Entrevista a Didier Chérel, Secretari de l’Observatori Nacional de la Pobresa Energètica de França
“A través de la factura elèctrica tots els francesos contribuïm al fons contra la pobresa energètica”
1.- Què és i com neix l’Observatori Nacional del la Pobresa a França?
L’Observatori neix, com a tal, fa un parell d’anys després de detectar un gran augment de les situacions de pobresa energètica a França. Neix des del Govern del país, però amb molta coordinació amb el món local i els altres agents implicats que lluiten per fer front a la pobresa energètica. L’Observatori neix amb al voluntat de tenir dades i quantificar el nombre de persones, i saber-ne el perfil que viuen situacions de pobresa energètica a França. L’Observatori, també dedica els seus esforços en saber, conèixer i unificar les diferents iniciatives que hi ha en molts ajuntaments i regions per fer front a la pobresa energètica. Un 20% de la població francesa està afectada de pobresa energètica.
Per portar a terme aquests objectius, és clau el paper en xarxa. Com s’aconsegueix. Com treballeu a l’Observatori?
És molt important treballar en xarxa. Quan vam començar, vam detectar que cada Departament francès tenia una informació que no compartia. Cadascú anava fent front a la pobresa energètica com podia o com creia que s’havia de fer. L’Observatori ha permès definir uns protocols, unes dinàmiques i unes maneres de fer que ens han permès ser molt més efectiu. Tot i que el Tercer Sector Social no forma part, directament, de ‘l’Observatori la relació amb les entitats socials ha estat clau per definir perfils i iniciatives per fer-hi front. Elles són les que tenen tota la informació i es troben amb el problema dia a dia. Tenen un component de proximitat que nosaltres no tenim.
Quin paper hi juga el Tercer Sector Social en la lluita contra la pobresa energètica a França. ...
L’Observatori és públic i treballa en relació amb molts agents i entitats, però les entitats socails no en formen part directament. A França existeix la Plataforma ‘Rappel’. És una iniciativa del propi sector social i on també hi ha entitats i institucions de l’àmbit sanitari. ‘Rappel’ és una plataforma per fer incidència i denúncia, però també s’ha convertit en un espai per assessorar, oferir documentació i recursos i, fins i tot serveis, a les persones que viuen en situació de pobresa energètica.
Des de l’Observatori heu estudiant que la mobilitat afecta a les persones que viuen en situació de pobresa energètica. Què vol dir això?
Cert. Des de l’Observatori analitzem múltiples indicadors per intentar tenir el màxim nombre ddades i les millors dades per tenir una bona radiografia de la situació. Des de fa uns mesos hem detectat que la gent ha de triar entre agafar el cotxe, desplaçar-se, o escalfar casa seva. La gent mira molt en què gasta i a vegades no pot fer desplaçaments en cotxe perquè no es pot permetre pagar la benzina i prefereix escalfar la casa.
Una de les iniciatives que es va crear des del Govern francès per a les persones i/o famílies que no poden fer front a les factures és les ‘Tarifs sociaux’. En què consisteix?
És una iniciativa que està funcionant bé. Les famílies que no poden pagar les factures poden rebre una ajuda d’entre 70 i 140€ anuals. L’ajuda depèn del nombre de persones que viuen a casa i de la potència contractada. A més, tots els francesos paguen una petita quantitat a través de la seva factura per ampliar el fons que serveix per pagar ‘la tarifa social’.
També heu analitzat la relació entre els habitatges eficientment energètics i les situacions de pobresa energètica...
És evident que hi ha una gran relació. A França existeix el programa ‘Habiter Mieux’ impulsat pel Govern, però amb la participació clau del món local, que permet subvencionar i donar ajudes per millorar, des del punt de vista energètic, milers d’edifics. Per aquest any hi ha previstos 70 milions d’euros i s’intenta actuar sobre uns 500.000 habitatges. Cada Departament, a més té l’obligació de fer programes per lluitar contra la pobresa energètica. També hi ha marcats uns límits per reduir fins al 2020 la reducció del consum d’energia en un 38% i en un 50% l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a tot el país.