La Taula al ministre Escrivá: "cal accelerar la correcta coordinació entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania"

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha traslladat al Govern espanyol que la correcta coordinació entre l’ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania és urgent i li demana que s’afanyi a arribar a un acord amb el govern català per signar el conveni que permeti que la Generalitat de Catalunya gestioni l’ingrés mínim vital, a banda de la renda garantida de ciutadania. L’objectiu és simplificar i agilitzar els tràmits d’aquestes dues prestacions, que garanteixen uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, per assegurar un bon encaix i evitar que les persones hagin de passar per dos processos administratius diferents. L’ingrés mínim vital està en marxa des de fa més d’un any i mig.

Les dues prestacions, clau en aquest context de greu crisi social i augment de la pobresa, continuen sense arribar a les persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Així li ha traslladat la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una reunió a Barcelona amb diversos representants d’entitats socials, un espai de trobada que el tercer sector valora positivament per poder traslladar a l’executiu central les dificultats en el desplegament de l’IMV a Catalunya.

Segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (desembre de 2021), només 65.383 persones reben l’ingrés mínim vital a Catalunya, és a dir, que aproximadament un 13% de les persones que viuen en pobresa severa a Catalunya es beneficien d’aquest ajut. Una xifra que la Taula qualifica d’irrisòria, tenint en compte el context de màxima gravetat social per la crisi derivada de la Covid-19. El recent estudi FOESSA-Càritas Catalunya (gener de 2022) apunta que ens trobem davant les pitjors dades de pobresa dels últims 10 anys. El 30% de la població catalana es troba en una situació de pobresa i exclusió (2.258.000 persones), un milió més que el 2019, i un terç d’aquestes llars catalanes (600.000 famílies) no tenen uns ingressos estables.

Les principals barreres que dificulten l’accés a l’IMV són:

• La prova de pobresa que estableix la llei. Els llindars econòmics i els requisits establerts deixen fora moltes persones que sí que viuen en pobresa extrema. L’exemple clar és l’alt nombre de denegacions, al voltant del 80% de les sol·licituds presentades a Catalunya.
• L’excés de burocràcia i el paper protagonista que ha adoptat l’Estat per a la seva gestió, que no està comptant amb la participació dels territoris, malgrat que la seva implicació és important per millorar la implementació de la prestació. 

La Taula defensa que la garantia d’uns ingressos mínims és absolutament indispensable per reduir la pobresa crònica i pal·liar els greus efectes socials de la pandèmia. Per això, reivindica que aquestes dues prestacions funcionin al 100% i que totes les persones susceptibles de ser-ne beneficiàries hi tinguin accés.