"Ens preocupa molt com empitjoren les condicions de vida especialment en la infància i les persones grans"

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un primer balanç sobre l’Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT 2024 que actualitza les dades de pobresa, exclusió i desigualtat a Catalunya. Segons IDESCAT, la taxa de pobresa o exclusió social (AROPE) se situa en el 24%, només 4 dècimes per sota de l’anterior enquesta (24,4%). Així doncs, es confirma una tendència a la baixa perquè aquesta taxa ha anat descendint lleugerament en els darrers quatre anys (26,7% enquesta del 2020, 25,9% enquesta del 2021, 24,7% enquesta del 2022 i 24,4% enquesta del 2023). 

"Hi ha una tendència positiva, però ens preocupa molt com empitjoren les condicions de vida per a dos col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat, la infància i les persones grans, i com es manté una bossa de pobresa crònica i estructural molt enquistada" apunta Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector Social. La taxa de pobresa infantil és del 34,8% (1,7% més que a l’anterior enquesta. És el tercer any consecutiu que aquesta taxa empitjora: 32,5% enquesta del 2022 i 33,1% enquesta del 2023) i la de les persones grans és del 17% (0,8% més). La bretxa entre la situació econòmica de les famílies comporta que el fet de tenir fills sigui un factor d’empobriment. També és preocupant el risc de pobresa de les famílies amb fills dependents que es manté (de 28,6% el 2023 al 28,5% el 2024) i el de les famílies sense fills dependents que millora (de 20,0% el 2023 al 18,8% el 2024). 
 
A banda de l’edat, les dades d’Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT reconfirmen que el treball i l’habitatge són els principals factors que condicionen el risc d’estar en una situació de pobresa o exclusió. "Si no tens feina i vius de lloguer multipliques les possibilitats de viure en situació de pobresa o exclusió i si tens feina i un habitatge de propietat en redueixes les probabilitats" assegura el president de la Taula.

A més de la pobresa infantil i la de la gent gran, l’Enquesta mostra que hi ha altres indicadors que incrementen com la pobresa alimentària (menjar proteïna animal almenys cada dos dies (6,2%, la pitjor dada des del 2020), retards en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal (14,3%) o les dificultats per arribar a finals de mes [amb moltes dificultats (9,3%), amb dificultats (12,7%) i amb certes dificultats (25,6%) en contraposició de les persones que arriben amb molta facilitat a finals de mes que pugen (3,7%)]. En canvi, els indicadors que experimenten un descens són els relacionats amb la pobresa en les dones (24,6%), en les persones d’origen migrat (42,7%), la pobresa energètica (17,6%) o el fet de no tenir capacitat per fer-se càrrec de despeses imprevistes (35,2%). 

Malauradament, l’Enquesta no permet obtenir dades específiques sobre altres col·lectius en situació o risc de pobresa i exclusió com les persones amb discapacitat, les persones amb problemàtiques de salut mental o les persones que pertanyen al poble gitano, entre altres.

Propostes per reduir la pobresa o l’exclusió

Davant aquestes conclusions, la Taula del Tercer Sector Social defensa que és indispensable millorar el sistema de protecció social per evitar que aquests col·lectius [infància i persones grans] que no tenen ingressos del treball tinguin més risc de trobar-se en una situació de pobresa o exclusió. En aquest sentit, és clau aplicar millores en les prestacions que garanteixen uns ingressos mínims, a més de blindar un sistema que asseguri l’actualització de l’IRSC (índex de referència per accedir a les prestacions socials) d’una manera objectiva i segons les necessitats reals de les persones en situació de vulnerabilitat. 

En el cas de la infància, la Taula reclama desplegar i dotar de pressupost l’Estratègia de Lluita contra la Pobresa Infantil, aprovada l’any passat; incrementar la inversió en infància fins arribar a un 2,5% (on se situa la mitjana europea); implementar una prestació universal per fill a càrrec i reforçar les mesures de suport a la criança i a les famílies amb fills. En la gent gran, cal consolidar la millora de les pensions i reforçar les mesures d’acompanyament i suport a l’envelliment.