ENTREVISTA DEL MES

 

 

El pacte de Ciutat és un espai per definir les actuacions més prioritàries en aquest context de forma consensuada amb els agents de la ciutat. En relació amb les prioritats destacades en el grup de Drets Socials, els eixos identificats han estat quatre: la resposta a l’emergència habitacional, la garantia d’ingressos, el dret a les cures i la creació d’ocupació i  polítiques d’inserció laboral. Aquests eixos es conjuguen també amb grans línies estratègiques que són, entre altres, la perspectiva de gènere, la generació i transferència de coneixement, la reducció de la bretxa digital, l’acció comunitària, la visió metropolitana, la simplificació de la gestió administrativa i la col·laboració interinstitucional. Hem de tenir en compte també objectius aportats i treballats a les altres taules i que guarden relació amb altres temàtiques, com ara el model urbà, les mesures davant l’emergència climàtica, el teixit cultural o la ciutat educadora.

 

Les actuacions que s’han destacat com a prioritàries pel que fa a l’acció social han estat les que apunten a un canvi de model: estendre el model de superilles de les cures, promoure un Làbora metropolità, revisar el model de residències o garantir el dret a l’alimentació des d’una mirada de drets. També s’han fet propostes en habitatge com l’impuls a l’habitatge cooperatiu.

 

 

 

L’administració local és la que la ciutadania viu amb major proximitat. Aquest fet comporta que sovint se la interpel·li per tot allò que incideix en la vida de les persones, més enllà del seu àmbit competencial. És molt important generar espais de participació, de deliberació i de coproducció de polítiques per generar vincle i per analitzar conjuntament reptes, limitacions i oportunitats. 

 

Pel que fa a la gestió de la crisi, s’ha de conjugar l’agilitat en la resposta amb la planificació a mitjà i llarg termini. És important identificar les necessitats, monitorar les actuacions, avaluar-les i generar espais de governança amb les entitats per compartir el coneixement i les propostes. També entenem que la col·laboració amb la resta d’administracions, amb la resta de municipis i també entre àrees sectorials del mateix Ajuntament és clau. I, finalment, facilitar –eliminar barreres a– les dinàmiques de solidaritat entre les persones allí on s’activin de manera autònoma (estratègia bottom-up), i impulsar-les allí on això no passa (estratègia top-down), però sempre amb sensibilitat respecte a les singularitats del territori i amb l’objectiu que la comunitat esdevingui al final autònoma.

 

 

 

En el context de l’emergència s’ha prioritzat donar resposta de manera ràpida a les necessitats emergents i, per tant, s’han generat dispositius per garantir l’accés a la cobertura de drets bàsics. Durant aquest període els centres de serveis socials han atès 34.385 persones, un 17% de les quals no havien demanat atenció abans o bé feia més d’un any que no ho havien requerit. S’han atorgat 9.292 ajudes d’emergència per valor de 3,93 milions d’euros i s’han distribuït 12.000 targetes bancàries addicionals per comprar productes de primera necessitat. Pel que fa a alimentació, el nombre d’àpats diaris s’ha incrementat un 192% arribant a 11.150: 2.156 en menjadors socials i equipaments; 3.665 pícnics i 5.329 àpats servits a domicili. Ara bé, un cop superat el context d’emergència entenem que hem de tornar a treballar d’acord amb un model de ciutat àmpliament consensuat com el que defensem des de l’Acord Ciutadà.

 

El nostre marc de referència contempla diversos elements: empodera a les persones i genera auto-nomia, mitiga l’estigmatització, aprofita excedents alimentaris, enforteix els circuits de producció i distribució agroalimentària de proximitat i ecològica, i promou i facilita l’acció comunitària. La transferència monetària i la garantia d’ingressos són els mecanismes preferents per assolir aquests objectius. D’altra banda en aquest moment estem treballant en un projecte de ciutat, Alimenta, que contempla diverses actuacions en col·laboració amb les entitats socials i les xarxes de suport mutu i en el qual participen diverses àrees de l’Ajuntament com economia social, drets socials, participació i acció comunitària. És un projecte que es vincula a la capitalitat de l’alimentació sostenible que Barcelona ostentarà l’any 2021.

 

 

 

Efectivament, tal com he comentat, moltes persones s’han trobat en situació de sensellarisme durant el confinament, algunes d’elles de manera sobtada al veure’s expulsades de la seva habitació de relloguer. Durant l’emergència, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa 7 dispositius d’allotjament que han afegit 750 places a les 2.200 que ja estaven operatives i que suposen 9 milions d’euros addicionals.  

Ara bé, es fa necessari un abordatge compartit amb la resta d’administracions des d’una mirada global. Hem de tenir en compte que la resta de l’Àrea Metropolitana compta amb unes 80 places. Creiem doncs que hem de desplegar l’Estratègia Catalana de l’Abordatge del Sensellarisme i que calen també mesures estructurals que com són l’extensió de les garanties de renda, polítiques d’habitatge, polítiques laborals i regularitzacions administratives de persones que es troben atrapades en la seva situació legal.

 

 

 

L’Ajuntament de Barcelona ha generat molts aprenentatges en relació amb la gestió de la crisi que li permetrien donar una resposta ràpida i organitzada a un nou confinament en el supòsit que aquest es produís. Els circuits interns de coordinació que s’han posat en marxa, així com els espais de treball amb altres administracions, es podrien activar de manera molt immediata. 

 

 

 

Necessitem continuar treballant per construir comunitats més resilients que no es vegin abocades a situacions de pobresa i/o exclusió davant l’impacte de situacions sobrevingudes. No podem fiar-ho tot a l’ex-post; calen polítiques socials ex-ante (ex: millores en polítiques d’ajuts, enfocament comunitari de l’acció social, enfocament integrat de les polítiques públiques) que permetin avançar en l’autonomia de les persones i en vagin posant progressivament capes de protecció que facin més difícil l’exposició a situacions de vulnerabilitat aguda.