FEDAIA reivindica que les persones migrants menors no siguin “una arma en les batalles partidistes”

La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) demana responsabilitat als governs i els grups parlamentaris a l’hora d’abordar l’acolliment dels joves migrants sols que arriben a l’Estat. Ha manifestat que “no poden ser una arma en les batalles partidistes”, expressant que els debats dels darrers dies estan contribuint a l’estigmatització i la deshumanització d’aquestes persones.

L’organització adverteix que ens trobem en una crisi humanitària en què centenars d’adolescents viuen situacions de precarietat i de vulneració de drets fonamentals recollits en la Convenció dels Drets de la Infància i l’Adolescència. “Acollir aquestes persones no és una qüestió de bona voluntat, és una obligació moral que no hauria de generar polèmiques que les situïn en una situació d’assenyalament social perjudicial per al seu desenvolupament”, ha valorat. També ha exigit “que es deixin d’alimentar discursos d’odi que reflecteixen clars indicis de racisme i xenofòbia”.

Ha declarat que si Catalunya vol ser un país d’acollida, cal “destinar recursos, esforços, mirades i estratègies per poder tenir una societat plenament cohesionada i garantista d’oportunitats per a totes les persones, vinguin d’on vinguin”. En aquest sentit, ha dit que s’ha de treballar perquè totes les persones puguin desenvolupar al màxim el seu projecte personal i vital.

La federació ha expressat que cal una col·laboració de tots els agents implicats per afrontar la realitat complexa, i que és absolutament necessària la complicitat i el paper en positiu del món local i de totes les persones que hi ostenten algun càrrec públic. “Acollir vol dir garantir el desenvolupament de projectes vitals que donin resposta des dels àmbits formatius, laborals, habitacionals, de xarxa personal i comunitària”, sostenen. I recorden que aquestes persones tenen necessitats emocionals difícils de cobrir en un context de soledat i procés migratori, on la incertesa i la por, entre d’altres, fan que, de vegades, se sentin molt amenaçades.