Entrevista a Carlos Macias, Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

1.- El passat 28 de maig la ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica va entrar al Parlament després de recollir 143.380 signatures. Quines millores legals planteja la ILP? Teniu el suport dels partits perquè sigui aprovada?

Ara fa un any que l’Observatori DESC, l’Aliança contra la pobresa energètica i les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya vam impulsar la ILP de mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica. Els objectius d’aquesta es que Catalunya sigui un país lliure de desnonaments, de talls de subministraments i de deutes de per vida. Per a fer possible aquests objectius plantegem un mecanisme de segona oportunitat per  l’extinció del deute per a que les més de 115.000 famílies han iniciat des de 2007 els procediments d’execució hipotecaria no hagin d’estar condemnades a l’economia submergida i a l’exclusió social, no només aquestes, sinó les que vindran. Per altra banda, Catalunya acumula des de 2008 més de 54.000 desnonaments tant d’hipoteca com de lloguer, aquests últims durant 2013 i 2014 suposa el 60% dels desnonaments. Per evitar els desnonaments recuperem la figura del lloguer forçós, distingint el gran propietari del petit propietari. Això significa que els grans tenidors d’habitatge no podran executar el desnonament i hauran de fer un lloguer social de 3 anys a les famílies que es troben en aquests processos. Quan el desnonament es ordenat pel petit propietari, a qui el que plantegem és que aquest no pot carregar amb tot el pes de la crisis que tampoc ha generat, i en aquest casos establim ajuts de l’Administració per ajudar a pagar les quotes de lloguer impagades i si son insuficients, que l’Administració estigui obligada a garantir un reallotjament, evitant així el desnonament. El següent punt de la ILP ve a respondre a la pregunta: Com l’Administració, que només té un parc públic de lloguer social del 2% podrà garantir el reallotjament. Doncs el plantejament es que l’administració vagi a buscar els més de 448.000 pisos buits a Catalunya (segons IDESCAT) aplicant la Llei Catalana pel Dret a l’Habitatge (LCDH) de 2007 i que aquests pisos es mobilitzin per complir la seva funció social. Finalment, entenem que tenir un habitatge digne significa tenir garantit els subministraments bàsics, i per això plantegem un principi de precaució, per evitar els 443 talls de subministraments que es produeixen al dia i garantir subministraments bàsics a totes les llars i la no acumulació de deute per l’ impagament d’aquests.

En quant al suport dels partits polítics, ha anat variant, incialment ICV-EUiA, les CUP, ERC, PSC i Ciutadans van donar el seu suport al contingut íntegre de la ILP i a tramitar-la d’urgència extraordinària per poder aprovar-la al Juliol. Els únics que no es van comprometre a donar suport al contingut eren PP i CiU, es a dir, ens faltaven 2 diputades per poder aprovar-la. Vam interpel·lar públicament a la consciència de les diputades de CiU i PP per a que trenquessin la disciplina de vot i es posessin al costat de la ciutadania, de la Catalunya dels drets i no la de l’empobriment. No vam tenir resposta positiva i durant les municipals vam fer una campanya d’escraches silenciosos a CiU i PP interpel·lant-les per a que es replantegessin seu posicionament.

Desprès de les municipals vam fer una segona ronda de contactes i tant CiU com PP han canviat el seu posicionament. A dia d’avui tenim el compromís de tots els grups parlamentaris de que s’agilitzaran els tràmits per a que a finals de juliol es pugui aprovar la ILP. Tots, menys el PP, donen suport al contingut íntegre de la ILP i no faran esmenes que retallin el contingut, objectius i esperit de la ILP. Fins i tot el PP, no tanca la porta donar suport al contingut. Es a dir, estem més a prop que mai de que al Juliol Catalunya pugui ser un país lliure de desnonaments, talls de subministraments i deutes de per vida.

2.- Acabem de viure unes eleccions municipals, i en molts Ajuntaments hi han entrat a governar forces polítiques disposades a impulsar mesures innovadores per garantir el dret a l’habitatge. Què li heu demanat des de la PAH als nous Ajuntaments?

