Les 10 propostes electorals de Salut Mental Catalunya per a les eleccions municipals 2023
Salut Mental Catalunya ha elaborat un document on posa de manifest que calen recursos per garantir el benestar de la població.
Amb motiu de les eleccions municipals del 28 de maig, Salut Mental Catalunya recorda que la salut mental i el benestar són un dret de totes les persones. Des de la Federació defensen que cal afrontar el benestar emocional de les persones perquè si no, els costos personals, socials i econòmics presents i futurs seran molt perjudicials per a la societat.
Les propostes estan pensades per impulsar un model de salut mental comunitària orientat a la recuperació de les persones i fonamentat en la protecció dels drets, un model que garanteixi respostes adients a les múltiples necessitats.
En el document, Salut Mental Catalunya proposa les següents accions i línies de treball perquè els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals les incloguin en el seu programa electoral:
- Garantir l’exercici de la plena ciutadania de les persones amb discapacitat psicosocial.
- Incorporar la perspectiva de gènere i la interseccionalitat en clau de salut mental i la lluita contra l’estigma.
- Promoure una atenció integrada i integral de base comunitària.
- Incentivar la participació de les entitats del territori en les polítiques locals.
- Impulsar les xarxes de suport social per tal que la ciutadania esdevinguin actius en salut.
- Incloure les famílies i l’entorn de cures com a actors que promouen la recuperació.
- Activar plans d’ocupació inclusius orientats a l’emancipació.
- Articular polítiques dirigides als joves en la creació d’un projecte de vida de present.
- Assegurar l’accés equitatiu a un habitatge digne.
- Fomentar les iniciatives de gestió emocional en la infància i l’adolescència.
Les dades actuals mostren que la pandèmia de la Covid-19 ha agreujat les situacions de patiment emocional, problemes de salut mental i addiccions de la ciutadania. Una quarta part de la població té malestar emocional i els col·lectius més afectats són les dones i els infants i adolescents. Les dades, doncs, posen de manifest la necessitat d’invertir recursos i impulsar polítiques d’atenció als factors socials de risc que tenen incidència en la salut mental.