Entrevista a Antoni Comín, conseller de Salut

1.- Salut ha anunciat que limitarà els concerts a les entitats del Tercer Sector i de l'Economia Social, per adaptar-se a la normativa europea reforçant el caràcter preferent de les entitats socials. Quines millores aportarà aquest nou model?

Transposar les directives europees era una obligació que teníem com a Govern. I a més, el termini per fer aquesta transposició ja havia expirat quan va començar la legislatura. Quan vam arribar al Govern vam començar a treballar per assumir aquest tema i sobre el qual no es podia improvisar. Quan hem pogut analitzar-ho bé i treballar-ho, i quan ho hem tingut clar, ho hem pogut presentar i explicar bé.

Volíem transposar la directiva a la llum de la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya), per tant, que la transposició de la directiva servís per aclarir i blindar el model actual. Aquesta Llei permetrà tenir definits quin tipus de relació tindrà cada proveïdor amb l’administració. Concretament, i parlant del concert, d’acord amb el què diu la Directiva i la LOSC, queda reservat a l’Economia Social. Allò que la LOSC explica en l’article 5, que és la preferència de l’Economia Social, en aquesta transposició queda molt ben explicat i clar. El què fem és explicar millor des d’un punt de vista jurídic aquesta preferència. La preferència de les entitats sense afany de lucre i de l’Economia Social queda plasmat en aquesta nova Llei.

Amb la nova Llei de contractació pública, que també s’està ultimant, s’articularà una manera molt més transparent, i d’igualtat de tracte, quan ens trobem amb dos competidors amb afany de lucre que volen competir per obtenir un servei (que fins ara no passava).

A la nova Llei sobre els concerts que vam anunciar fa uns dies explicarem millor què passarà quan es troben dos actors de l’Economia Social quan volen competir pel mateix servei. La nova llei permetrà definir quin és el procediment pel qual han de competir entre elles i alhora ha de permetre garantir una igualtat de tracte. Amb la nova Llei blindem la preferència d’un actor de l’Economia Social  davant d’un actor mercantil.

Per tant, ara ja sabrem com procedir quan hi ha dos competidors amb afany de lucre i quan hi ha dos competidors sense afany de lucre. I quan ens trobem un competidor amb afany de lucre i un sense afany de lucre ja serà inequívoc que el proveïdor sense afany de lucre tindrà preferència davant el mercantil.

2.- Com i quan es podria materialitzar aquest projecte de Llei?

La Llei hauria de quedar aprovada pel Govern abans de l’estiu. I la lliurarem al Parlament quan es reprenguin les sessions després de l’estiu.

3.- El Govern ha aprovat el nou Pla de salut mental i addiccions, amb noves mesures i més pressupost. Quin paper s'espera que hi jugui el Tercer Sector?

Des del Departament de Salut tenim el nostre rol en el Pla Integral mitjançant, sobretot, el Pla Director de Salut Mental que és amb el qual es dirigeix l’estratègia dels recursos sanitaris sobre la Salut Mental.

Estem avançant en dos estratègies complementàries, la de Govern i la del Departament. El model assistencial que es vol donar a les persones amb problemes de salut mental ha de ser una assistència d’arrel comunitària i per tant: menys hospitalització i més atenció a la comunitat. Precisament, els 100M€ addicionals que posem des de Salut en els nous pressupostos estan encaminats a fer aquesta transformació. L’objectiu per l’any 2020 és dedicar el 60% del pressupost de Salut Mental a tots els recursos comunitaris i un 40%  als recursos d’hospitalització. El 2016 estàvem amb un 40% en l’atenció comunitària i un 60% a l’hospitalització. Amb la inversió que fem amb els nous pressupostos ja quasi assolim l’objectiu del 2020 arribant a un 58% sobre l’atenció comunitària 42% en la hospitalització.

El Tercer Sector és un proveïdors molt important per al desplegament d’aquest pla de salut mental. I sobretot, el Tercer Sector tindrà un paper molt important en poder desplegar les eines per a la millora de l’atenció comunitària de l’atenció de la salut mental al nostre país. El Tercer Sector està convidat a tenir un paper destacat en el desplegament del Pla i esperem que així sigui.

