Entrevista a Pere Soler, director General de Serveis Penitenciaris

1.- El passat 30 de març es va iniciar l'enderroc d'una part de la presó Model de Barcelona. Tenint en compte que el nou centre de Zona Franca està encara per construir, és realista pensar que l'enderroc es podrà completar el 2017?

El compromís del Govern és aquest, tal i com va anunciar el president Mas el passat mes d’octubre. El nostre calendari de treball té posada la mirada en el 2017 i, per això, aquest 2015 les administracions tenim previst licitar els projectes que hauran de fer possible la construcció dels nous centres de preventius primaris i d’obert de Barcelona a la Zona Franca. El poder disposar d’aquests nous dos centres l’any vinent farà possible que el 2017 la mítica i històrica presó Model de Barcelona tanqui definitivament les portes.

2.- Tenint en compte els retards que va patir la inauguració de la nova presó de Figueres, el nou centre de Tarragona podrà començar a funcionar aquest novembre com s'havia dit?

Des del Departament treballem perquè estigui en marxa abans d’acabar aquest 2015, per tant, durant el segon semestre de l’any. Cal tenir en compte que posar en marxa una presó no és feina fàcil; hem de pensar que és com posar en marxa un municipi petit, en el que han de funcionar tots els serveis necessaris, en el que els professionals que atenen els interns han de rebre la formació necessària per a desenvolupar la seva feina en el nou centre, amb les noves instal·lacions i, per tant, amb les noves oportunitats que una infraestructura com aquestes permeten. Vuit professionals ja es van posar a treballar en la nova presó, amb l’encàrrec de supervisar els espais i els treballs d’acondicionament, i procurar la correcta conservació de les instal·lacions, serveis i sistemes de seguretat. I, a dia d’avui, ja està en marxa el Programa d’Acollida en el que els professionals de la vella presó de Tarragona ja estan fent pràctiques en el nou centre. Per tant, anem pel bon camí per poder complir amb el compromís que havíem adquirit tant amb els nostres professionals com amb la ciutadania.

3.- Coincidint amb l'època de crisi econòmica, aquests darrers anys el nombre de reclusos a les presons catalanes ha baixat fins als 9.300. Però el propi Govern reconeix que en els propers dos o tres anys podria tornar a créixer fins als 12.000. El sistema penitenciari català podrà afrontar-ho sense renunciar a l'objectiu de disminuir la massificació fins a un màxim de 2 presos per cel·la?

La planificació dels nous centres penitenciaris de Catalunya, i en concret d’aquells més moderns com Puig de les Bases i Lledoners, ja preveuen que només hi pugui haver dos interns per cel.la. Això posa de manifest que la voluntat del Govern català ha estat sempre, independentment del seu color polític, la de tenir presons on el màxim d’interns per cel.la sigui de dues persones. És el que pertoca a qualsevol política penitenciària d’una societat desenvolupada com es la societat catalana. En aquest mateix sentit, durant els proper mesos, anirem buidant la Model i només deixarem preventius, que és el que pertoca. Els penats d’una manera progressiva aniran sortint del centre Model: una cosa que farà possible, d’una banda, la posada en marxa de Puig de les Bases a Figueres, i l’obertura de Mas d’Enric a El Catllar. L’objectiu d’aquesta mesura és doble: aconseguir millors condicions pels interns i, alhora, també més facilitat per a la feina que han de fer els professionals.

És cert que des del Departament es va decidir ajornar la construcció de nous centres penitenciaris a Catalunya, com per exemple, el de Tàrrega. Perquè les dades de baixada i estancament de la població penitenciaria requerien d’una decisió honesta en moments de dificultat econòmica. Però, en previsió del que pugui passar en un futur, la Generalitat en conserva els terrenys.

4.- L'índex de reincidència dels reclusos que deixen la presó, a l'entorn del 40%, continua essent preocupant. Quines reformes o millores caldria fer en el sistema penitenciari català per disminuir aquest índex? és només una qüestió de pressupost?

La veritat és que tenim una taxa de reincidència menor que la d’estats propers com França o Itàlia i, fins i tot, inferior a la que té l’Estat espanyol. Però, com dieu, aquesta dada, que és d’un estudi de 2007, al que ens empenyen és a seguir apostant per noves fórmules de tractament que permetin contribuir a reduir-la. I no és una qüestió només de pressupost: sinó de ser capaços d’actualitzar-nos i de reinventar-nos d’acord amb les necessitats concretes de cada moment. I així ho hem fet, gràcies a l’excel·lent equip de professionals amb els que compten els serveis penitenciaris catalans i que acumula trenta anys d’experiència. Ho explicaré amb dos exemple: d’una banda, el programa RisCanvi que es va posar en marxa el 2009 amb l’objectiu d’avaluar i gestionar el risc de reincidència de tot el conjunt de la població penitenciària catalana, tractant-se d’un projecte pioner a tot l’Estat i que naixia en el marc de les recomanacions de Comissió per a l’estudi de les mesures de prevenció de la reincidència en delictes greus. I, de l’altra banda, els vull parlar de Cercles de confiança i responsabilitat, adreçat a la reinserció socials d’agressors sexuals, un programa pilot provinent del Canadà i que impulsa i finança la Unió Europea, i que des del 2013 s’està desenvolupant, també de forma pionera a l’Estat, al nostre país. És evident que, a tot això, cal introduir millores i canvis, a mida que els projectes avancen. Però, també, hem de mirar què es fa al món: per poder veure què és allò que podem fer aquí. I això si que no depèn del pressupost.

5.- Moltes entitats del Tercer Sector col·laboren amb el Govern en la tasca de donar suport i acompanyar els presos més vulnerables o amb dificultats especials quan surten de la presó. Però es queixen de la precarietat de la seva feina, perquè les subvencions són insuficients i, a més, les cobren molt tard. Establir una col.laboració més intensa amb les entitats que ajuden els expresos, no faria disminuir la reincidència?

Pel Govern, el paper de les entitats del Tercer Sector ha estat i és essencial per reduir la reincidència al nostre país. Tant és així que, per aquest 2015, el Departament destinarà a les seves col·laboracions amb el teixit associatiu, 2,3 milions d’euros, malgrat la difícil situació financera en la que encara es troba l’administració de la Generalitat. L’augment de la dotació pressupostària d’aquesta convocatòria fa palesa la voluntat del Departament de Justícia de reforçar les polítiques de reinserció que es realitzen des del Govern de la mà de les entitats del tercer sector que han ajudat al manteniment i desenvolupament del model d’execució penal propi del país, un model de referència. És molt evident que, sense el suport de les gairebé 80 entitats que col·laboren amb els serveis penitenciaris i dels seus 642 persones vinculades a aquestes entitats que, a dia d’avui, estan acreditades per accedir a les presons catalanes, no seríem capaços de fer la feina que fem.

En línia amb el que deia abans d’impulsar una política penitenciària d’una societat desenvolupada com és la societat catalana, elaboraríem un Codi Penal i una normativa penitenciària que ens permetessin apostar per una política penitenciària molt més afavoridora del medi obert i les mesures penals alternatives, enfocant-la clarament per a la rehabilitació i la reinserció. Per això, rebutjaríem d’entrada, per exemple, la presó permanent revisable, que s’ha inclòs des de l’Estat en la nova reforma del Codi penal, o en matèria d’estrangeria, miraríem d’evitar que tots aquells condemnats, una vegada complerta la seva pena, sinó són expulsats, no es trobessin en una situació irregular, i no es veiessin abocats a una situació de marginalitat, una vegada surten de la presó, i no poden treballar malgrat haver-se preparat en un centre penitenciari de Catalunya.