L'informe aborda qüestions relacionades amb el dret a l'energia, des d'una diagnosi sobre la pobresa energètica i les seves conseqüències (impacte segons el gènere i l'origen) i mesures de protecció a les persones usuàries fins a una explicació didàctica sobre com s'estableix el preu de l'energia i el funcionament del mercat actual i el marc legal (internacional, europeu, estatal i català) que emmarca l'energia com a dret.
El document pretén fer una aproximació de com les desigualtats territorials, en les seves múltiples formes, impacten en la realitat de les persones i el seu accés als drets.
El dossier explora les diferències entre els entorns urbans, metropolitans i rurals, i fa una aproximació de com afecten les diferències territorials en l’accés o l’ús dels sistemes de protecció social a les persones en termes de pobresa, vulnerabilitat i exclusió social.
L'informe vol fer visibles els reptes actuals del sistema i reflexionar sobre quina és la millor manera d'acompanyar les persones en procés d'envelliment. El dossier posa el focus tant en les persones grans com a agents actius de la societat com en les persones grans en situació de vulnerabilitat i dependència, a més de les persones que experimenten un envelliment prematur a causa de problemes de salut o discapacitat.
Els fonaments dels discursos d’odi, com els aprofita l’extrema dreta per a la seva batalla cultural i de quina manera impacten en les persones, grups socials i entitats del tercer sector.
L'informe proposa recomanacions per millorar el sistema que garanteix uns ingressos mínims per viure de manera digna i posa el focus en les dues principals prestacions: la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital.
L'informe conclou que més de 18.000 persones estan en llista d’espera per una plaça en un servei o recurs social. Són persones grans i/o en situació de dependència (14.000), persones amb discapacitat (gairebé 4.800) i víctimes de violència masclista (40) que volen accedir a un recurs d’habitatge, d’atenció diürna o d’acompanyament social a Catalunya.
El dossier analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, cinc anys després de la seva aprovació l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per assegurar la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars ordinaris, amb independència de les seves condicions i capacitats.
El dossier mostra que, malgrat l’augment de les dones en el mercat laboral, les desigualtats de gènere no està disminuint. La taxa d’ocupació de les dones ha augmentat un 25% en els últims 20 anys però, en paral·lel, la bretxa de gènere no està millorant. La principal causa és el rol de gènere que comporta que les dones tinguin treballs més precaris perquè continuen adaptant la feina a les necessitats de la família i, en conseqüència, el risc que tenen de caure en la pobresa i l’exclusió creix.
Assenyala que l’LGBTI-fòbia és una problemàtica social que ha de ser tractada i corregida des de tots els àmbits on es produeixen les vulneracions i des de les mateixes institucions i estructures de la societat que desencadenen que certes persones es vegin legitimades a agredir o discriminar.