La insolidaritat sempre troba pretextos

La Comissió Europea ha proposat activar un sistema temporal de quotes per distribuir entre els estats comunitaris els demandants d'asil que ja són a la UE, així com un mecanisme per absorbir 20.000 refugiats de països tercers dins de la seva nova estratègia sobre immigració.

Les dues mesures, que la Comissió Europea detallarà a finals de mes, estarien regides per un criteri de distribució que tindria en compte factors com la situació econòmica (el PIB i la taxa de desocupació), la població i els esforços fets prèviament pels estats membres. Segons aquest criteri, Espanya seria el quart país de la Unió Europea que més demandants d'asil hauria d'acceptar dels que ja es troben en territori comunitari, després d'Alemanya, França i Itàlia, i el cinquè en absorció de refugiats de tercers països (1.549 del total de 20.000 proposats per la UE per al 2015 i el 2016).

Fins avui Espanya no només ha quedat lluny del fluxos de refugiats que provenen de les guerres fratricides del Pròxim Orient, sinó que també ha estat un dels països més restrictius a l’hora de concedir les sol.licituds d’asil que arriben al seu territori. Alemanya i Suècia soles sumen la meitat dels 185.000 demandants que van obtenir asil a Europa l’any 2014.

Malgrat que 20.000 sigui una xifra més que modesta, considerant les dimensions dels drames Sirià, Libi o Iraquià, països com Espanya, Regne Unit, Hongria, França i Polònia s’han apressat a posar inconvenients a la proposta de la Comissió, amb arguments de tota mena. Des de les entitats socials hem de dir ben alt que la iniciativa de la UE d’establir quotes per acollir refugiats i asilats no només és raonable, sinó un imperatiu moral.