"La voluntat del Govern és presentar un nou Pla Integral d’Infància i Adolescència durant aquest proper any"

1. L’actual Pla de Govern preveu el desenvolupament de la Llei 14/2010, de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, un repte pendent des de fa més d’una dècada. Des de la PINCAT considerem que aquesta ha de ser una prioritat del nou executiu. Quines accions tenen previstes desenvolupar en aquesta línia?

El desplegament de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència a Catalunya és una prioritat per aquest Govern i és per això que una de les accions previstes  és el Decret de protecció, que s’aprovarà, si tot va bé, abans de finalitzar l’any. L’objecte d’aquest Decret és aclarir i precisar el contingut de la Llei 14/2010 a més de complementar-la allà on sigui necessari perquè adquireixi la plena efectivitat dins els límits de la potestat reglamentària. Cal tenir en compte la complexitat organitzativa i procedimental del sistema de protecció d’infants i adolescents, i la necessitat de delimitar clarament responsabilitats i obligacions, garanties i drets dels subjectes implicats (ens i òrgans administratius, equips tècnics, centres de protecció, progenitors, tutors, acollidors, i infants i adolescents). 

A més a més, durant el transcurs d’aquest any 2021 i 2022 es preveu iniciar altres projectes normatius com poden ser el de la Comissió de Tuteles, o el del Procurador/a dels infants i adolescents, per exemple. La voluntat serà sempre la de posar en relleu l’esperit de la llei d’infància i el seu consens social i polític a través de la garantia del drets dels infants i els adolescents. En aquest sentit cal seguir transitant cap a la reducció de la institucionalització amb la preservació del nucli familiar d’origen i incentivar els acolliments familiars, facilitar les adopcions, o bé l’atenció a la mateixa comunitat a través de serveis especialitzats i preventius. 
 
2. El Govern vol desenvolupar un nou Pla Integral d’Infància i Adolescència. Quines seran les prioritats i punts principals d’aquest pla i quin és el calendari d’execució  previst?

Ara mateix estem treballant amb la idea de recuperar l’esperit i consens social i polític del Pacte per a la Infància, signat el 2013. Les línies mestres del Pacte són encara vigents, i com sabeu,  van suposar un compromís de consens i d’acord que ens ha de continuar esperonant, i, atès que han passat 8 anys i que estem encarant la sortida de la crisi sanitària, el Pacte necessitarà d’una actualització. Així doncs, en base a aquest esperit, la voluntat és confeccionar un nou Pla Integral d’Infància i Adolescència que indefectiblement, es vincularà amb els plans estratègics vigents que afecten als infants i adolescents com són el Pla estratègic de serveis socials, el Pla de salut mental o el Pla de millora del sistema d’atenció a la infància, l’adolescència i les seves famílies.

Volem que aquest pla sigui consensuat pels diferents actors i identifiqui els principals reptes i objectius per millorar les condicions de vida i el benestar de tots els infants i adolescents del nostre país, posant l’accent en els grups més vulnerables, això és, reduint les desigualtats (que amb la pandèmia s’han evidenciat encara més)  garantint, per exemple, la igualtat d’oportunitats en els àmbits educatiu i de salut, enfortint la prevenció de situacions de risc, facilitant l’accés a les activitats de lleure educatiu, l’accés a la cultura, reduint la bretxa digital, garantint els subministraments bàsics, prevenint les violències masclistes i ampliant els espais de participació en la infància i l’adolescència, entre d’altres. La voluntat d’aquest govern és poder presentar un nou Pla Integral d’Infància i Adolescència durant aquest proper any ajustat a les necessitats dels infants que sigui útil per millorar les condicions de vida dels nens i nenes del nostre país i que es coordini amb el Pla Nacional de Joventut per garantir la mirada de cicle de vida amb el qual treballem des de Drets Socials.

3. El Pla de Govern preveu també el desplegament de l’Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols, com es durà a terme?

L’Estratègia Catalana per a l’Acollida i la Inclusió dels joves migrats sols (ECAI) aprovada l’any 2019 es desplega en plans anuals on es recullen les accions més prioritàries amb la finalitat darrera de garantir la protecció dels joves menors d’edat i acompanyar-los un cop assoleixen la majoria d’edat en els seus processos d’autonomia, emancipació i integració social. 

