"Necessitem que els drets socials funcionin. La pobresa i l'exclusió s'estén i les entitats socials que estem a la trinxera necessitem suport de les administracions i coordinació amb les institucions"
Entrevista a Enric Morist, coordinador de Creu Roja Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, i Roser Brutau, presidenta de la Federació Catalana de Bancs dels Aliments.
Content
Esquerra
1. Som en plena segona onada de la pandèmia, entitats com vosaltres que esteu abocades a l’emergència social causada per la COVID-19, com esteu afrontant-la? Quina estratègia esteu aplicant?
Creu Roja: Està sent una emergència molt complexa per diverses raons, sobretot per la dificultat de planificar perquè no sabem quant temps durarà, no tenim antecedents i la incertesa de la crisi sanitària és molt canviant. Ens trobem en una situació d’UCI social amb mig milió de persones depenent de l’ajut humanitari i amb nous perfils que hem d’atendre, com famílies que mai havien hagut de recórrer a cap entitat i pares i mares d’entre 25 i 45 anys amb fills a càrrec. Per això, la nostra prioritat és l’assistència humanitària. En aquest sentit, continuem demanant el suport de la societat catalana, de les empreses i de les administracions per aportar recursos, així com del voluntariat que, de nou, juga un paper crucial per poder fer front a aquesta onada.
Càritas Catalunya: El que estem constatant és que la pobresa també rebrota. Tot i que la corba sanitària potser s’està anivellant, la corba de l’exclusió social està pujant i s’està produint un increment alarmant del nombre de peticions, sobretot per a ajudes de primera necessitat. Algunes Càritas diocesanes ja han esgotat els seus recursos per a la cobertura de les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, etc.). Altres temes crítics són el relloguer i l’afectació laboral a sectors com l’hostaleria i la restauració. Creiem que milers de persones d’aquest àmbit s’aniran sumant al conjunt de la ciutadania que no té recursos. Per tant, la pobresa i l’exclusió social s’està estenent i augmenta el número de persones en situació de desprotecció, i ara, les entitats socials que estem a la “trinxera” necessitem un suport concret i efectiu per part de les administracions públiques.
Banc dels Aliments: L’estratègia implementada amb la finalitat d’aconseguir una organització més sostenible i més preparada per al futur ha permès que el Banc dels Aliments pogués reaccionar des del primer moment al sobtat increment de demanda d’aliments per a persones en situació de vulnerabilitat.
La preocupació més gran per la nostra part és la de ser capaços d’afrontar aquest increment sostingut en el temps d’un 40%. Un any en què la situació laboral i la manca d’ajudes socials pot empitjorar la situació de moltes persones. El Gran Recapte ha servit per consolidar la solidaritat de la ciutadania i fer reserves per afrontar la situació futura.
2. En aquest context de Covid-19, una de les eines de l’anomenat ‘escut de protecció social’ més esperades era la posada en marxa de l’ingrés mínim vital. En aquests primers mesos d’aplicació, s’ha vist com el col·lapse de l’Administració i els tràmits excessivament burocràtics i poc àgils estan impedint que l’ajut arribi a les persones que necessiten accedir-hi amb urgència. Ha canviat la situació en les últimes setmanes? Quins canvis creieu que s’haurien d’aplicar perquè l’IMV sigui eficaç a Catalunya?
Creu Roja: Necessitem que els drets socials, com l’Ingrés Mínim Vital, funcionin, i per això cal que es financin i que les famílies hi puguin accedir amb facilitat. En aquest sentit, és necessari agilitar els tràmits administratius i millorar els temps de resposta per part de l’Administració, però també és clau habilitar oficines per fer l’acompanyament i el tràmit presencial. Si no hi ha acompanyament a l’hora d’accedir als drets socials, les persones tindran més dificultats per assolir-los i moltes més famílies entraran en situació de vulnerabilitat.
Càritas Catalunya: Vam rebre amb il·lusió i esperança la notícia de la creació de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de la Generalitat de Catalunya, el setembre de 2017; així com la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) del Govern espanyol, el passat mes de juny. Ara bé, ens preocupa l’accés a la RGC de determinats col·lectius de persones, la compatibilitat de la RGC amb les rendes del treball, l’import de la RGC, la compatibilitat de la RGC amb els ajuts al lloguer de la Generalitat, la millora de la tramitació, especialment en relació amb l’IMV i la necessitat urgent de signar els convenis entre l’INSS i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Temes que, a hores d’ara, no estan resolts. En referència a l’encaix de la RGC amb l’IMV, cal assegurar-nos que es realitza una coordinació adequada entre govern central i l’autonòmic per tal que la RGC pugui complementar el tram estatal.
Banc dels Aliments: Com tothom sap, els bancs d’aliments no som entitats finalistes sinó que donem servei a la xarxa d’entitats que col·laboren amb nosaltres. Una bona part d’aquestes entitats aprofiten el repartiment d’aliments per potenciar activitats dirigides a la inserció social i laboral d’aquests col·lectius. El que si ens arriba és la tensió que es viu en aquestes entitats enfront de les incomptables traves burocràtiques que suposa l’accés a les ajudes socials, la barrera digital existent per accedir-hi, així com la dificultat per obrir comptes bancaris que se’ls exigeix.
3. Tothom està a l’espera de què succeirà quan la crisi sanitària acabi, però la socioeconòmica continuï. Quines mesures considereu que són clau per aconseguir pal·liar l’impacte d’una crisi social que es preveu més dura que la del 2008?
Creu Roja: De fet, preveiem una altra onada humanitària a principis del 2021 i ens estem preparant per a un augment exponencial de les necessitats bàsiques. Però l’assistència humanitària no és la solució, cal assegurar els drets socials, a més de promoure mesures com l’accés a l’habitatge i a l’ocupació. El paper de la reinserció laboral és essencial com a eina de recuperació de les persones que estan rebent el nostre suport humanitari. Hem d’ajudar-les a empoderar-se i a recuperar l’autonomia econòmica i l’estabilitat que dona el fet de tenir un lloc de treball.
Càritas Catalunya: Des de Càritas, i també des d’altres organitzacions socials del nostre entorn, hem demanat als diferents governs un urgent canvi de paradigma en què s’han d’abordar de manera urgent qüestions punyents i vitals: la implementació d’una renda bàsica, sigui universal o no; la regulació del sector immobiliari, sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer; un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil (quan resulta que ara tornem a necessitar els immigrants, encara que estiguin en situació irregular, per assegurar collites i serveis, i fa quatre dies alguns sectors en blasmaven obertament), la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures; el suport real a la petita i mitjana empresa, veritable eix vertebrador de l’economia del país; i molts altres temes que estan al calaix des de fa més d’una dècada.
Banc dels Aliments: Són les institucions públiques les que han d’assumir la seva responsabilitat, dotant-se dels recursos adequats per fomentar la inserció sociolaboral. També és necessari estendre la prestació social de l’Ingrés Mínim Vital i simplificar la seva tramitació. Una mesura important és la coordinació entre les entitats i les institucions públiques. Aquesta emergència ha posat sobre la taula la necessitat de dotar al tercer sector social de Catalunya d’una llei que protegeixi la seva actuació, faciliti el seu finançament no depenent de les ajudes puntuals que decideixi cada administració i creant sinergies amb l’administració.
Dreta
Temàtica
Banner