Comencem una legislatura més social
El nostre sistema de benestar encara presenta molts reptes per poder fer decréixer les desigualtats i la injustícia en la nostra població. L’objectiu d’assolir un país socialment més just es fa encara més difícil sense un Tercer Sector fort.
Però la crisi, primer, i la situació política, aquests darrers mesos, han posat en greu risc molts serveis i programes socials de les entitats, amb impacte sobre milers d’usuaris vulnerables, i han posat en evidència la fragilitat i la inestabilitat d’algunes de les modalitats de finançament públic, com les subvencions anuals, que sostenen molts d’aquests programes i serveis.
Per tots aquests motius, resulta imprescindible, urgent i coherent disposar d’un govern efectiu al Palau de la Generalitat que impulsi una legislatura més social. Alhora, cal demanar amb tota la força que s’aixequi l’article 155, que s’alliberin els polítics que estan a la presó, i deixar tornar als polítics que estan a l’exili per defensar unes opinions polítiques i democràtiques.
Necessitem, doncs, posar fil a l’agulla a una nova legislatura per defensar els drets socials dels milers de persones en situació vulnerable del nostre país. Una legislatura per consolidar la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, per garantir l’existència de places suficients en centres residencials, centres de dia i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat, malaltia mental o addiccions, per desenvolupar una nova llei que abordi la regulació del mercat de lloguer... només per posar tres exemples. En definitiva, necessitem reforçar polítiques predistributives i de garantia de drets socials en els àmbits educatiu, de l’habitatge i del mercat de treball, a fi de frenar l’increment de les desigualtats socials al nostre país. Només dues dades per clarificar i contextualitzar la situació descrita anteriorment: 352.200 aturats, el 74% del total ja no cobren cap prestació i 234.600 assalariats van guanyar un salari mitjà mensual inferior a 710,1€.
Tenim els objectius clars i no ens podem desviar perquè si no hi pot haver un retrocés en les polítiques de cohesió social, una pèrdua de drets socials conquerits, i un afebliment del teixit d’entitats socials que el nostre sistema de benestar no es pot permetre.
