ECOM demana que no s’oblidi l’accessibilitat com a element clau de la "nova mobilitat" sostenible

ECOM, l’entitat referent de la discapacitat física a Catalunya, sosté que, perquè la nova mobilitat sigui sostenible i segura, ha de ser necessàriament accessible per a tothom i tenir en compte la diversitat de la ciutadania i la seva vida quotidiana, així com les desigualtats per gènere i discapacitat.

 

La federació alerta que el concepte de "ciutat dels 15 minuts" que s’està obrint pas en els debats sobre la nova mobilitat no existeix per molts col·lectius de la població, entre els quals, les persones amb discapacitat i les persones grans, si l'entorn urbà, els comerços i els equipaments no són accessibles. Així mateix, considera que l’urbanisme tàctic –que també està en debat–, sempre que tingui en compte les necessitats de les persones amb discapacitat, pot ser un gran aliat per avançar en accessibilitat tant des del punt de vida del vianant com del transport públic.

 

ECOM també vol posar de manifest que la necessitat de mantenir una distància física de seguretat entre persones, a la qual ens ha portat la pandèmia, ha fet visible que a la majoria dels carrers dels municipis catalans s'incompleix la normativa d'accessibilitat i que les voreres no garanteixen el mínim ample de pas sense obstacles d’1,80 metres, que és l’espai mínim necessari perquè dues persones puguin creuar-se en una vorera.

 

Davant aquesta situació, ECOM reclama als diferents governs amb competències un veritable compromís polític, econòmic i tècnic amb la mobilitat accessible i sostenible i que els fons europeus es destinin a aquesta finalitat. A més, insta també a les administracions locals a recuperar els espais de treball amb les entitats de persones amb discapacitat dels diferents territoris perquè considera que és l’única manera de garantir que les actuacions en l'àmbit de la mobilitat garantiran l'accessibilitat i la igualtat d'oportunitats.

 

També, en l’escenari en què ens trobem, ECOM demana als operadors de transport públic que posin en circulació tot el material mòbil accessible del qual disposin -especialment en cas de reducció de freqüències-, per no incrementar encara més la manca d'igualtat d'oportunitats de persones amb discapacitat física.