Aposta per l'atenció postpenitenciària

La Taula del Tercer Sector ha presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès l'estudi ‘L'acompanyament a les persones en la sortida a la presó. El paper del tercer sector’. La presentació ha anat a càrrec d'Emili Grande de la Fundació Desenvolupament Comunitari, responsable de l'estudi. A continuació, hi ha hagut un debat amb tres experts d'entitats socials i un representant del Departament de Justícia: Núria Iturbe, referent del servei d’acompanyament postpenitenciari d’Intress; Sergi Fortià, coordinador de serveis de Justícia de Suara Cooperatives; Roser Garcia, voluntària de presons de Justícia i Pau, i Joan Pere Queralt, responsable del Servei de Medi Obert i Serveis Socials del Departament de Justícia.

L'estudi es basa en l'anàlisi de 25 casos de persones a les quals s'ha acompanyat i oferts suports per facilitar la seva reinserció social just abans de l'excarceració i durant els primers mesos en llibertat. L'anàlisi inclou aspectes com la salut, el treball, l'habitatge, els ingressos dels quals disposen i l'arrelament social. "Reclamem que les polítiques d'atenció postpenitenciària siguin una aposta prioritària per a un dels col·lectius més vulnerables de la societat. Després de la presó hem d'evitar que la persona es trobi sola i ha d'haver-hi alternatives que li ofereixin oportunitats reals d'inclusió" assegura la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina.

Una de les principals conclusions de l'estudi és la falta d'un protocol d'actuació que unifiqui les mesures d'acompanyament i suport a les persones entre els equips de tractament dels Centres Penitenciaris i els Serveis Socials Municipals. Per això, la Taula demana millorar la coordinació entre les diferents Administracions per garantir que quan la persona iniciï el procés de transició cap a la comunitat disposi de la informació, l'assessorament i l'acompanyament que necessita.

En concret, l'informe posa de manifest les dificultats que tenen els equips de tractament dels Centres Penitenciaris d'actuar prèviament a l'excarceració quan la població de destí de la persona en llibertat és lluny del mateix centre mentre que els Serveis Socials Municipals consideren la relació amb els Centres Penitenciaris com un traspàs de casos i no com una col·laboració. En la majoria dels municipis, no hi ha una relació establerta amb els centres penitenciaris i s'atén a la persona des del moment de la sortida definitiva, en funció de les seves necessitats i dels procediments habituals, que poden variar entre ajuntaments.

L'estudi també assenyala la dificultat afegida de la desregulació documental que tenen les persones que surten de la presó i que no han obtingut prèviament cap permís ni han tingut cap contacte amb l'exterior. Durant l'estada al centre penitenciari, els documents que tenien han caducat quan aquests són necessaris per regularitzar la seva situació social, exercir els seus drets i fer ús dels recursos i serveis bàsics. Sense tenir en regla aquests documents i fer els tràmits corresponents, com l'empadronament, no es poden inscriure a l'atur o rebre la prestació d'excarceració; ni accedir als Serveis Socials Municipals d'on vagin a viure; ni entrar a programes per a col·lectius vulnerables; ni tenir assignat un CAP o ser derivats a un hospital de referència, entre altres.

Un altre dels problemes que han d'afrontar les persones en el moment de quedar en llibertat és l'accés a un habitatge. La majoria dels establiments residencials, tant si són finançats pel Departament de Justícia com si són sostinguts per altres recursos, són d'estada temporal i en molts casos improrrogables, el que dificulta el procés de retorn a la societat.

El document també remarca la importància de vincular la persona a un programa d'acompanyament i suport abans de la seva sortida de la presó per garantir una continuïtat en l'atenció. L'estudi proposa que aquesta actuació prèvia tingui un mínim de tres reunions: la primera, per iniciar el contacte, conèixer el programa i escoltar les dificultats i els dubtes que la persona té respecte a la seva propera situació de llibertat; la segona, per establir confiança i perspectiva d'utilitat del programa donant resposta a les seves demandes; i la tercera, per establir el pla de seguiment a la sortida. La continuïtat dels plans d'acompanyament depenen de la voluntat de la persona. Sovint aquesta relació és interrompuda sense arribar a la finalitat de refer un projecte de vida acceptable.

Pel que fa als suports que ofereixen les entitats socials, el document indica que no es destinen prou recursos a les persones que surten en llibertat en primer grau (règim tancat en mòduls específics i separats de la resta d'interns) o segon grau (règim ordinari en què la persona pot participar en activitats internes i gaudir de permisos i sortides programades quan es compleixen les condicions i requisits), però emfatitza en tot l'acompanyament i suport que sí que s'està portant a terme amb les persones en situació de permís, tercer grau (règim obert que pot incloure trasllat a centre obert, en comunitats terapèutiques o en unitats dependents que són habitatges del propi sistema penitenciari) o llibertat condicional per assegurar que la persona assolirà els objectius que s'ha marcat en aquesta transició cap a la societat.

En aquest sentit, la presidenta de la Taula del Tercer Sector ha recordat que "les entitats socials, tant les col·laboradores com les de voluntariat, hi destinen molts esforços i recursos malgrat el poc suport de les Administracions. Ho fan de manera compromesa, voluntarista i posant per davant la seva vocació de servei públic" i ha afegit "destinar-hi recursos no és una despesa, és una inversió perquè la reinserció social i laboral és sinònim de menys reincidència i menys reingressos a la presó. És més, si aquest acompanyament i suport es fa de manera contínua i intensa, sobretot en el primer any, potenciem les possibilitats d'èxit de la reinserció" conclou Alsina.