Per què un protocol antiassetjament pot transformar una organització?

Des de mitjans de l’any passat, la Taula disposa d’un Protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Es tracta d’un document que analitza l’organització i proposa un circuit d’intervenció en casos d’assetjament per motius masclistes i/o LGTBIfòbics, a banda de la necessària sensibilització i prevenció d’aquest tipus de situacions, de les quals les entitats no en som alienes. 

A banda de ser una qüestió de compliment normatiu per aquelles entitats de més de 50 persones treballadores (no és el cas de la Taula, que l’ha impulsat voluntàriament), disposar d’un protocol antiassetjament ha de ser, en primer lloc, l’expressió concreta d’una voluntat de millora del benestar col·lectiu de l’organització i d’un compromís amb la transformació feminista. 

Impulsar un protocol des d’aquest convenciment és fonamental per assegurar-ne el correcte desplegament i convertir-lo en una eina útil al servei del canvi organitzatiu. En aquest sentit, podem preguntar-nos: quins canvis volem assolir?

· Estar informades sobre l’assetjament sexual i per raó de sexe i/o gènere: de què es tracta, com s’expressa, quins impactes personals i col·lectius té.

· Implicar-nos personal i col·lectivament en l’eliminació de qualsevol comportament assetjador, identificant-lo, abordant-lo i reparant-lo. 

· Ser capaces de prevenir situacions d’assetjament sexual i per raó de sexe i/o gènere i sensibilitzar degudament les entitats membres de la Taula per a incloure-les en aquest compromís de transformació. 

Per a fer-ho, com en la majoria de processos, requerim de temps i de recursos. Qui s’encarrega d’ordenar-los, implementar-los i fer-ne retiment de comptes és la Comissió Antiassetjament, l’òrgan responsable de dirigir el desplegament del Protocol. Es tracta d’un espai formal de treball format per persones de l’equip tècnic de la Taula, membres de la seva Junta Directiva i persones representants d’entitats membres de l’organització escollides per l’Assemblea General. 

A més, la Comissió és un espai de consulta, de proposta i també d’abordatge de situacions d’assetjament. Això significa que, a banda d’intervenir en cas de rebre una denúncia, també és responsable d’oferir recursos, formació, anotar suggeriments de millora i atendre consultes específiques. Per a contactar amb la Comissió, s’ha posat en marxa un correu electrònic específic (antiassetjament@tercersector.cat) i un número de telèfon i WhatsApp (697 10 32 89). 

En cas de rebre una alerta sobre un cas d’assetjament sexual o per raó de sexe i/o gènere, la Comissió activarà un circuit d’intervenció. En aquest sentit, la Comissió sempre disposarà d’una persona de referència d’entre les seves membres, la qual serà la responsable d’atendre les comunicacions que arribin pels canals habilitats. Aquesta persona de referència i tres companyes de Comissió més conformaran un Grup d’Acompanyament, el qual participarà de totes les fases d’abordatge. Aquestes inclouen entrevistes amb la persona denunciant, amb la denunciada, amb testimonis i també recull d’informació i posada en marxa de recursos d’acompanyament (que en cas de no disposar-se internament, podran ser externs). Tot aquest procés, que serà confidencial, comptarà sempre amb el consentiment explícit de la persona denunciant. 

L’objectiu de qualsevol procediment d’intervenció serà sempre el d’atendre i acompanyar la persona afectada, reparar el dany causat i generar canvis organitzatius que millorin la prevenció de futures situacions d’assetjament. 

Finalment, la Taula, amb la finalitat de seguir contribuint a l’actitud col·lectiva de tolerància zero envers les violències masclistes i LGTBIfòbiques, seguirà generant espais d’aprenentatge i d’intercanvi qualitatiu amb les seves federacions membres, així com amb tots aquelles actors que comparteixin la mateixa vocació de transformació feminista. 

Serveis d’atenció a les violències masclistes: la xarxa pública

La Taula recorda que, si pateixes violència masclista o formes part de l’entorn d’una persona que l’està patint, pots adreçar-te al 900 900 120, el telèfon d’atenció 24 h a les violències masclistes.

Aquesta línia telefònica compta amb la possibilitat d’atendre trucades en 124 llengües, entre les quals el català, el castellà, l’anglès, el francès, l’àrab, el rus, l’alemany, l’italià o el xinès. 

Els serveis que s’ofereixen des de la línia 900 900 120 són diversos, des de peticions d’informació fins l’activació de serveis d’emergència, però també una atenció psicològica especialitzada, un primer assessorament jurídic, o la derivació de casos i la coordinació amb la xarxa d’atenció i recuperació integral per a dones en situació de violència masclista. En cas de voler contactar el servei via correu electrònic, pos fer-ho al 900900120@gencat.cat. 

La xarxa pública, però, també compta amb altres serveis als quals et pots adreçar. A nivell municipal, l’atenció directa es duu a terme a través dels SIAD, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones. També hi ha Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE) i el Servei d’Intervenció en Crisi (SIC), el qual es posa en marxa en cas de derivació. Pots trobar més informació sobre tots aquests serveis al web del Departament d’Igualtat i Feminisme o al cercador del directori de serveis d’atenció a les dones i les violències masclistes.