1. Ja ha passat el primer any de Covid-19 i aquesta ha agreujat encara més l'emergència habitacional que ja existia abans de la pandèmia. Amb quines dificultats d’habitatge s’estan trobant les entitats de COHABITAC? I quin està sent el vostre paper com a federació experta i de referència en aquest àmbit?
Sessió informativa de Dincat que compta amb la participació de Jaume Fornt, director de l'Agència d'Habitatge de Catalunya.
L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància, i la pandèmia del Covid-19 ha agreujat les condicions de vida d’infants i famílies en situació de vulnerabilitat. Ho assegura l’informe ‘Habitatge, infància i salut’, de l’Observatori de Promoció de la Infància de la Fundació Pere Tarrés.
L’habitatge és un dels indicadors més sensibles a la pobresa i l’exclusió social en la infància. Una situació crítica que s'ha agreujat amb l'arribada de la pandèmia. Molts nens i nenes viuen en pisos compartits, han patit desnonaments i han hagut de canviar de casa diversos cops durant aquestes mesos. En quines condicions viuen aquests infants? Com afecta aquesta situació a la seva salut física i mental? Què podem fer per donar resposta a aquesta problemàtica?
PROGRAMA
La Taula del Tercer Sector és una de les organitzacions impulsores de #IniciativaLeyVivienda, una campanya estatal de mobilització ciutadana impulsada per diverses entitats i moviments socials, sindicats i altres agents. L’objectiu és aconseguir una llei estatal que garanteixi veritablement el dret a l’habitatge, tenint en compte que el govern espanyol està preparant l’anomenada Ley Por el Derecho a la Vivienda.
ECAS reclama més inversió social i un enfocament menys pal·liatiu i més transformador de les polítiques públiques. Ho fa en el seu document 'Reflexions en l'àmbit de les polítiques socials', en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 14 de febrer. La pandèmia ha impactat sobre una societat fràgil i polaritzada, com alertava l'informe INSOCAT 'Una societat entre crisis'. I ho ha fet de manera estratificada: joves, dones i persones migrades han tornat a ser les més afectades.
El primer debat Europa Social ha abordat la situació de l’habitatge social des d’experiències i visions de diferents territoris europeus: Catalunya, Finlàndia, Escòcia i Àustria, en concret de la seva capital, Viena.
La Taula fa èmfasi que el sensellarisme és un fenomen estructural que requereix solucions de gran abast i mesures específiques que vagin a l’arrel del problema. Avisa que sovint les polítiques públiques deixen fora les persones sense llar i que, quan se les té en compte, es donen respostes temporals.