels estudis, l’escassetat de recursos per a la salut mental o les llistes d’espera per accedir a serveis socials fan palès que el sistema de protecció infantil és insuficient. La pobresa, la falta d’accés universal al lleure educatiu i la insuficient inversió en polítiques infantils són exemples clars de com els drets dels infants encara es vulneren a casa nostra.

"Cal més inversió, però el que també cal és que els recursos estiguin focalitzats" ha apuntat Aida C. Rodríguez, adjunta d’infància a la Síndica de Greuges de Catalunya, a la taula rodona  'Present i futur dels drets de la infància a Catalunya: reptes i oportunitats, on ha recordat la importància "d'un infant, una renda" i la necessitat de garantir uns ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques d'infants i adolescents. Les dificultats d'accés a l'habitatge també han estat presents a la taula rodona, on s'ha fet èmfasi que les polítiques d'infància han d'incloure, com a element clau, les polítiques d'habitatge en la lluita contra la pobresa infantil. "Quan parlem de crisi d'habitatge, també parlem de crisi d'infància. Cal refer l'agenda política perquè sinó d'aquí a 10 anys tornarem a parlar d'aquestes mateixes xifres o pitjor" ha alertat Maria Truñó, consultora i investigadora a la Universitat de Girona en polítiques d'educació, infància i adolescència, joc i espai públic. En aquest sentit, Anna Novella, professora i investigadora a la Universitat de Barcelona i experta en participació infantil i d’adolescents, ha apuntat al paper de responsabilitat de les diferents administracions públiques. "És bàsic el compliment dels marcs normatius des de totes les àrees de govern, que han d'estar implicades de forma conscient en la garantia dels drets, amb esforç i recursos" ha assegurat Novella, que ha fet èmfasi en les diferents "R". "La "r" de reconèixer la infància com a subjecte polític, de rellevància a la comunitat, de respecte a les seves idees i aportacions i de responsabilitat compartida per a l'impulsa i la garantia dels drets".

Accions urgents per revertir aquestes desigualtats

· Incrementar la inversió social en la infància i les seves famílies per situar-la a la mitjana de la Unió Europea. Espanya és el país que menys inverteix en infància de l’OCDE. La mitjana europea de despesa en polítiques d’infància arriba al 2,5% del PIB i a Catalunya és de l’1,6%. 

· Desplegament de l’Estratègia de desinstitucionalització del sistema de protecció per potenciar l’acolliment familiar. El nombre d’infants desemparats o tutelats no ha parat de créixer (sense comptar els adolescents migrats sols). El 56% d’infants i adolescents tutelats estan en centres residencials (el 2024, 290 infants menors de 6 anys).

· Aplicació efectiva de la Llei de protecció integral a la infància i adolescència (LOPIVI) per assegurar el seu benestar en tots els àmbits. 1 de cada 5 infants i adolescents patirà algun tipus d'abús sexual abans dels 17 anys i les Barnahus han atès més de 600 casos d'abús sexual infantil des de la seva obertura el 2020.

· Augmentar els recursos per a la prevenció de la salut mental infantil. En el període 2017-2022, ha incrementat els infants adolescents atesos: 17% als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i un 19% als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Creixen les llistes d’espera i es redueix la freqüència assistencial.

· Desenvolupar el Pla de xoc contra l’abandonament escolar, amb l’objectiu de reduir-lo al 9% el 2030 com marca la UE i que ara és del 14,8%; continuar implementant les mesures del Pacte contra la segregació escolar (actualment a Catalunya, 410 escoles es consideren segregades. Caldria reassignar el 33% de l’alumnat de primària i el 28% de secundària per aconseguir una diversitat social equilibrada a les escoles; i aprovar un pla d'emergència per reforçar l'educació inclusiva i desplegar plenament el Decret 150/2017.

· Revisar la Cartera de serveis socials amb perspectiva d’infància. D’una banda, els serveis i recursos d’atenció a infants amb discapacitat tenen llistes d’espera que limiten les seves oportunitats i, d’altra banda, creix l’acompanyament a infants i joves migrats sols (nous casos acollits per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència: 2021 (1.279), 2022 (2.410), 2023 (2.330) i 2024 (1.888 a l’agost).

· Garantir la universalització del lleure educatiu perquè no hi ha una política general i consolidada de foment del lleure educatiu que asseguri l’accés al lleure a infants en situació de vulnerabilitat. El 60% d’infants i adolescents no participen en activitats d’educació en el lleure.