La Taula demana una reforma de les polítiques fiscals per lluitar contra la pobresa i l’exclusió

“Durant molt temps la qüestió fiscal ha quedat fora del focus polític i això ha propiciat un escenari clarament injust en què ser ric, surt molt barat. Si volem trencar amb el cercle de la pobresa i les desigualtats i garantir el sosteniment de l’Estat del Benestar, necessitem una reforma de les polítiques fiscals actuals. No podem permetre que qui més té s’aprofiti dels ‘forats’ del sistema per no contribuir a finançar unes polítiques públiques que en matèria social no han recuperat els nivells d’inversió d’abans de la crisi” ha reclamat Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, en el marc de la jornada ‘Fiscalitat justa com a eina per la lluita contra la pobresa i l’exclusió social’, organitzada per la Taula i EAPN España (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social). “Parlar de polítiques fiscals no agrada, però si volem aconseguir les nostres missions i visions hem de veure tot el ‘quadre’ i una pedra angular són les polítiques fiscals. Necessitem un model fiscal més equitatiu, progressiu i suficient” ha afegit Carlos Susías, president d’EAPN España i EAPN Europa.

 

La Taula considera que no es podrà avançar cap a una societat més equitativa i amb igualtat d’oportunitats, si no hi ha una combinació entre les polítiques predistributives i redistributives. Per això, reclama una reforma fiscal profunda ja que considera que l’actual no assegura la justícia social i agreuja l’exclusió de les persones més vulnerables. “El model fiscal que tenim fa més rics als rics i més pobres als pobres perquè no hi ha els diners suficients per cobrir les prestacions que ajuden les persones a poder sortir de la ‘trampa’ de la pobresa” ha assegurat Ángel Mayo, tècnic d’hisenda i coordinador de GESTHA  a Catalunya. Segons el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda, a Catalunya el frau, l’evasió fiscal i l’economia submergida comporten que es deixin d’ingressar 14.000 milions d’euros (1 de cada 5€) a les arques públiques, uns recursos bàsics per finançar polítiques socials en salut, educació o treball.  

 

Per avançar cap a un sistema fiscal just i equitatiu, Cristina de Gispert, professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona planteja les següents propostes: “La política fiscal no és només els impostos sinó també el control de la despesa. Revisar el pes de les diferents fonts impositives (IRPF, IVA, transmissions, patrimoni, etc.); fer l’esforç perquè les rendes del capital tributin en una major proporció, controlar millor la despesa i, en el cas de Catalunya per poder fer una bona política fiscal, cal que l’administració pugui prendre més decisions sobre com recaptar”

 

Eliminar el greuge entre la tributació del treball i la del capital; actuar davant la inequitat en els trams de la renda o sobre els beneficis fiscals de l’IRPF que afavoreixen a les rendes més altes, que tenen més avantatges fiscals per aportacions a mútues i plans de pensions; i fer tributar els beneficis de les societats i de la riquesa són algunes de les propostes que ha plantejat a la jornada Xavier Casanovas, director a Cristianisme i Justícia – Fundació Lluís Espinal i portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, que també ha apuntat com a un altre factor clau el d’aconseguir que la ciutadania sigui corresponsable i entengui la importància de pagar impostos per disposar d’uns serveis públics universals i de qualitat.

 

“La moral i la responsabilitat fiscal de la ciutadania és baixa perquè hi ha una percepció que el sistema fiscal no funciona, però hi ha esperança perquè el 70% de la ciutadania està disposada a pagar més impostos. El que hem d’aconseguir és un model fiscal en què tothom contribueixi segons les seves possibilitats i així revertir les desigualtats” ha afegit Casanovas que també ha recordat que la pressió fiscal a casa nostra continua sent “molt baixa” en comparació amb altres països de la Unió Europea (a Espanya és del 34% i en països com França, Bèlgica o Suècia és d’entre el 47-45%) i que sobretot pressiona a les classes mitjanes i baixes.