Ha colpejat amb molta duresa col·lectius que, abans de la pandèmia, ja tenien greus dificultats: dones, joves, persones amb discapacitat i amb risc d’exclusió social com aturats de llarga durada, persones migrades o persones provinents de recursos penitenciaris, entre altres.
Considera que la sentència és un pas enrere per als avenços significatius que s’han fet per lluitar contra la pobresa energètica i es demostra que el poder econòmic passa per davant de la garantia dels drets de la ciutadania, a més insta Gas Natural a sumar-se a l’acord per la pobresa energètica que Endesa va signar recentment.
A la trobada amb Laura Borràs ha reclamat que el tercer sector pugui tenir més presència en els diferents òrgans i comissions del Parlament de Catalunya. Espera que l’activitat legislativa relacionada amb l’àmbit social no sigui escassa i confia que s’impulsin normatives com la Llei del Tercer Sector Social.
A Catalunya, hi ha més d’un milió de persones migrades, de les quals s’estima que 100.000 estan en situació administrativa irregular. Facilitar l’accés al mercat laboral de les persones migrades amb plenes garanties, concedir l’autorització de treball als joves migrats sols sense referents familiars i garantir l’empadronament i l’atenció als serveis socials són algunes de les propostes que trasllada el dossier a les administracions.
El tercer sector sobretot ha hagut de centrar esforços en la cobertura de necessitats bàsiques: alimentació i habitatge. La duresa d’aquesta crisi és palpable: el 30% de les persones ateses no havien recorregut mai a una entitat social.
● En els últims anys, la feminització de la pobresa ha anat creixent i, amb la pandèmia, aquest fenomen s’ha agreujat. Les dones són les més afectades.
● La taxa de risc de pobresa en les dones és del 20% i la de les llars monoparentals, un 80% encapçalades per dones, és de gairebé el 50%.
● Hi ha una relació directa entre pobresa i dona. Tenen més risc de patir una situació d’empobriment pel fet de ser dones.
La Taula del Tercer Sector recorda que la Covid-19 ha demostrat que el sistema de protecció i drets socials no té prou musculatura per afrontar la greu crisi social que colpejarà el país en els pròxims anys. Reclama que el benestar, l’atenció i les cures a les persones siguin una prioritat clara i inexcusable per al pròxim Govern perquè sinó se seguirà arrossegant durant anys una pobresa crònica, unes desigualtats creixents i una exclusió injusta que, cada vegada, deixa més persones enrere.