Catalunya necessita un parc de lloguer social de 230.000 habitatges

La Taula del Tercer Sector, que agrupa prop de 4.000 entitats socials, ha presentat l’informe ‘Un parc d’habitatges de lloguer social a Catalunya. Una assignatura pendent a Catalunya’ en el marc dels Debats ‘Catalunya Social’. El Debat s’ha celebrat a l’Ateneu Barcelonès i hi han assistit unes 150 persones procedents d’entitats socials, d’institucions acadèmiques i ciutadanes, i de les Administracions. Aquest Cicle de Debats de la Taula del Tercer Sector, que té una periodicitat mensual, compta amb el suport del Diari Ara i de l’Ateneu Barcelonès.

El dossier, que ha estat elaborat per Carme Trilla i Tere Bermúdez de Càritas Diocesana de Barcelona per encàrrec de la Taula del Tercer Sector, ressalta que tot i ser molt difícil poder fer una estimació de les necessitats d’habitatge assequible per a la població catalana, les xifres es mourien entre al voltant dels 230.000 habitatges, tant si les calculem com a suma de diversos tipus de necessitats (Mètode A), com si ho fem per diferència entre l’oferta social disponible a Catalunya i els estàndards mitjans europeus (Mètode B) (veure gràfic). Catalunya compta amb uns 60.000 habitatges de lloguer assequible, propiciats d’una manera o altra per les administracions públiques, és a dir, un 2% del parc total, que segueix essent manifestament “insuficient”.

La Taula del Tercer Sector recorda que  a Catalunya s’estima que hi ha 450.00 habitatge buits (100.000 en mans de les entitats financeres, 80.000 habitatges nous de nova construcció i 270.000 habitatges particulars).

Per la Taula del Tercer Sector Social, la disposició d’habitatge és una condició indispensable per al desenvolupament de la vida de les persones i de les famílies, i per al manteniment de la seva dignitat humana. Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge. Disposar d’un habitatge per a viure té un cost, tant si és de lloguer, com si és de compra, i és responsabilitat social i col·lectiva assegurar que aquest cost sigui proporcional als ingressos de les famílies.

El dossier presentat aquest dimarts també fa una clara aposta per ampliar el parc d’habitatges de lloguer social a Catalunya. Per a la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, els parcs públics o socials d’habitatge, són un altre exemple de polítiques tendents a assegurar costos raonables i proporcionals per a una població amb ingressos insuficients per fer front a preus del mercat lliure, i tendents a contrarestar les oscil·lacions del mercat lliure de l’habitatge oferint seguretat d’allotjament a aquestes famílies.

Per tal de garantir i ampliar un parc d’habitatges de lloguer social a Catalunya que a dia d’avui és del tot “insuficient” el dossier fa les propostes següents:

- Que gran part del parc públic de propietat i del parc privat que no té sortida passi a ser de lloguer social.

En primer lloc, caldria reconvertir part dels habitatges públics buits en propietat, en règim de lloguer assequible. Una de les possibles solucions seria que els bancs intervinguts posessin tots els seus habitatges a preus com a màxim de 150 euros, a disposició de les persones amb ingressos més baixos, via administracions públiques, o via organitzacions socials, per tal que el parc de lloguer assequible fos una realitat. En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector ja es va adherir al ‘Manifest per un Fons de Lloguer Social’, que està en fase de converses amb la Secretaria d'Habitatge.

-Destinar més fons als ajuts al lloguer per a les famílies.

Les prestacions permanents al lloguer són clarament insuficients per a les necessitats actuals, i en els darrers anys s’ha reduït notablement el nombre de beneficiaris en no haver obert convocatòries per a possibles nous sol·licitants. De 29.000, el 2010, a 19.000, el 2013. Esperem que amb les noves convocatòries anunciades es rectifiqui aquesta tendència descendent.

Establir col·laboracions público-privades (sense ànim de lucre):

 Un altre repte per als propers mesos seria establir una col·laboració público-privada (sense ànim de lucre) per reflexionar sobre les necessitats actuals i poder determinar/quantificar amb més precisió quin i com hauria de ser el parc públic de lloguer real per cobrir les necessitats de la població; i també una col·laboració públicoprivada sense ànim de lucre) per pressionar perquè es desenvolupi, i gestionar el potencial parc de lloguer que està per aflorar.

-Controlar les rendes de lloguer privat.

El Govern, l’Estat i les administracions municipals haurien de poder intervenir perquè les rendes de lloguer del mercat lliure no excedissin mai de la capacitat de les famílies. S’haurien d’establir preus màxims per zones, en concertació amb els propietaris i les associacions de veïns.