"Sumem aliances en la defensa dels drets socials"

Marta Soler (Barcelona, 1970). Psicòloga, formada també en coaching i teràpia gestalt. La seva trajectòria professional ha estat vinculada durant 20 anys a Creu Roja Illes Balears i Girona, com a directora autonòmica d’intervenció social i com a referent d’intervenció comunitària, respectivament. A més, ha impulsat la creació i ha presidit l’EAPN Illes Balears i la Xarxa del Tercer Sector Social de les Illes Balears i ha estat membre de la comissió permanent i executiva de l’EAPN España (Red de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social) i, com a tal, membre de la delegació espanyola a les assemblees de l’EAPN Europa.

 

 

Destacaria sobretot, a més del que he après, els valors que m’ha aportat, tant en la meva vida personal com professional, i la mirada davant la realitat social que és més oberta i inclusiva. Aquesta mirada crec que és comuna en totes aquelles persones (remunerades i voluntàries) que ens dediquem al Tercer Sector i que som aquí per convicció. Per a mi, treballar des de fa 20 anys per i per al sector social significa aplicar de manera integral i transversal els valors de la solidaritat, la igualtat i la cooperació mútua per a la defensa dels drets socials i la millora de la qualitat de vida de les persones. Valors en els quals crec i que formen part de la meva manera de ser, d’entendre la societat i de comprometre’m amb les persones més vulnerables. 

 

 

 

De manera urgent, ens hem de centrar en com oferir suports a les famílies i a les persones en situació de vulnerabilitat i dependència.

 

Aquest suport a les famílies és sinònim de la renda garantida de ciutadania que és, sens dubte, un pas molt important per lluitar contra la pobresa, però que requereix un desplegament realment efectiu i una definició clara del paper de les entitats socials. En aquest àmbit, també estem parlant d’infància, de com aquests suports han d’anar destinats a millorar la vida de les famílies monoparentals, de com la pobresa castiga especialment les dones, de la precarietat laboral dels joves que els acaba afectant en tots els àmbits de la seva vida, del necessari augment del salari mínim o de la greu problemàtica de l’accés a l’habitatge i la falta d’un parc d’habitatge social.

 

Pel que fa a les persones vulnerables o dependents, hem de seguir avançant amb l’Administració cap a un model d’atenció més comunitari que situï les persones al centre, apoderant-les i garantint la seva autonomia; en la reforma del model de serveis socials municipals, col·lapsats i que necessiten ser repensats de nou amb celeritat, i en com aprofundim en una major i millor col·laboració entre l’atenció social i la salut per coordinar millor les polítiques que s’han de portar a terme. I per últim i no podem oblidar aquelles persones a les quals hem d’oferir suports perquè tenen més dificultats (persones amb discapacitat o trastorn mental), perquè no poden fer front al pagament dels subministraments bàsics, perquè fugen d’una guerra o perquè són menors que arriben a Europa sense la seva família.

 

 

 

No podem assolir l’objectiu d’una societat més justa, equitativa i cohesionada, sense un Tercer Sector fort. Per tant, volem seguir sent el principal interlocutor de Govern en matèria de drets socials i incrementar la nostra influència en la creació de noves polítiques que s’adaptin millor a les noves realitats socials i econòmiques. Per això, un cop iniciï la seva activitat habitual, treballarem per signar un nou Pla de Suport al Tercer Sector amb el nou Govern. 

 

 

 

Per enfortir-nos, si mirem dins, implica consolidar i reforçar el treball d’incidència política que hem realitzat al llarg d’aquests anys per a una millora de la capacitat financera de les entitats que inclou el pas de la subvenció al concert, de les subvencions anuals a les plurianuals per poder donar continuïtat als projectes, l’aplicació de clàusules socials en la contractació pública, i agilitzar i normalitzar el calendari de convocatòries, resolucions i pagaments. En paral·lel, tenim el repte d’aconseguir un major grau d’innovació i eficiència que ens permeti millorar qualitativament en aspectes com la capacitat, la gestió, l’avaluació contínua, la transparència i la competitivitat.

 

Peró també, implica mirar cap en fora, sumar noves sinergies i acords de col·laboració que ens permetin ampliar la xarxa de treball conjunt amb altres agents; obrir nous espais de coneixement i intercanvi d’experiències amb entitats similars a Europa i continuar amb les accions de sensibilització social, visibilitat del sector i foment del voluntariat. 

 

Una bona oportunitat per aprofundir en aquests aspectes serà el VI Congrés del Tercer Sector, que se celebra al novembre amb el lema “Desigualtats socials, solucions locals”, i que pretén ser una eina útil per avançar cap a l’enfortiment del sector. 

 

 

 

Efectivament, i l’acte del 15è aniversari vol fer valdre i visibilitzar com, federacions i entitats, hem construït conjuntament un Tercer Sector més sòlid i cohesionat per a la defensa dels drets socials durant tots aquests anys. I la necessitat i importància de seguir treballant en aquest sentit i per aquest mateix camí, perquè no podem oblidar que alguns drets socials bàsics no gaudeixen de la mateixa efectivitat ni protecció que la resta de drets fonamentals i que d’altres encara són vulnerats.