En risc 9.500 llocs de treball de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental

Dincat, la federació catalana de les entitats de la discapacitat intel·lectual, i AMMFEINA, l’organització que agrupa entitats d’iniciativa social que promouen l’ocupació de persones amb problemes de salut mental, alerten que els Centres Especials de Treball d’iniciativa social estan al límit. Asseguren que està en perill el manteniment de 9.500 llocs de treball de persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorn mental.

 

Davant aquesta situació extrema, les dues associacions demanen al Govern, que es troba en plena valoració de la distribució dels imports de les subvencions en l’àmbit social, que prengui consciència de la situació precària que estan vivint els Centres Especials de Treball (CET) i els protegeixi, almenys, mantenint les subvencions que tenien fins ara. “Les decisions que es prendran les pròximes setmanes en torn el repartiment de subvencions seran clau per determinar un futur digne per a moltes persones amb discapacitat intel·lectual”, explica Carles Campuzano, director de Dincat. Per aquest motiu, Campuzano reclama al Govern “que compleixi amb el seu compromís social i blindi almenys la subvenció que tenien els CET, que ja és insuficient des de fa més de 10 anys. Estan fent un sobreesforç per evitar els ERTOS i qualsevol retallada implicaria la pèrdua de milers de llocs de treball”. Per la seva banda, el president d’AMMFEINA, Francisco Villegas, assenyala que “el Govern ha de garantir, ara més que mai, que les persones amb especials dificultats disposin de les oportunitats i suports necessaris i adients per mantenir el seu lloc de feina".

 

Els sectors de la discapacitat intel·lectual i la salut mental alerten des de fa setmanes de la necessitat de disposar d’un pla de xoc d’urgència per donar suport a les entitats socials que gestionen CET d’iniciativa social. 

 

Segons un observatori elaborat conjuntament per Dincat i AMMFEINA, cap CET gestionat per les respectives entitats ha pogut garantir l’activitat productiva amb normalitat només 15 dies després del decret de l’estat d’alarma. Encara més, que en més d’un 60% dels casos, aquesta activitat era inferior o igual al 25%, tot i dur a terme activitats considerades essencials, en la seva majoria, destinades a serveis de neteja, bugaderia, recollida de residus o vinculats a l’alimentació. 

 

En aquest context d’excepcionalitat, gairebé el 80% dels CET ha posat en marxa mesures extraordinàries per tal d’evitar l’aplicació d’un ERTO i preservar, en la mesura del possible, l’estabilitat laboral i emocional dels seus treballadors.  Entre aquestes mesures destaca la implantació del teletreball (70%), l’adaptació de jornades (67%), i les reduccions de jornades dels equips (42%). Tot i això, la major part d’aquests centres assegura que és probable que es vegin obligats a aplicar finalment un ERTO amb l’objectiu de recuperar en un futur immediat els llocs de treball.