Entrevista a Josep Maria Gasol, president de Cohàbitac

1.- Quins són  els principals problemes que té avui l’habitatge social a Catalunya, des de la perspectiva del promotor?

El dret d’accés a l’habitatge sense sobrecost  – % preu de l’habitatge  versus ingressos de les llars-  és una peça clau de l’Estat del Benestar: cal fer efectiu pels poder públics el mandat constitucional, l’estatutari, la Convenció dels drets de l’infant i el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals (PIDESC) i per a això els programes polítics no haurien de reduir-se a mesures urgents i necessàries, però pal·liatives  –desnonaments, emergències habitacionals de tot tipus, pobresa energètica, pobresa infantil-, sinó que, al seu costat, s’haurien de concretar propostes per a prendre mesures preventives,  integradores i de futur intergeneracional.

El que ens allunya dels països líders de la UE, no és només que hi ha més acció estatal i una recaptació més eficient que la fa més factible, sinó que les seves societats civils són actives en el proveïment d’habitatge assequible per mitjà de fundacions com les que conformen COHABITAC , entre d’altres.

Les prioritats fixades al Plan Estatal 2013-2016 i Pla per al Dret a l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya (Decret 75/2014) no faciliten que les entitats de COHABITAC –especialitzades en el sector- puguin pensar en noves promocions/adquisicions per a incrementar el minso parc de lloguer protegit del país, ja que els hi manca suficiència financera.

2.- I des de la perspectiva del gestor del parc de lloguer social?

Les entitats de COHABITAC gestionen el parc de lloguer protegit/assequible/social, propi o en cessió – en total, més de 1.700 habitatges- amb els següents paràmetres de bones pràctiques:

Gestió de proximitat, fonamental: per facilitar la convivència i prevenir la seva alteració; per conèixer i avaluar indicadors de precarietat/pobresa/risc d’exclusió residencial, sobrevingudes; per gestionar els ajuts al lloguer que puguin correspondre; per sol·licitar informe als serveis socials i poder interessar els ajuts d’emergència.

Cap habitatge sense ocupar: tot i l’alt índex de rotacions voluntàries, s’agilitza al màxim la nova ocupació.

Manteniment preventiu de cada immoble, en les millors condicions d’habitabilitat.

Rotació, quan es precisi, per causes de suficiència econòmica.

En particular, la Fundació Foment de l’Habitatge Social posa a disposició de les famílies més necessitades –menors a càrrec, problemàtiques greus, programes d’inclusió-  al voltant de 400 habitatges, entre pròpies i en gestió. Altres Fundacions de COHABITAC també tenen signats convenis o cessions amb entitats de xarxes d’inclusió.

En conjunt,  col·laborar decididament per aplicar les mesures que es preveuen per donar resposta a la situació conjuntural o d’emergències habitacionals: cfr. Llei 24/2015, del 29 juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i programes  27-S.

COHABITAC està interessada en establir acords amb tercers tenidors d’habitatges protegits/socials per a la seva gestió  amb els mateixos paràmetres d’eficiència i de proximitat.

3.- Com pensa que es pot incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer social a Catalunya?

Em remeto a l’article “Un parc d’habitatges de lloguer social. Una assignatura pendent a Catalunya”. T. Bermúdez i C. Trilla. Dossiers del tercer Sector. Núm. 24, març 2013. Taula d’Entitats del tercer Sector Social de Catalunya.

A Catalunya el parc de lloguer social (fonamentalment públic) no arriba al 2% del parc total, es a dir, 8 vegades inferior a la mitjana europea (UE-15). Aquesta és la feblesa per fer front al SOBRECOST que suporten un elevat percentatge de llars amb les rendes més baixes: caldria passar d’un parc de 60.000 habitatges  a prop de 500.000. Si hi descomptem uns probable parc de lloguer privat assequible de 140.000 unitats, encara mancarien uns 300.000 habitatges.

En el document “Reflexions i propostes en matèria de política social d’habitatge”, a càrrec del CAPSIF, de 16 gener 2015, s’assenyala que “Només una visió que transcendeixi l’ofec del moment de tots els que reprimeixen o contenen les seves necessitats d’habitatge ... podrà assentar les bases d’una política de habitatge a curt i mitjà termini que eviti la cronificació i l’augment de les desigualtats socials”. No abandonem, doncs, a la seva sort tantes desenes de milers de joves d’entre 20 a 35 anys que es troben sense poder  prendre les regnes del seu pla de futur i de les seves  responsabilitats i accedir a un habitatge adequat.

