2 de cada 10 persones joves tutelades i extutelades compaginen feina i estudis

El 22% del jovent a Catalunya que està o ha estat tutelat per l’Administració pública compagina els estudis amb la feina. Així ho revela l'Enquesta FEPA 2023, l'informe anual que publica la Xarxa d'Entitats per a l'Emancipació Juvenil. "Aquesta xifra cal analitzar-la amb cura perquè reflecteix el compromís del jovent amb el seu projecte de vida, però també és conseqüència de les greus dificultats que afronta per emancipar-se" assenyala el director de FEPA, Jordi Sàlvia que matisa "la majoria de joves que treballa i estudia alhora ho fa per ajudar econòmicament a casa, pagar-se els estudis o disposar de diners propis. Si el jovent extutelat ho fa en major proporció és per la urgència de poder estalviar i afrontar una emancipació precoç i forçada".

En la darrera dècada les persones joves han anat retardant l’edat d’emancipació i, tant Catalunya com l’Estat, se situen a la cua de la Unió Europea. Enguany, la mitjana a Catalunya està en 29,82 anys, lleugerament per sota de la mitjana estatal (30,4)3, però superior a l’europea (26,3). Les xifres contrasten amb la situació del jovent extutelat, forçat a iniciar aquesta etapa gairebé una dècada abans –entre els 21 i els 23 anys–, malgrat enfrontar-se al mateix context socioeconòmic i haver-ho de fer, sovint, sense una xarxa familiar consolidada que pugui proporcionar suports en un moment tan crucial.

L'impacte de la Reforma del Reglament d'Estrangeria

L'Enquesta assenyala canvis sense precedents en la situació formativa i laboral de la joventut tutelada i extutelada a Catalunya. D'una banda, es dispara la xifra de persones que treballa en termes totals, que arriba pràcticament a la meitat de la mostra (42,4%) quan l’any 2020 estava més de 15 punts per sota (26,9%). De l'altra, s'incrementa la població que opta per formar-se (69,0%), sigui de forma exclusiva o no, i cau a un mínim històric el nombre de joves que ni estudia ni treballa (10,68%).

Les dades també revelen que l’autorització de residència no lucrativa temporal, fins ara la situació administrativa més habitual de la joventut extutelada d’origen migrant, ara és residual (1,92%) i queda desbancada per l’autorització de residència i treball. Aquesta última augmenta més de 47 punts en tres anys i passa d'un 21,7% l’any 2020 a un 78,44% el 2023 i és la que tenen vuit de cada deu persones quan abandonen el sistema de protecció (84%).

El salari, la principal font d’ingressos

L'informe constata que la remuneració generada per la feina és la principal font d'ingressos per al 33,7% persones tutelades i extutelades, sis punts més de qui assenyala que ho són les prestacions específiques per la seva condició (27,6%).

Una dada que preocupa a FEPA és que del total de persones ateses en programes d'acompanyament a l'emancipació, gairebé dues de cada 10 no tenen cap ingrés ni és beneficiària de cap prestació (18,9%) i, malgrat això, només el 0,09% cobra l'Ingrés Mínim Vital (IMV).