4.- Quines són les prioritats del Pla?

El Pla té moltes novetats, però jo destacaria l’aproximació i atenció de la persona amb problemes de salut mental  des de la perspectiva dels drets. El dret a ser assistit des de la pròpia autonomia, garantint els drets laborals... i per tant, no ser estigmatitzat per la situació del malalt. En aquesta garantia dels drets, les entitats socials hi tenen un paper molt important perquè són un agent imprescindible en la generació de valors i en el canvi cultural que volem.

5.- Avançar cap a l'atenció integrada social i sanitària sembla que és a l'agenda d'aquest Govern. Quines són les prioritats ara mateix per donar nous passos efectius en aquesta direcció?

El PIAISS (Pla interdepartamental d'atenció  i interacció social i sanitària) articula i concreta  l’atenció integrada social i sanitària. Amb l’evolució demogràfica, cultural i tecnològica de les nostres societats hem vist que el sistema de salut i el sistema de benestar social s’han d’integrar i anar constituint un únic sistema. El dret a l’assistència social i el dret a la salut no els podem concebre d’una manera aïllada.

A Catalunya vam fer una primera fase del PIAISS en la qual vam potenciar territoris on vam fer aquesta integració a nivell local dels serveis de salut  i els serveis d’assistència social. Per exemple, que els equips de Primària de Salut  i els de Serveis Socials comencessin a treballar junts.

Hem d’optimitzar recursos posant la persona al centre i anar-li proveint allò que en cada fase de la seva evolució necessiti. És una revolució en termes d’administració i en termes de l’estat del Benestar i per tant, no es fa en dos dies.

En la primera fase del PIAISS es van fer experiències pilot bastant complertes i ara anem a una fase diferent. En la primera fase vam integrar tots els processos en pocs municipis, ara volem començar a integrar alguns processos a tot el país.

Tenim sistemes d’informació totalment aïllats entre ells, la qual cosa acaba dificultant alguns processos. A Catalunya tenim una experiència que ha sigut modèlica que és la ‘història clínica compartida’ i que ha permès que tots els professionals, quan ho necessiten, puguin accedir a la història clínica d’un pacient. Doncs ara hem d’anar cap a aconseguir una ‘història clínica i social compartida’ . El metge de primària ha de poder veure la fitxa social d’aquell pacient i alhora, l’assistent social ha de poder accedir a la història mèdica d’aquell pacient. Això té complexitat legals, tecnològiques etc... Això hauria de ser una realitat en menys de 10 anys. Si volem transformar el nostre sistema de benestar s’ha d’anar cap aquí, sense cap dubte.

6.- El desplegament del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) era una altra de les prioritats de la legislatura, que va rebre propostes de les entitats socials pel què fa a dones, gent gran, infància, etc. Quines novetats ens aportarà aquest nou Pla?

Durant aquesta primavera farem una presentació pública de la nova etapa del PINSAP. El primer que vam haver de fer és posar-hi el ‘hardware’ perquè no teníem el múscul administratiu per poder articular bé el PINSAP. La coordinació de la Salut Pública s’ha de fer entre departaments, entre institucions i entre el sectors implicats.

El PINSAP suposa, també un canvi de filosofia. Tots els departaments de la Generalitat han d’entendre que abans de tirar endavant una reforma haurien d’avaluar l’impacte en la salut d’aquella reforma. Estic parlant, per exemple de reformes que afecten a l’habitatge, a l’horari escolar, al mercat de treball... per citar només tres exemples.

Més del 50% dels determinants de la salut són determinants socials no sanitaris. Per exemple, les classes desafavorides econòmicament tenen pitjors hàbits de conducta en termes de salut. Els hàbits de conductes, les estructures socials, els factors ambientals... tot això són els determinants socials no sanitaris de la salut de la gent. I per tant, quan parlem del PINSAP, vol dir que parlem sobre aquesta factors  de la salut que depenen de la resta de Departaments del Govern. Podem dir, per tant, que al Govern hi ha un conseller de Salut  i 14 consellers de Salut Pública.