"La Llei del Tercer Sector ajudaria a estabilitzar, dotar de seguretat jurídica i reconeixement públic legal a les entitats socials"

1. Aquests dies, estem comprovant com l’emergència sanitària encara no ha acabat, però la social tampoc perquè encara estem molt lluny d’arribar al pic de la crisi social. Li preocupa l’impacte que pot tenir un nou rebrot que paralitzi de nou el país? Amb l’experiència prèvia, què no hauria de tornar a succeir, segons vostè, o en què caldria tenir més cura especialment en l’àmbit social?

No tenim cap precedent de la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de COVID-19, i això s'està traduint en una crisi econòmica i social que afecta de manera especial i més immediata les persones i famílies que ja amb anterioritat es trobaven en una situació econòmica més precària. Des del primer moment de la declaració de l'estat d'alarma han estat moltes les persones que s'han adreçat al Síndic per exposar els problemes i la situació de necessitat econòmica en què es troben. La demanda més recurrent és poder accedir a una prestació econòmica periòdica que permeti cobrir de manera immediata les necessitats bàsiques, sobretot d'alimentació i d'allotjament, però també hem rebut queixes de gent gran, en residències o al domicili, de la situació dels infants i del sistema educatiu, de persones migrants amb feines precàries, persones amb discapacitat sense la cobertura habitual dels serveis de què gaudeixen... Aquesta crisi recau en un sistema de protecció social que pateix dèficits estructurals derivats de la baixa inversió a Catalunya i a l’Estat.

D’acord amb les darreres dades disponibles, Catalunya, com la resta de l’Estat, es caracteritza per nivells baixos de despesa pública social en comparació amb la mitjana europea en valors relatius al nivell de riquesa (en percentatge del PIB). En salut, la despesa pública sobre el PIB és del 5,2%, quan la mitjana europea és del 7,2%. En educació, la despesa pública és del 3,7% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 4,8%. I, finalment, en protecció social, la despesa pública sobre el PIB a Catalunya és del 21,5%, quan a escala europea aquesta despesa se situa en 28,7%. És important avançar a curt termini en les mesures per assegurar les condicions essencials per garantir una vida amb dignitat (alimentació, habitatge, ingressos mínims garantits), situar les persones grans i les condicions a les residències en el debat, i també en mesures de suport a les famílies i atenció a la infància, que ha patit especialment els efectes del confinament. A mitjà i llarg termini cal repensar les bases d'un sistema de protecció social que garanteixi els drets socials com a veritables drets subjectius, i encetar el debat sobre l’estat del benestar i la necessitat de dotar de recursos la branca dels serveis socials, i també cercar la manera d’estabilitzar els recursos i els serveis que es presten.

2. A iniciativa seva s’ha creat la Taula d’Emergència Social, que inclou també la Taula del Tercer Sector, Càritas Catalunya, Creu Roja, Amics de la Gent Gran, el Banc dels Aliments, la Comunitat de Sant’Egidio i ara també Dincat i Fundesplai. Quin valor té la creació d’aquest espai? I quines són les prioritats consensuades per pal·liar els efectes de la crisi social de la pandèmia?

Aquesta taula es crea el dia 11 de juny amb la voluntat d'abordar la urgència assistencial i la detecció de necessitats i prioritats per fer les recomanacions de canvi i millora a les administracions i al Parlament de Catalunya en el marc del context generat arran de la crisi de la COVID-19. El Síndic s'ofereix com a receptor de problemes i temes que li plantegen les entitats que en formen part, autèntiques protagonistes de la gestió de l’assistència social, per recollir i donar atenció prioritària a les qüestions que plantegen i els preocupen. L’objectiu principal del Síndic és donar veu als més vulnerables, a través de les entitats que hi tenen un contacte constant, i detectar les seves necessitats més imperants. També es compromet a articular un conjunt de propostes i a exigir les demandes a les institucions i, si cal, també davant sectors financers i socials. En aquest sentit el dia 30 de juny la Taula va emetre una declaració amb la finalitat que el crit d'alerta d'aquestes entitats i les propostes més rellevants ressonessin en el ple de Parlament sobre la gestió de la crisi de la COVID-19, que va tenir lloc els dies 1 i 3 de juliol, i en el ple específic sobre residències de gent gran i discapacitat, dels dies 7 a 10 de juliol.

3. Just s’acaben de publicar les noves dades de la situació de la pobresa a Catalunya. Els resultats encara no reflecteixen la realitat però evidencien que, tot i que la taxa de risc de pobresa baixa lleugerament, s’arrossega una pobresa que és estructural. A banda de les prioritats més urgents i immediates, és clar que calen reformes més profundes, quines accions i mesures més estructurals i a llarg termini considera que són imprescindibles per revertir aquesta situació crònica?

