Entrevsta a Israel Molinero, president de Federació Salut Mental Catalunya

1. La vostra federació agrupa 65 entitats. Quines són les principals necessitats avui d'aquestes entitats, i alhora de les persones que pateixen un problema de salut mental i les seves famílies?

La veritat és que les necessitats del col·lectiu al que representem són moltes i diverses. Un important dèficit històric de recursos i equipaments públics fa que a dia d'avui tinguem encara moltes necessitats per cobrir i un gran desequilibri territorial. Tenim una gran mancança  d'habitatges, sobretot de llars amb suport, i també de programes de suport a la pròpia llar. Però també necessitem molts més programes per ajudar la inserció laboral, Clubs Socials en territoris on no n'hi ha cap, més iniciatives i recursos per ajudar les famílies, més equips per atendre la detecció precoç de trastorns mentals en la població infantil... No acabaríem amb la llista equipaments i recursos que ens manquen! Però en realitat les necessitats no es queden aquí. Tant important o més és una regulació dels drets específica i, sobretot, una veritable política integral i transversal en salut mental. I, com no, ens cal d'una vegada per totes vèncer l'estigma social envers les persones que tenen un trastorn mental i les seves famílies.

2. Una de les lluites que capitaneja la Federació és lluitar contra l'estigma de la salut mental. Quines actuacions esteu prioritzant, i quin balanç feu de les campanyes fetes fins ara?

Salut Mental Catalunya ha fet una gran aposta per l'entitat Obertament, que és una aliança estratègica amb la resta del sector per lluitar contra l'estigma social, i estem molt satisfets de les moltes accions endegades i dels resultats que es  comencen a albirar. Campanyes mediàtiques per canviar la percepció de la salut mental entre la població, el programa Alerta Estigma per detectar missatges discriminatoris, un programa de sensibilització de col·lectius específics com per exemple els periodistes o un cicle de xerrades als instituts són algunes de les moltes iniciatives que Obertament ha iniciat. I no ens pensem quedar aquí, ens hem proposat l'ambiciós, però possible, objectiu d'eradicar completament l'estigma.

3. Com ha canviat la situació de les persones amb problemes de salut mental a Catalunya els últims anys?

La primera cosa que cal dir és que s'ha produït un veritable apoderament d'aquestes persones i que aquest procés està rebent darrerament un important impuls del programa Activa't per la Salut Mental. Afortunadament, a dia d'avui ja comptem amb moltes entitats on el protagonisme de les persones amb experiència pròpia és molt important i d’altres que han estat una iniciativa exclusivament protagonitzada per ells. Salut mental Catalunya representem moltes d'aquestes entitats, que estan dins de la Federació, i tenim aliances molt fructíferes amb moltes altres. D'això n’hem d'estar molt satisfets, per què ens permet afrontar les reivindicacions pendents amb molta més força i amb una diversitat d'enfocaments inequívocament enriquidora.

Malauradament pel què fa als recursos i equipaments de salut mental que necessitem no hem avançat tant com caldria. No hem resolt el greuge històric i necessitem trobar complicitats en tots els àmbits per donar l’impuls que es mereix la salut mental.

I pel que fa als drets de les persones amb problemes mentals tenim un camí molt llarg i un gran repte per davant que no defugirem. Les persones amb experiència pròpia reivindiquen, amb tota la raó, que es reconeguin de manera clara i nítida tots els seus drets. És en aquest aspecte sobretot on volem continuar comptant amb la complicitat de la Taula del Tercer Sector.

4. Està creixent clarament el nombre de persones diagnosticades i tractades. Això és perquè està creixent la problemàtica de salut mental, o bé perquè tenim més capacitat d'identificar-la?

Doncs segurament respon als dos factors i, fins i tot, a un tercer. És veritat que podem detectar més ràpidament alguns problemes incipients entre els infants i que comencem a diagnosticar amb més facilitat malalties com la depressió. Però no és menys veritat que molts dels factors que afavoreixen l'aparició de problemes de salut mental, com algunes addiccions o les situacions de pobresa, han augmentat notablement els darrers anys i, molt probablement, això ha tingut un efecte multiplicador de les persones afectades i diagnosticades. En tercer lloc, és molt possible que la progressiva, encara que lenta, minva de l'estigma social hagi ajudat a que més persones hagin donat el pas per acudir als centres de salut, demanar la inclusió en un recurs, iniciar tractaments i, sobretot, deixar d'amagar els problemes dins l'àmbit familiar.

5. La Federació acaba d'entrar a formar part de la Taula del Tercer Sector, tot i que ja en formava part a través de COCARMI. Per què us heu decidit a fer aquest pas?

Per nosaltres la Taula del Tercer Sector és, i ha d'esdevenir encara més, el referent de totes les entitats socials de Catalunya. Tot el que ens permeti sumar més esforços creiem que redundarà en la força de la Taula. Per altra banda, tot i sentir-nos molt ben representats pel COCARMI, volem donar més veu pròpia i una major presència a la salut mental.