La primera proposta: salvaguardar el parc existent d’habitatges protegits, i molt especialment els del sector públic, a fi que sigui intergeneracional. És impossible el desenvolupament de la provisió d’habitatge com a servei d’interès general  si cada 10, 15, 25 o 30 anys l’estoc social desapareix i s’incorpora al mercat de renda lliure: veure BLOG Sobirania i justícia, Tag: finançament, de Francesc Sutrias.

En segon lloc: convertir un percentatge significatiu (<25 %) de habitatge ja construït  i encara buit –en mans de la SAREB i d’entitats financeres, totes rescatades explícitament o implícita i coberta la pèrdua pel fons de rescat al que han contribuït tots els ciutadans-  en parc de lloguer social de llarga durada (no menys de 15 anys), gestionat pel sector públic o per organitzacions sense ànim de lucre: encara s’hi és a temps que el sector públic en el seu conjunt imposi criteris  de bé comú i d’interès general.

En tercer lloc i en perspectiva al futur pròxim,  l’Informe de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (juliol 2015) sobre objectius, feina feta i reptes de futur, assenyala  l’adquisició d’habitatges mitjançant tanteig i la incorporació de nous immobles al Fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials pensant en el resultat de les polítiques de rehabilitació.

Finalment, i si de veritat es creu que l’accés a un habitatge adequat i sense sobrecost és un dret bàsic i no diferit a calendes gregues, caldran noves promocions de lloguer protegit o social, establint les partides pressupostàries suficients –concepte d’inversió i no de despesa- per fer-lo viable financerament: passarà aquest preferentment per Brussel·les, com assenyalen veus autoritzades?

Dit això, no cal menystenir el paper del règim de propietat dins l’estat del benestar, ajustat preu a costos d’obtenció, i altres formes actualitzades de tinença, i no deixem instal·lar, alerta Carme Trilla, com a “pensament únic”  (Carme Trilla, Habitatge i Estat del Benestar a Catalunya, p.12) la idea que la fórmula que ha de ser considerada òptima per a l’allotjament de la població és el lloguer.

COHABITAC, com altres entitats sense ànim de lucre, és a punt per establir acords tant per convenir cessions d’ús d’edificis per rehabilitar com pel cofinançament en adquisicions per tanteig o retracte o noves promocions .

4.- Quins motius els van portar a voler formar part de la Taula del Tercer Sector?

COHABITAC tingué  l’oportunitat d’expressar-ne  alguns d’aquests motius davant l’Assemblea General del passat 16 de juliol en sol·licitar la seva acceptació com nova entitat sòcia de la TAULA, i són d’ordre divers, així:

Les finalitats de la Taula d’aglutinar les entitats del tercer sector social, amb uns objectius i una mirada social en els que hi veiem compresos els de COHABITAC,

El coneixement de la ingent tasca portada a terme per la Taula aquests darrers anys, percebuda com un “primum movens” per avançar des del diagnòstic a la terapèutica, suggerint i exigint, quan cal, projectes factibles i realitzables de manera concreta,

Afegir-nos a les 33 federacions i les més importants ONG sòcies, que formen la seva base, teixida per relacions de confiança i solidaritat, per fer més significativa la presència de fundacions dedicades a l’habitatge protegit i social i poder posar en comú el coneixement específic que COHABITAC en té,

Per que veiem la Taula com una xarxa de relacions d’enllaç i un altaveu que treballa per satisfer el BÉ PÚBLIC. 

5.- Com creu que es pot treballar amb la resta d’entitats de la Taula del Tercer Sector i, particularment, amb Hàbitat 3? Quins mecanismes de relació pensa que serien els més operatius i adequats?

Del punt anterior, ja resulta l’actitud i la disponibilitat de COHABITAC per sumar-se  a l’intercanvi d’experiències i problemàtiques, sovint entrelligades i a les propostes, accions i demandes amb visió integradora de les diverses mancances i necessitats dels col·lectius associats i dels seus beneficiaris  -reals i potencials-.

Pel que fa a Hàbitat 3, de manera natural es produiran intercanvis d’informació i de necessitats, cessió d’habitatges, gestió d’habitatges de tercers potser compartides, coordinació estreta en propostes i accions a emprendre.

Es fa difícil respondre de manera concreta a la segona qüestió: una millor coneixença ens permetrà trobar sinèrgies i coordinació així comi els grups de treball estables o adhoc on es pugui ser de més profit.Així que la Taula i la seva Junta Directiva poden comptar amb la disponibilitat de COHABITAC.