Tal com he dit abans, un debat a fons sobre les reformes necessàries en l’estat del benestar i les polítiques d’assistència social és indispensable per marcar les prioritats urgents i immediates. Una prioritat urgent i immediata, per exemple, és garantir que totes les persones tenen dret a tenir un nivell de vida adequat. Això implica el reconeixement i la garantia del dret a viure en condicions materials de dignitat a través d’un ingrés monetari periòdic incondicional a càrrec dels pressupostos públics. Les iniciatives com ara l’ingrés mínim vital de l’Estat i la renda garantida de ciutadania a Catalunya van adreçades a garantir aquest dret, però han d’arribar veritablement a totes les persones que no tinguin aquests mínims vitals, sense traves burocràtiques o limitacions pressupostàries. Aquestes mesures estructurals han d’operar amb progressivitat i amb caràcter irreversible. Igualment, és imprescindible assegurar polítiques de suport a la inserció laboral de col·lectius vulnerables.

El Síndic també veu imprescindible repensar la política en l’àmbit de la salut, i incrementar-ne el pressupost de manera que ens equipari en percentatge del PIB amb els països del nord d’Europa i que es tradueixi en un pla estratègic que inclogui la millora de l’atenció primària i especialitzada.

També cal fer canvis en les polítiques adreçades a la gent gran, que s’han de tractar com a persones autònomes que participen en els diversos àmbits de la societat sense estereotipar-les amb mesures paternalistes com a persones dependents i passives. I, sobretot, replantejar amb urgència el model d’atenció a la gent gran, tot revisant el model residencial actual, de manera que es potenciïn recursos que permetin que el sistema d'atenció social estigui més descentralitzat i dispersat en recursos, amb menys nombre de persones usuàries, i sobretot que sigui un model d’atenció centrat en la persona i de base més comunitària, amb el foment de l’assistència domiciliària i la integració entre l’atenció social i sanitària en l’àmbit territorial.

Pel que fa als infants, cal un veritable impuls de les polítiques transversals que en garanteixin els drets i les oportunitats. Cal remarcar que el sistema educatiu no és capaç de neutralitzar prou l’origen social i les característiques personals de l’alumnat en les trajectòries educatives. La millora de la inversió educativa ha de permetre resoldre la desigualtat existent, la segregació escolar i l’abandonament escolar prematur, i garantir la inclusió escolar de l’alumnat amb necessitats educatives especials i la igualtat d’oportunitats en l’educació superior. Per tot això, el Síndic ha impulsat el Pacte contra la segregació escolar. Quant a les persones amb discapacitat, cal impulsar polítiques transversals que permetin el ple exercici dels drets i les oportunitats en tots els àmbits de la vida, amb la implicació de totes les administracions. És prioritari aprovar i dur a terme un pla de suport a la vida independent per a totes les persones amb discapacitat

4. Quin paper creu que ha de tenir el Tercer Sector Social davant aquesta nova crisi social que es deriva de la Covid-19? Comparteix la petició del sector de comptar amb una Llei del Tercer Sector que ajudi les entitats socials a desenvolupar la seva acció social amb més seguretat i garantint la interlocució i representació del tercer sector?

El Síndic valora enormement la tasca duta a terme per les entitats del Tercer Sector Social, especialment important en èpoques de crisi econòmica i social. És evident que les entitats socials han actuat per cobrir necessitats bàsiques, sobretot d’alimentació i habitatge, i han atès un nombre molt gran de persones. Un aspecte positiu d’aquesta crisi ha estat la resposta ciutadana i l’increment de persones que han iniciat tasques de voluntariat en entitats socials durant la pandèmia; grups intergeneracionals que, conjuntament amb les persones que ja formaven part de la xarxa d’atenció de les entitats, han ajudat a donar resposta des de les entitats socials a moltes de les necessitats que manifestava el col·lectiu de persones més vulnerables. Cal destacar el valor humà de les aportacions individuals i voluntàries. És important poder consolidar aquest model d’atenció social, fruit d’anys de treball realitzat per les entitats de primera línia de l’atenció social, i de ben cert que la Llei del Tercer Sector ajudaria a estabilitzar-lo i dotar de seguretat jurídica i reconeixement públic legal les tasques que històricament han dut a terme les entitats. El Síndic de Greuges de Catalunya no només ha celebrat la iniciativa de regular el Tercer Sector, sinó que ha ofert l’experiència professional i el coneixement institucional pel que fa als diferents sectors als quals donaria cobertura aquesta llei per col·laborar en la seva elaboració i en el seu posterior impuls.