"La pandèmia ha posat de relleu la visió compartida de donar resposta a les persones amb un model d’atenció centrada en la persona i de base comunitària"

1. Les entitats del tercer sector social fa temps que reivindiquem que la principal prioritat en la integració social i sanitària és garantir un model d’atenció centrada en la persona i de base comunitària. Com la nova Agència pot contribuir a aquest gran repte? I, a la pràctica, què podria suposar l’agència per a les persones ateses? I per a les professionals?
 
La futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària té la vocació de servir de catalitzador per donar forma a aquesta prioritat històrica a la qual estan cridats molts agents. Fa temps que sabem com orientar l’atenció integrada i la pandèmia ha ajudat a posar de relleu la visió compartida de la necessitat de donar resposta a les persones d’acord amb un model d’atenció centrada en la persona i de base comunitària. L’Agència ha de fer-ho possible aplicant mesures des d’una quàdruple perspectiva: la millora del benestar i la salut de les persones, la millora de l’eficiència i de les pràctiques de valor, l’experiència d’atenció de les persones i del seu entorn cuidador, i també la millora de l’experiència dels professionals.

2. Entre els principals objectius de la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, hi ha transformar els centres residencials. Precisament, durant la pandèmia s’ha posat de manifest la necessitat primordial de canviar el model. Cap a on cal encaminar-nos? I un altre dels objectius prioritaris és abordar els problemes de salut mental. Durant la Covid-19, s’han incrementat sensiblement i s’ha evidenciat que cal redoblar esforços en aquest àmbit. Com ho abordarà l’Agència?

Ens hauríem de dirigir cap a un model d’atenció integrada i centrat a les persones que viuen a residències que prioritzi la individualització, la proximitat i el treball col·laboratiu per part de tots els professionals, i que garanteixi la continuïtat assistencial. És important pensar en un model de centres que siguin més semblants a la llar, centrats en unitats de convivències o en noves formes convivencials, on es tinguin molt presents no només les necessitats de les persones que hi viuen sinó també les seves preferències. Aquesta és una de les línies prioritàries en les que ja estem treballant sense esperar a la constitució de l’Agència, per començar a donar resposta a aquestes necessitats. Igualment s’està treballant en l’atenció integrada a la salut mental, amb una clara vocació comunitària i orientada a la desinstitucionalització de les persones.
 
3. Un repte és avançar en la integració de la informació que generen els sistemes de salut i social (història social i clínica compartida). Com hauria de ser aquesta interoperabilitat de les dades per evitar que les persones hagin d’oferir aquesta mateixa informació diverses vegades, amb tot el desgast emocional que comporta, i com es preveu garantir la protecció de les seves dades?
 
El model d’atenció integrada centrat en la persona implica diferents actors que cointervenen en el procés d’atenció. Aquesta actors pertanyen a diferents organitzacions i àmbits d’atenció, sobretot de Salut i de Serveis Socials, però també d’altres (Justícia, etc.). En aquests moments, cadascuna d’aquestes organitzacions disposa d’un sistema d’informació propi que no està interconnectat amb el dels altres actors que intervenen en el procés d’atenció, fet que provoca disrupcions i alguna complexitat sobrevinguda del propi sistema en el procés d’atenció. Per resoldre aquest problema estem plantejant un conjunt d’accions en diferents àmbits, amb una primera fase orientada a compartir aquella informació necessària per millorar i facilitar el procés d’atenció de les persones -evitant redundàncies i duplicitats-, i amb una segona fase orientada a poder disposar d’un pla d’atenció únic, o almenys compartit.

Pel que fa a la protecció de dades, la compartició d’informació -que està regulada per la Llei 2/2021 del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic-, està circumscrita només a aquelles dades amb caràcter identificatiu, de contacte i les que puguin ser necessàries per garantir un procés d’atenció integral i integrat. Les entitats responsables de les comunicacions han d’aplicar mesures per garantir la confidencialitat, la integritat, la traçabilitat i l’autenticitat de la informació. Els professionals, per la seva banda, han mantenir el deure de secret sobre la informació a la que tinguin accés.

4. Es preveu dotar l'Agència d'un pressupost propi que li permeti disposar de recursos per poder dur a terme els diferents projectes que se li encomanin sense dependre econòmicament d’altres organismes?

Les experiències prèvies reforcen la naturalesa complexa de la integració entre Departaments, i fan evident que disposar de pressupost és una condició necessària, però no suficient. Cal treballar conjuntament la planificació i la contractació de la prestació de serveis per tal que sigui més coordinada, donant suport a formes integrades de treball per canviar la manera en que funcionen els serveis. Ara per ara no és un tema que estigui tancat. Hi ha moltes maneres d’enfocar el finançament de l’atenció integrada.
 
5. Com s’està articulant la participació i cocreació en la nova Agència per part de tots els agents implicats (persones ateses, ajuntaments, entitats proveïdores que gestionen serveis, etc.)? I quin paper té el tercer sector social?
 
Al món no existeixen gaires iniciatives semblants i no hi ha un “manual de creació d’agències d’atenció integrada”. És per aquest motiu que la definició de les característiques i funcions de l’Agència necessàriament està requerint d’un procés de cocreació, en el qual estan participant multitud d’actors: començant pel consell assessor, i seguint amb múltiples experts nacionals i internacionals, així com administracions, entitats i la ciutadania. Un bon exemple d’aquesta participació ha estat el procés consultiu previ a l’avantprojecte de llei de l’Agència, que ha estat absolutament exitós, establint un rècord de participació en aquest tipus de consulta (més de 350 respostes i propostes per part de la ciutadania, professionals, entitats -moltes des les quals del tercer sector- i administracions). També cal destacar que s’estan creant diferents taules de participació -on el tercer sector també hi és cridat- i un grup de treball específic de participació ciutadana, que ha de proposar i validar les iniciatives que es treballin en el sí de l’Agència.