T3S
Les entitats socials demanen un model basat en l'atenció integral i centrada en la persona. Un model en que la mediació, les penes alternatives i la reducció de danys tinguin paper destacat.
a Taula del Tercer Sector ha presentat aquest dimarts l’informe ‘Drets Humans i polítiques de drogues: noves propostes de regulació’ en el marc del Cicle de Debats ‘Catalunya Social’. Aquest nou Cicle de Debats de la Taula del Tercer Sector, que té una periodicitat mensual, compta amb el suport del Diari Ara i de l’Ateneu Barcelonès. Unes 150 persones procedents d’entitats socials, d’institucions acadèmiques i ciutadanes, i de les Administracions han assistit a aquest segon debat.
En l’informe, que ha estat elaborat pel Cap de l’Àrea de Drogues de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), Josep Rovira, per a la Taula del Tercer Sector, s’hi alerta que l’enduriment de la legislació sobre drogues no ha fet disminuir el consum i que l’enduriment d’aquestes legislacions se situen lluny de les propostes de mediació i penes alternatives que es defensen des de les entitats dedicades a l’atenció a les drogodependències.
En l’informe es destaca la importància de prioritzar un model biopsicosocial, com a l’abordatge més efectiu a l’hora de tractar les persones amb un problema amb el consum de drogues. Aquest model aborda el consum de drogues com un fenomen que s’explica per la conjunció de tres factors: la naturalesa de l’individu (amb atenció a les seves característiques sociodemogràfiques, factors o predisposició genètica, motivacions del consum, estat de salut general, entre d’altres); la substància consumida en el seu ample espectre (tipus de substància, quantitat consumida, freqüència de consum, via de consum, etc.); el context en el que s’inscriu l’individu tant pel que fa a l’entorn més proper (família, amistats, agents vinculats, etc.) com al més estructural (arquitectura legislativa, política, socioeconòmica, etc.). Alhora, el model requereix l’articulació de propostes público-privades estructurades per garantir una atenció integral. El paper de l’Administració és central, però també l’experiència i les proves demostren que les entitats socials i els grups de la societat civil són actors importants per a la prestació de serveis de tractament, que poden anar des de la desintoxicació fins a teràpies psicosocials o grups d’ajuda mútua.
L’informe publicat per la Taula del Tercer Sector aposta per una reassignació i priorització dels recursos públics en aquest àmbit, que hauria de passar per establir noves prioritats polítiques i avançar en propostes alternatives, com per exemple:
- Donar impuls prioritari als programes de Reducció de Danys, ja que no sols comptem amb l’evidència que milloren aspectes de salut pública en població destinatària, sinó que també contribueixen de manera molt significativa a la millora de seguretat de l’espai públic i la comunitat.
- Millorar la continuïtat d’atenció social i acompanyament a la inclusió social de la població drogodependent des del inici de l’atenció. En un moment de dificultats i major pobresa en la població general, la manca d’adaptació de recursos i programes per a la inclusió al perfil d’aquesta població i la competitivitat de recursos cada vegada més escassos, els situa en un major desavantatge.
- Avançar en propostes alternatives de regularització que es despleguen mitjançant reglamentació i normativa, però a un menor cost que els mecanismes de repressió i control penal clàssics.
Les entitats socials aposten per deixar en un segon pla les polítiques repressives, centrades en la persecució de mercats incontrolats i d’una criminalitat cada vegada més poderosa, i prioritzar i aplicar polítiques alternatives que redueixin la càrrega repressiva de control de l’oferta i consum. Aquestes noves polítiques permetran reassignar de manera diferent les prioritats d’inversió afavorint àmbits més propis de l’atenció social, la salut i la prevenció. Avui, la despesa en polítiques repressives de control de l’oferta representa més del 70% del total, que s’aplica a través d'actuacions de sanció als consumidors i penalització a proveïdors i traficants. Mentre que la resta de la despesa es distribueix de manera descendent segons ordre d’inversió en assistència, organització, prevenció, investigació, cooperació internacional, i reducció de danys.