L'augment de l'SMI, una mesura per reduir la pobresa i les desigualtats

El govern espanyol preveu aplicar l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) a partir de l'1 de gener de 2019, un increment que el situaria en els 900€, un 20% més que ara. La mesura és, sens dubte, un pas endavant per assegurar un dret social i per revertir la desigualtat i la desprotecció social que ha comportat la crisi i les consegüents tisorades en l'Estat del Benestar, els efectes de les quals encara són palpables. Garantir un salari mínim digne és sinònim d'una vida també digna sobretot per a aquelles persones amb ingressos baixos (especialment dones i joves) que, malgrat treballar a temps complet, tenen un sou que no és suficient per fer front a les despeses bàsiques (habitatge, energia, alimentació, etc). Són els anomenats 'treballadors i treballadores pobres'.

 

L'anunci de l'executiu central és una bona notícia des de la perspectiva dels drets socials. Ho és perquè ajuda a combatre el fenomen del 'working poor', perquè contribueix a reduir la taxa de pobresa i perquè millora la capacitat adquisitiva dels sous més baixos, però, no ho és per a les entitats socials que, precisament, ofereixen oportunitats laborals a persones en risc d'exclusió. Entitats socials, moltes de les quals, que compten amb Centres Especials de Treball que donen feina a persones que, difícilment, la tindrien en el mercat laboral ordinari i que ara, de cop i sense cap suport extra, han d'afrontar totes soles aquest increment del 20% de l'SMI. La mesura genera un impacte pressupostari que posa en perill la sostenibilitat econòmica d'aquestes entitats socials. Aquí és on radica la contradicció. 

 

És per això que instem l'Administració a ser coresponsable d'aquesta situació. L'esforç d'assumir l'augment de l'SMI no pot recaure només en les entitats socials, organitzacions que encara estan patint els efectes de la crisi i que fa massa anys que suporten les conseqüències de les retallades sense deixar d'exercir la seva missió de servei públic. Mesures que són un avenç social en drets, sí. Mesures que han d'anar acompanyades de més recursos econòmics reflectits en els pressupostos generals, també.