La pobresa no millora, es manté estable i es constata un empitjorament de les condicions de vida

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya fa un primer balanç sobre l’Enquesta de Condicions de Vida d’IDESCAT que actualitza les dades de pobresa, exclusió i desigualtat a Catalunya. "Les dades mostren una certa millora, però és molt tímida i no convida a l’optimisme" assegura la Taula. Les noves xifres d’IDESCAT apunten que la taxa de pobresa o exclusió social (AROPE) se situa en el 24,7%, un 1,2 punts menys respecte de l’any 2021, però si es posa el focus en un dels seus tres components, el que analitza el risc de pobresa, aquest es manté estable en el 19,9%. En canvi, la baixa intensitat en el treball disminueix del 9,6% al 6,8% i la privació material i social severa, fa un descens d’un punt i es queda al 8%. "El sobre impacte de la pandèmia s’està superant, però la mala notícia és que es torna als mateixos nivells que abans de l’esclat de la Covid-19. Això vol dir que la bossa de pobresa estructural no millora i que es manté al voltant del 20%" avisen les entitats socials.

Per a la Taula del Tercer Sector Social és especialment preocupant els efectes de la inflació i dels preus de l’energia, com es mostra clarament en l’apartat específic sobre la privació material que examina les condicions per tenir una vida digna. Dels 7 indicadors que mesuren les condicions per tenir un vida digna, en 5 hi ha un increment accentuat que mostra un empitjorament de la precarietat i en 2 és un descens irrisori. Destaca l’augment de la pobresa energètica que ja afecta gairebé un 20% de la població catalana (19,2%), que ha crescut més de 3 punts en comparació amb el 2021 (15,9%) i el doble respecte a l’enquesta del 2020 (9,4%). També remarcable el percentatge de la ciutadania que no pot afrontar despeses imprevistes de 800 € (35%), que puja pràcticament 2 punts; la població que no es pot permetre vacances mínim una setmana a l’any (30,9%), 3 punts més,  i la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (5%), 1 punt més. "La precarietat s’instal·la a les llars catalanes que tenen dificultats evidents per afrontar les necessitats més bàsiques" afegeix la Taula.

"Les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió s’han de plantejar d’una altra manera perquè sinó seguirem arrossegant aquesta situació durant dècades. Aquesta situació és insuportable de sostenir en termes de justícia i cohesió social" remarca la Taula, que recorda que "les polítiques socials s’han de centrar més en la prevenció per evitar que les persones caiguin en aquestes situacions de vulnerabilitat de les quals és molt difícil sortir-ne i s’han de poder planificar a mitjà i llarg termini per donar resposta a les causes estructurals d’aquesta pobresa: la manca d’accés a un habitatge digne, el treball de mala qualitat i la no garantia d’ingressos mínims per cobrir les necessitats bàsiques". 

Pel que fa als col·lectius, els més castigats per la precarietat continuen sent la infància (32,5%), ni s’ha mogut perquè ha baixat un insignificant 0,1%, les persones grans (19,6%), mig punt més que a l’anterior enquesta, i la població d’origen migrat (50%), 1,7% menys.