10 propostes per millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores

En un context d’envelliment de la població i de creixement de les necessitats socials, la gestió de la dependència és un dels temes clau dels pròxims anys. L’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials acaba de publicar unes dades on ressalten que la dependència no fa més que créixer i que els recursos públics que s’hi destinen són clarament insuficients. Segons aquest informe, 111 persones amb dependència moren cada dia sense haver rebut l’ajut al qual tenen dret per llei, 40.447 en total l’any passat. Mentrestant, 296.431 persones estan esperant algun tipus de tràmit vinculat a la dependència a tot l’Estat.

Aquesta circumstància no només afecta les persones que es troben a les llistes d’espera de la dependència sinó també impacta en la qualitat de vida de les persones que les cuiden. I és que la dificultat dels tràmits per obtenir el grau de dependència fa que a la pràctica siguin els familiars els que en molts casos assumeixen aquestes cures. Es calcula que només a Catalunya, actualment, hi ha més de 97.000 persones cuidadores no professionals, segons l’informe de prestacions econòmiques i de serveis per a persones amb dependència de la Generalitat, tot i que no totes es troben en llista d’espera d’un servei. 

Aquestes persones, sovint familiars sense preparació que cuiden de manera no professional de parents en situació de dependència, realitzen una feina molt desgastant i molts cops amb renúncies personals i professionals molt altes. Es troben sovint sense suports i desenvolupen un alt grau d’estrès, i esgotament físic i mental en recaure sobre aquestes la responsabilitat de la cura. És, a més, una feina que suposa una alta desigualtat de gènere: el 88% de les persones cuidadores són dones.

La Fundació Pere Tarrés ha elaborat un decàleg de propostes amb l’objectiu de millorar el sistema i la qualitat de vida de les persones cuidadores:

1. Reconèixer les persones cuidadores. El temps que aquestes persones destinen a les cures, havent d’abandonar en molts casos el mercat laboral, és origen d’experiències i adquisició de competències que han de ser reconegudes.

2. Combatre la precarització del sector de les cures. És bàsic promoure una feina de qualitat en el sector social, tot millorant les condicions laborals de les persones que hi treballen, i potenciar les organitzacions d’economia social i col·laborativa perquè empreses amb ànim de lucre no ocupin el mercat.

3. Incorporar les famílies en el model. Cal escoltar les famílies i fer-les partícips del disseny i gestió del model.

4. Desconnexió i suport mutu. Cal desenvolupar i reforçar els grups de suport emocional i els espais de desconnexió per combatre el burnout, amb l’objectiu de generar xarxes de suport entre les persones cuidadores.

5. Potenciar les entitats del tercer sector com a complement. Les entitats del tercer sector, per la seva major agilitat i proximitat amb les persones, tenen un rol complementari de l’administració i cal potenciar-les com a complement allà on l’administració no arriba.

6. Conscienciació social. Cal una sensibilització de la societat al voltant del tema de les cures des d’una perspectiva de gènere que posi el focus sobre el fet que l’atenció a les persones dependents suposa una sobrecàrrega dels membres femenins de la família i una naturalització de l’assumpció del rol de cures per part de les dones.

7. Millorar la coordinació dels agents socials. Cal millorar la coordinació entre els diferents estaments implicats en el sistema de serveis socials, amb l’objectiu d’aconseguir un model de detecció més preventiu i no tant reactiu.

8. Ampliar els recursos de suport existents. Cal ampliar, el catàleg de serveis i prestacions per reforçar els suports que es presten al domicili, oferint noves fórmules de prestacions i ajuts, reforçant mecanismes com l’assistent personal, la teleassistència avançada o nous models d’habitatge com els apartaments tutelats.

9. Formacions adreçades a les persones que cuiden. Cal desenvolupar noves formacions adreçades a l’autocura i a coneixements i competències que posin al centre la persona cuidadora no professional.

10. Optimització i millora dels processos vinculats a la dependència. És necessari millorar diferents aspectes normatius relacionats amb els circuits dels serveis socials que generen una excessiva burocràcia.

Un informe de la Fundació, elaborat el 2020, fa un retrat del perfil prototip de la persona cuidadora: 8 de cada 10 són dones que cuiden un familiar i que dediquen 14 hores diàries de mitjana a les cures. En més d’un 70% dels casos, pateixen estrès perquè consideren que no tenen prou temps per a elles mateixes.