"Instem les forces parlamentàries a fer un cordó sanitari enfront dels discursos d’odi "

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat ‘L’LGBTI-fòbia estructural: la discriminació en l’accés als drets socials’, l’últim dossier del cicle ‘Catalunya Social’. El nou document de la Taula del Tercer Sector, elaborat per l’equip de l'Observatori contra l’Homofòbia, mostra quines són les principals barreres que es troben les persones LGBTI a l’hora d’accedir a drets socials essencials com el treball, l’habitatge, l’educació, la salut, la relació amb les administracions  el registre o la justícia. Malgrat la falta de dades i indicadors, les poques estadístiques indiquen que la discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere es continua produint i també apunten que els casos reals són molt superiors que els que mostren les xifres. 

El 30% de les persones LGBTI a l’Estat espanyol no va a alguns llocs per por i la meitat de les que tenen parella eviten donar-se la mà en públic, a més el 42% assegura haver viscut un episodi de discriminació en l’últim any (Agència Europea de Drets Fonamentals, 2020). Pel que fa al col·lectiu trans, 1 de cada 5 persones trans enquestades ha estat atacada física o sexualment en els últims cinc anys. El que es desprèn, en comparació amb l’anterior enquesta de 2012, és que la visibilitat del col·lectiu ha augmentat en els diferents àmbits de la vida social, però, en paral·lel, també han crescut els nivells de discriminació cap al col·lectiu. 

A Catalunya, es compta amb diverses dades que confirmen aquesta tendència a l’alça a través de diverses institucions i organismes. Segons la ‘Primera radiografia de l’LGBTI-fòbia a Catalunya’ (2021) de la Generalitat de Catalunya, de les 252 denúncies rebudes durant els 5 anys de vigència de la Llei 11/2014, la gran majoria són per homofòbia (53%) i transfòbia (21%). Segons l’últim informe de l’Observatori contra l’Homofòbia, durant el 2020 s’han recollit 189 incidències, la xifra més alta dels últims anys, i el problema és que més de la meitat no són denunciades. 

“L’augment dels discursos d’odi, que s’han intensificat en els últims anys, estan tensant la societat fins al punt que algunes persones es veuen legitimades a discriminar, menysprear, insultar i fins i tot agredir físicament la persona que és diferent o que, segons la seva visió, surt o no compleix amb la norma. En aquest sentit, instem les forces parlamentàries a fer un cordó sanitari enfront aquests discursos i els reclamem que vetllin per la promoció i la defensa de les polítiques inclusives i plurals” assegura Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que ha defensat que “la diversitat afectiva, sexual i de gènere és una realitat innegable que cal introduir a tot arreu” i que aturar aquestes discriminacions és responsabilitat de tothom. Per això, “cal educar, sensibilitzar, conscienciar i transformar des de casa, l’escola, el sistema sanitari, el judicial, el mercat o els mitjans de comunicació, entre altres” afegeix Alsina.

A banda d'això, el dossier recull altres propostes per combatre l’LGBTI-fòbia en l’accés als drets socials. El document fa èmfasi en el fet que el rebuig, la discriminació i la violència cap a les persones LGBTI és una problemàtica social que ha de ser tractada i corregida des dels diferents àmbits on es produeixen aquestes vulneracions i des de les mateixes institucions i estructures de la societat que desencadenen que certes persones es vegin legitimades a agredir o discriminar per raons d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. També que és indispensable introduir la perspectiva de la diversitat afectiva, sexual i de gènere en àmbits cabdals com l’educació, la salut i la justícia i que aquesta aposta ha de ser liderada per la nova Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, a més d'un  un treball entre els diferents departaments de la Generalitat per portar-ho a terme; cal una millor coordinació entre els diferents agents socials i organismes que aborden aquestes discriminacions; cal establir protocols de prevenció, detecció i intervenció contra les violències LGBTI-fòbiques i també és indispensable assegurar una xarxa de professionals capacitades per donar resposta als casos de discriminació mitjançant l’acompanyament efectiu per reparar la dignitat de les persones afectades i incrementar-ne els recursos perquè els que hi ha són insuficients.

A la presentació, també ha tingut lloc un debat amb els testimonis en primera persona del col·lectiu LGBTIQ+ en el qual han participat: Manuel Peinado, president de la Plataforma LGTBIcat; Belén Camarasa, tècnica d'atenció directa en itineraris d'empoderament econòmic per dones cis i trans a la Fundació Surt (ECAS) i Lali Riba Segura, auxiliar de suport a la Fundació MAP (Dincat). Totes tres han coincidit en la necessitat de destinar recursos per a la formació, com a peça clau per avançar en la garantia de dret de les persones LGBTIQ+,  i del paper cabdal del treball a l'hora d'aconseguir la plena inclusió del col·lectiu.