110 entitats i institucions signen el Pacte per la Reforma Horària
La Taula del Tercer Sector ha estat una de les signants del Pacte.
El Palau de la Generalitat ha estat l’escenari aquest dilluns de la signatura del Pacte per la Reforma Horària. El Pacte per la Reforma Horària ha estat signat per un total de 110 entitats i institucions. La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya hi ha estat representada per Jordi Balot.
La carta de compromisos cap a l’objectiu 2025, que s’inclou en el Pacte per a la Reforma Horària diu que la reforma horària és “una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps” perquè sincronitzant els hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat “aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida.” La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, “potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.”
L’Objectiu 2025 és el propòsit en que les institucions i organitzacions promotores del Pacte per la Reforma Horària es comprometen a “recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món”, impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions “a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials”, i consolidar el factor temps “com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.”
L’Objectiu 2025 vol contribuir a augmentar “els nivells de benestar social de la ciutadania i protegir-ne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables”, fer una distribució “més racional del temps en la vida quotidiana”, assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal, afavorir “la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables”, millorar el rendiment escolar, incrementar el temps per al descans, acomplir “els objectius de coresponsabilitat i d’equitat de gènere” afavorir la participació ciutadana “en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics”, millorar “la productivitat i la competitivitat de les empreses”, incrementar el rendiment laboral i “afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral.”
També pretén fer possible la sostenibilitat energètica “per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.” Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa compactar la jornada laboral per avançar l’hora de sortida de la feina, introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida, avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.
L’Objectiu 2025 hauria de portar en els propers anys “a equiparar Catalunya amb la mitjana europea, allà on sigui possible” de manera que se segueixi una tendència a avançar l’hora d’anar a dormir, recuperant del temps de son perdut. Es vol arribar a una “reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment el femení.”