Als nous Ajuntaments exigim valentia, que impulsin polítiques valentes per acabar amb els desnonaments. Això significa aplicar la moció de la PAH per mobilitzar els pisos buits i que compleixin la seva funció social, tenint així els Ajuntaments com garantir el reallotjament. Negociar amb les entitats financeres per aturar els desnonaments, però també significa revisar protocols de Serveis Socials i Habitatge, repensar les polítiques públiques d’habitatge que presumeixen que les famílies tenen ingressos suficients, plantejar l’habitatge des d’una perspectiva de drets no subjecta a restricció pressupostaria. També significa arribar a acords amb Justícia per a que l’Administració en tingui constància dels processos que poden acabar amb desnonaments des del principi per poder fer un treball preventiu i no com ara, que tenen constància al final i es fa un treball reactiu. Altres mesures complementàries han d’impulsar l’ampliació del parc públic de lloguer social, com la moció de la PAH, però també aplicar el principi de solidaritat recollit a la LCDH i que noves construccions i rehabilitacions d’edificis destinin un percentatge a pisos socials.

Totes aquestes mesures les hem plantejat als Ajuntaments amb anterioritat, però sense gaire èxit. Per a poder tenir èxit els Ajuntaments han d’interpel·lar a la societat civil organitzada a participar als espais de presa de decisió per millorar les polítiques públiques d’habitatge.

3.- Aquests darrers anys milers de famílies desnonades que no han trobat una resposta de les Administracions per accedir a un habitatge d’emergència social han acabat ocupant un pis buit. Algunes per mitjà de la PAH, i moltes altres pel seu compte. Veieu possible articular polítiques perquè aquestes famílies regularitzin la seva situació en forma d’un lloguer social?

Davant l’abandonament per part de l’Administració i la negativa de les entitats financeres a fer lloguers socials, les famílies s’han vist obligades, ja sigui a través de la PAH, altres col·lectius o per si mateixes, a autotutelar el seu dret a l’habitatge. Fa anys que venim avisant que s’havia d’abordar aquesta situació. Hem d’iniciar un debat públic i posar sobre la taula el problema de milers de famílies que viuen ocupant en precari i en permanent inseguretat. Aquestes situacions s’han de regularitzar, i ja no som només la societat civil organitzada qui està preocupada per aquest tema, al Panel de polítiques públiques locals d’habitatge de 2014 de la Diputació de Barcelona, el 50% dels consistoris diuen estar preocupats per les ocupacions de pisos buits.

4.- L’ampliació del parc d’habitatges de lloguer social, públic i del Tercer Sector, és avui una necessitat reconeguda per tothom. Però poques Administracions tenen avui recursos econòmics per fer-ho. El Govern està impulsant un Fons Social d’Habitatge, i també ha aprovat el dret de tanteig i retracte. Creieu que són mesures en la bona direcció?

Les mesures que està anunciant el govern són mesures recollides a la LCDH de 2007 i que el propi govern no ha aplicat durant aquests anys. Son anunciades com a novetat, però es recuperen d’una manera molt limitada. Si realment volem anar en la bona direcció hem de mobilitzar tot l’habitatge buit a Catalunya i el tanteig i retracte no es pot limitar als pisos en males condicions que provenen d’execucions hipotecaries.

5.- L’any passat el Govern va anunciar la creació d’un Fons de Subministraments Bàsics per donar resposta a la pobresa energètica. Però encara no s’ha posat en marxa, tot i tenir una partida en els pressupostos 2015 de 10M€. Quines mesures la Generalitat no ha impulsat o concretat, i creieu que són viables i necessàries?

Donada l’emergència que estem vivint s’han d’impulsar mesures com les que plantegem a la ILP, mesures que estableixin el principi de precaució, es a dir, que els talls de subministraments no es puguin produir de manera indiscriminada com passa avui. I alhora s’han d’habilitar mecanismes per a que les famílies no acumulin deute, sinó ens trobem amb situacions de talls de subministraments i endeutament de les famílies. Aquestes mesures no poden caure un altre vegada en l’error de la transferència de recursos públics cap a empreses privades subministradores. Aquestes empreses estan gestionant bens bàsics, amb beneficis milionaris, i per tant han d’assumir la seva part de responsabilitat social.