"El Tercer Sector ha de reclamar el seu lloc en la construcció de ciutats més democràtiques, inclusives i sostenibles"

Lorena Zárate és historiadora i presidenta d’Habitat International Coalition. Durant gairebé dues dècades ha estat implicada en iniciatives i projectes de capacitació, mobilització i incidència en polítiques públiques, destaca l'elaboració i difusió de la Carta Mundial i la Carta de la Ciutat de Mèxic pel Dret a la Ciutat, entre altres. Ha col·laborat activament en la Relatoria Especial per al Dret a l'Habitatge Adequat i l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Lorena Zárate és l’encarregada de la conferència inaugural del 6è Congrés del Tercer Sector Social el dimecres 21 de novembre a les 9:30h a La Farga de l'Hospitalet.

 

 

Som més a prop i més lluny a la vegada. Hi som a prop en el sentit de l’amplitud i de profunditat: no només per part de les demandes ciutadanes sinó també de les iniciatives que exigeixen ciutats més democràtiques, inclusives i sostenibles, i amb una gestió col·lectiva de l’habitatge i l’espai públic. D’altra banda, hi som més lluny pel que fa a les tendències a l’enorme especulació, la concentració de la riquesa i a la inversió en quantitats ingents que propicia la gentrificació descontrolada. També trobem retrocessos en els nivells de la democràcia i les seves institucions, amb recentralització del poder i discursos d’intolerància, xenofòbia, missogínia, homofòbia i violència que impacten quotidianament en la vida de la gent de les ciutats. 

 

 

Els governs locals hi tenen un rol fonamental. Estem convençuts que hem d’avançar mitjançant aliances més fortes entre la ciutadania i les organitzacions de la societat civil per reclamar més recursos i suport per als governs locals. Davant dels nacionals o supranacionals, les direccions locals són més a prop de la gent, senten amb més pressió els problemes quotidians i tenen la capacitat de gestionar-los amb la ciutadania i fer un ús més eficaç i transparent dels recursos. D’altra banda, els governs locals són més resistents als cicles electorals de la política. 

 

 

El Tercer Sector, i el rol de la ciutadania en general, és imprescindible. De manera habitual, veiem com, en moltes ciutats –ho hem denunciat en diverses ocasions- la societat civil és deixada al marge de les anàlisis i les propostes de transformació. Ens cal reclamar el nostre lloc com a organitzadors de la societat, en allò que aportem quotidianament en la construcció de les nostres ciutats perquè siguin més democràtiques, inclusives i sostenibles. Les polítiques públiques més interessants del marc nacional provenen de l’entorn local. 

 

 

Hi ha hagut una espècie de mantra que repetia que, encara que els problemes ens afecten a tots, només hi podem reaccionar des del sector públic o el privat. Ha estat un atac reiterat per deixar el Tercer Sector al marge. Ens pertoca estar constantment demostrant el que sabem i el que podem fer; encara que sovint se’ns exigeixin les mateixes normatives financeres d’altres sectors. Per descomptat, també hem de fer autocrítica i enfortir la capacitat de gestió, conèixer millor la situació dels nostres barris i ciutats, en transformació constant. En aquesta línia es van expressar al juliol un conjunt de ciutats (entre les quals, Barcelona, Londres, Montevideo o París) davant les Nacions Unides, en un manifest on reclamaven més poder per fer front al capital corporatiu que es beneficia de la inversió immobiliària i que destrossa les nostres ciutats i barris. Paral·lelament, es comprometien a treballar de manera cooperativa amb la ciutadania i el sector social en la promoció de noves polítiques públiques, instruments i iniciatives socials. 

 

 

D’una banda, és necessari protegir el parc d’habitatge públic i els seus llogaters. De l’altra, és fonamental identificar l’habitatge buit i veure quins habitatges se li poden donar amb polítiques que incentivin el seu ús mitjançant penalitzacions. Actualment existeixen instruments fiscals per augmentar els impostos de l’habitatge buit per fomentar el seu ús social. Una altra línia molt important és negociar, actitud a la qual s’ha subscrit Barcelona. Negociar amb els bancs i grans propietaris d’habitatges abandonats és imprescindible per assolir acords com ara la dació en pagament. Els reptes són grans però les iniciatives són moltes i serioses. En aquest sentit crec que és molt important aglutinar les veus locals davant els actors nacionals i globals, justament per mostrar solucions alternatives. També és necessari demanar el suport i l’ajuda de les altres esferes.