"Es constata un enquistament de la pobresa crònica, malgrat la lleugera millora en les condicions de vida"

Segons l'Enquesta de Condicions de Vida 2023 d'IDESCAT, la taxa de pobresa o exclusió social (AROPE) se situa en el 24,4%, només tres dècimes per sota de l’anterior enquesta (24,7%). Si es posa el focus en els tres components de l’AROPE: disminueix el risc de pobresa (18%), que baixa gairebé dos punts; millora tímidament la baixa intensitat en el treball (6,6%), dues dècimes menys, però empitjora la privació material i social severa que mesura les condicions mínimes per viure amb dignitat.

Per exemple, incrementen les dificultats per mantenir la llar una temperatura adequada (20%), la pobresa energètica l’any passat era del 19,2% i des del 2019 no para de créixer gairebé triplicant-se; pràcticament es mantenen les dificultats per menjar proteïna animal almenys cada dos dies (5,1%), que puja una dècima, i augmenten les dificultats per afrontar despeses imprevistes (36,1%), 1,3 punts més. D’altra banda, també s’evidencia una polarització entre la població en situació de pobresa (la que té moltes dificultats per arribar a finals de mes) i la que no ho està (la que arriba a finals de mes amb molta facilitat). Ambdós percentatges augmenten d’igual de manera, la població amb molta dificultat (9,2%), augmenta 1,2 punts; i la població amb molta facilitat (3,2%), puja 5 dècimes. 

"Malgrat que hi ha una lleugera millora, es constata un enquistament de la pobresa crònica. Les polítiques socials no estan atacant l’arrel del problema, la pobresa estructural, i no estan donant resposta a les persones que es troben en una situació de pobresa i exclusió severa" argumenta la Taula. "Això ens ha de portar a pensar que aquest és el sostre? Que punt amunt o punt avall, any rere any sempre tindrem una bossa de pobresa i exclusió a Catalunya que afectarà al voltant del 20% de la població?".

Els col·lectius més colpejats per la pobresa i l'exclusió

Pel que fa als col·lectius, la nova Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT apunta que hi ha una disminució del risc de pobresa i exclusió en les persones grans (16,2%), que baixa 3,4 punts, i les persones d’origen migrat (48%), un descens de dos punts en comparació amb l’anterior, tot i que continua sent un percentatge molt alt. En contraposició, la taxa empitjora en les dones (25,9%), puja mig punt, en les llars amb fills o filles dependents (28,6%), també augmenta mig punt, i sobretot en la infància (33,1%), que puja 0,6 dècimes. 

Com fer front a aquesta pobresa cronificada?

La Taula del Tercer Sector Social insisteix que cal una aposta ferma per polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió:

· Més preventives, que evitin que les persones entrin en el cercle hereditari de la pobresa i l’exclusió perquè "quan ets a dins és molt difícil sortir-ne, com tornen a demostrar de nou les dades de pobresa infantil".

· Han de posar el focus no només en cobrir les necessitats més bàsiques de les persones sinó també en les necessitats més específiques "no podem donar la mateixa resposta a totes les persones quan cada col·lectiu viu realitats diferents i té necessitats diferents".

· Millorar el sistema de prestacions socials. És imprescindible millorar la cobertura d’aquests ajuts, és a dir, arribar a totes les persones que tenen dret a accedir-hi, i millorar la quantia de les prestacions perquè es veu clarament que són insuficients i no s’adapten a contextos de canvis, com la inflació dels darrers anys. També és prioritari establir un sistema d’actualització de les prestacions socials que vagi d’acord amb el context social i econòmic de cada moment. En aquest sentit, la Taula ha traslladat al Govern la necessitat de fixar un sistema de revisió de l’IRSC (el barem que dona accés a les prestacions socials i que marca la quantia de la renda garantida de ciutadania) que sigui el màxim d’objectiu i automàtic i que no depengui de les necessitats pressupostàries del Govern.