8-M COCARMI: Unitat del col·lectiu i complicitat de l’entorn

Resiliència, apoderament, lideratge, implicació, sororitat i suports, entre altres, han estat algunes de les moltes paraules que s'han escoltat a la taula rodona 'El futur que volem: nous camins d’apoderament i lideratge per a dones i nenes amb discapacitat’ organitzada per la comissió de dones del COCARMI dins els actes del Dia Internacional de la Dona i que s'ha celebrat a la seu de l’ONCE Catalunya.

La benvinguda ha estat a càrrec de la directora de la Federació Catalana d’Autisme, Marta Campo, la qual ha ressaltat la importància de "crear espais de visibilització per a la dona, i encara més per a la dona amb discapacitat”. Tot seguit, la moderadora, la vicepresidenta d’ONCE Catalunya i coordinadora del grup de treball de gènere del Comitè, Maria de la Sierra López, ha iniciat un diàleg amb les diferents participants a la taula per parlar d’on ve i cap a on va el moviment associatiu del col·lectiu i per recordar "que som totes molt diverses, de diferents orígens, ètnies i religions", però també diverses pels tipus de discapacitat, és un col·lectiu heterogeni. Així, Carme Garrido, d’ECOM, activista des de fa molts anys i al capdavant de l’entitat del Penedès Entretots, ha explicat, a partir de la seva experiència personal, que "venim de temps molt durs" des de la infància, amb problemes per accedir a l’educació , rebuig després a l’adolescència i a l’àmbit laboral però també en el personal i familiar, amb crítiques per tenir parella i voler tenir fills.

Per la seva banda, Esther Jolonch, vicepresidenta de COCEMFE Catalunya, ha dit que, a més de reclamar drets, cosa del tot legítima, "també hem d’aportar i implicar-nos en la lluita associativa i en la incidència política, no ens hem de conformar" i
quedar a casa. Recordà, a més, que moltes dones tenen discapacitat resultat de la violència de gènere, i que les dones amb discapacitat, com les dones en general, viuen més, "per la qual cosa s’ha d’entendre que la vellesa forma part de la discapacitat i hem de fer entendre que som molt transversals".

Accessibilitat

Com transversal és l’accessibilitat i el disseny universal: el Codi d’Accessibilitat, en vigor des de l’1 de març, "ens hauria de garantir un entorn on tots som iguals de competents" ha dit i ha afegit que "l’accessibilitat i el disseny universal són bons per a tothom". Així mateix, ha demanat aprovar la figura de l’assistent personal, sobre la qual "cal convicció, voluntat política, perquè ens veuen com malalts i no com agents actius de la societat" ha denunciat Carme Garrido.

Infantilització

En aquest sentit, en la taula s'ha fet referència en diversos moments a la "infantilització" de les dones amb discapacitat, "encara que tinguem 45 anys" i s'han rebutjat termes com "els nois i noies" quan es parla de les persones amb discapacitat, sobretot en referència a les persones amb discapacitat intel·lectual o paràlisi cerebral. Irene Farrero de Dincat ha parlat de tot el temps perdut i de la incomprensió viscuda fins que va tenir el diagnòstic d’autisme, queda molt per fer i "tenim dret a sentir-nos responsables" i "hem de fer visibles els nostres drets”, inclosos els drets sexuals i a la maternitat, a l’accessibilitat, a l’habitatge. Així mateix, ha destacat la importància d’involucrar l’entorn i disposar dels suports necessaris en el dia a dia "quan tenim les necessitats de suport cobertes ens podem desenvolupar com a persones". Luisa Jimenez, d’ONCE Catalunya, ha recordat les portes que se li van tancar fa uns 20 anys per ser dona amb discapacitat visual, mare de dos fills petits i separada. Com Farrero, considera clau disposar d’eines per poder desenvolupar-se com la resta de persones, i ha rebutjat el llenguatge que distingeix entre persones amb discapacitat i "normals". 

Treball i salut

En el camp laboral, són molts els reptes que tenen les dones amb discapacitat perquè "si el feminisme té el sostre de vidre, el sostre de les dones amb discapacitat és de ciment", segons paraules de Jiménez. Sobre aquesta qüestió, María de la Sierra López ha reivindicat el dret, com qualsevol altra persona, a accedir a llocs directius de l’empresa. Igualment fonamental, en el camí cap a la plena inclusió, és avançar en l’atenció sociosanitària perquè aquesta tingui més en compte les especificitats de les dones amb discapacitat, com ha recordat Irene Farrero, que ha posat l’exemple del gran desconeixement que existeix sobre la targeta sanitària Cuida’m. Les esterilitzacions forçades són un altre exemple de desconeixement, en aquest cas dels drets sobre sexualitat i maternitat de les dones amb discapacitat: “que ningú parli per ningú” ha demanat Maria de la Sierra López.

Com a conclusions, Garrido ha citat, com a punts clau en què cal incidir per avançar, l’escola inclusiva, l’accessibilitat universal i l’autonomia personal, "tres reptes imprescindibles per a una societat inclusiva".