Notes de premsa

Les entitats socials reclamen un marc legal que reconegui la seva feina essencial, que n’asseguri la seva participació en el disseny, l’execució i el seguiment de les polítiques públiques i que reculli mesures de foment i finançament que li aportin estabilitat i sostenibilitat. Reivindiquen que són i fan un servei públic a través de projectes cívics, comunitaris i de transformació social a 1.500.000 de persones en situació de vulnerabilitat a Catalunya. 

Estan avançant més de 33 milions d’euros de projectes d’atenció i suport a persones en situació de vulnerabilitat. Les dues principals convocatòries, COSPE i IRPF, s’estan publicant amb un endarreriment de més de mig any respecte al període d’execució i els pagaments s’estan efectuant en els últims mesos de l’any d’execució o, fins i tot, l’any següent. Drets Socials es va comprometre a impulsar la creació d’un grup de treball mixt per treballar millores per al sistema de finançament. Cinc mesos després, continua sense convocar-se.

El conveni reforça la necessitat de formar i sensibilitzar els professionals de diversos sectors, inclosos els cossos de seguretat, perquè puguin fer una atenció més específica i ajustada a la realitat de col·lectius en situació de vulnerabilitat amb qui els i les policies hauran d’interactuar en l’exercici professional futur.

Les entitats i els moviments socials defensen que és urgent resoldre el deute acumulat durant el 2021, crear el fons d’atenció solidària, generalitzar la instal·lació dels comptadors socials i ampliar el conveni amb la resta d’empreses energètiques. Posen en valor les potencialitats del conveni i l’avenç que ha suposat a l’hora de treure pressió i angoixa a les famílies en situació de vulnerabilitat energètica.

Reclama al Govern de la Generalitat de Catalunya que, més enllà de l’acollida, apliqui mesures concretes que assegurin la seva plena inclusió i arrelament a la societat. També apel·la les administracions a desenvolupar polítiques que garanteixin els drets de totes les persones en situació administrativa irregular sigui per raó de refugi, asil o flux migratori.
 

La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. Racionalitzar els horaris laborals i les jornades de treball, crear polítiques de família amb compensació salarial i permisos remunerats per a la cura d’infants menors d’edat, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil i incentius per a la contractació formal de cuidadors/es a domicili i treballadors/es domèstiques són les 5 propostes urgents que es plantegen.
 

Recorda que aquest dret social, que garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques, és essencial per fer front a una crisi social sense precedents que ha abocat un milió de persones més a l’exclusió. Espera que la gestió de l’ingrés mínim vital des de Catalunya també sigui una oportunitat per millorar la renda garantida de ciutadania, augmentant la quantia i ampliant la cobertura de la prestació. 
 

Reclama al govern espanyol que s’afanyi a arribar a un acord amb el govern català que permeti que la Generalitat de Catalunya gestioni l’ingrés mínim vital.

El 49% de les organitzacions no poden utilitzar certes tecnologies per aquesta fractura digital i el 38% tampoc poden fer-ho per la manca d’habilitats digitals de les professionals del tercer sector. Són les principals barreres perquè puguin treure el màxim profit de les TIC junt amb el finançament. El 62% de les entitats socials tenen problemes per transformar-se digitalment per la manca de recursos econòmics per desenvolupar eines digitals.