Val la pena explicitar que durant aquest any hem iniciat també una avaluació de la implementació de l’ECAI a través de l’Institut d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA) i estem fent un balanç de les accions que actualment es troben en curs i començant a definir el pla d’acció 2022. També m’agradaria destacar que estem ultimant un Pla de Contingència per donar una resposta adequada i eficient a les noves arribades de joves migrats sols i una reorganització dels recursos per adaptar-los al context actual.

En darrer terme vull posar de manifest la satisfacció per l’esperada i sol·licitada modificació del Reglament d’Estrangeria ja que obre un nou camí d’oportunitats per a aquests joves migrats sols que fins ara, un cop assolien la majoria d’edat es trobaven amb un conjunt de barreres entre terminis i condicionaments d’accedir al permís de residència, que ara no tindran. En aquest sentit, la base de la seva inclusió laboral és essencial per a la seva inclusió social.

4. Des de l’inici de la pandèmia, la salut mental infantojuvenil és una preocupació creixent. Quins seran els principals punts del Pla específic per a l’abordatge de la salut mental infantojuvenil? Està previst augmentar el pressupost assignat a aquest àmbit prioritari?

La salut mental dels infants i adolescents s’ha convertit en un dels principals reptes de salut pública arreu del món, i Catalunya, malauradament, no n’és una excepció. Tenim, doncs,  l’obligació de donar respostes des de les diferents administracions. En aquest cas la resposta ha de ser transversal i coordinada, on tots els departaments amb responsabilitat en l’atenció a la infància, adolescència i joventut anem concretant recursos i respostes a partir d’un treball coordinat.

A nivell de la Direcció general de Joventut s’ha creat un grup de treball específic sobre la prevenció del suïcidi juvenil per tal de formular una sèrie de propostes d’actuació per mitigar aquesta problemàtica, que la pandèmia i les conseqüències que se’n deriven ha accentuat. En una línia similar, i en coordinació amb el grup de treball de prevenció del suïcidi juvenil, des de l’Observatori dels drets de la infància s’ha iniciat també un grup de treball sobre salut mental que, des d’una perspectiva més àmplia, té per objectiu realitzar una diagnosi de la situació entre infants i adolescents i elaborar una sèrie de mesures i recomanacions. En definitiva, donar una resposta adequada a la problemàtica de la salut mental infanto-juvenil és un dels principals reptes que el nostre Govern té actualment sobre la taula i puc assegurar-vos que no defugirem aquesta responsabilitat, fet que s’ha de traduir amb més recursos.

5. Amb la pandèmia s’han accentuat moltes bretxes entre infants que han deixat al descobert realitats de pobresa que abans potser no eren tan visibles. La inversió en protecció social a infants i famílies és del 0,8% del PIB, un terç del que representa la mitjana europea. Quines accions es portaran a terme per superar aquestes bretxes i eradicar la pobresa infantil?

Les taxes de pobresa dels infants adolescents i joves, tant a nivell de l’Estat com a nivell català, són, ras i curt, inacceptables. Erradicar la pobresa infantil  ha de ser un compromís compartit per tothom i sobretot per a totes les administracions públiques. Quan parlem de pobresa l’entenem en termes de desigualtat i desavantatge social i pot presentar diverses cares: privació material, desigualats educatives, desigualtats en termes de salut, en termes d’habitatge, en poder adquisitiu, en accessibilitat als serveis bàsics, entre altres. Per fer-hi front el govern de la Generalitat treballa amb la voluntat de millorar les condicions de vida de tothom i en especial dels col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, m’agradaria destacar que des de Catalunya valorem molt positivament les expectatives generades a través de la Garantia Infantil Europea (GIE)  que considero que es una oportunitat única per reduir de manera efectiva moltes de les desigualtats que abans senyalava. Un dels reptes de l’aplicació de la GIE és la governança multinivell (Estat, Comunitats Autònomes i Ens Locals) i des de Catalunya estem preparats per assumir la nostra responsabilitat.

Tenim el convenciment que la GIE suposarà una inversió de recursos  important per la millora de serveis adreçats a la infància i l’adolescència com són els serveis d’intervenció socioeducativa, també en sectors clau com l’educació infantil, l’educació primària i secundària, l’assistència sanitària (salut mental, salut bucodental, etc.), la nutrició (obesitat, malnutrició) o l’habitatge (accés assequible, condicions, pobresa energètica). I més enllà de la GIE caldrà posar la lluita contra la pobresa infantil com objectiu prioritari en la re-definició de criteris de les prestacions socials existents.