1 de cada 4 europeus té greus problemes per pagar l'habitatge

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i Diplocat, en col·laboració amb la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull, han inaugurat el nou cicle debats Europa Social amb el ‘Dret a l’habitatge social, una perspectiva europea’. El primer debat del cicle ha abordat la situació de l’habitatge social des d’experiències i visions de diferents territoris europeus: Catalunya, Finlàndia, Escòcia i Àustria, en concret de la seva capital, Viena.

 

A la taula rodona han participat persones expertes: Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 (Catalunya); Juha Kaakinen, CEO a The Y-Foundation (Finlàndia); Susan Aktemel, directora executiva a Homes for Good (Escòcia) i Georg Niedermühlbichler, membre del Parlament de l'Estat de Viena i de l'Ajuntament de Viena (Àustria).

 

“1 de cada 4 europeus té serioses dificultats per pagar els costos de l’habitatge i hi destinen més del 40% dels seus ingressos” (segons últim informe Eurostat) ha explicat Javier Burón, gerent d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que ha fet una radiografia sobre la situació de l’habitatge social a Europa i que ha destacat que Espanya és un dels 5 països en els quals aquests problemes de la ciutadania en relació amb l’habitatge són més grans, junt amb Grècia, Bulgària, Romania i Hongria. Burón ha avisat que “es necessitaran dècades” per poder acostar-se a les polítiques d’habitatge d’altres territoris europeus. “Per passar de menys del 2% [del parc d’habitatge social a Catalunya i Espanya] al 10% o superar el 20% no es podrà fer ni en 2, ni en 3, ni en 10 ni en 20 anys sinó que és un repte de país”.

 

“És molt difícil no estar a la cua, si comparem el que passa Catalunya respecte d’altres territoris europeus. Aquí es destina el 0,1% del PIB a polítiques d’habitatge enfront del 0,6% de la mitjana europea” ha apuntat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector. Un repte majúscul que s’està abordant de manera molt diferent. “El dret a l’habitatge permet assegurar altres drets fonamentals de les persones, com el dret a la salut i l’educació. Tanmateix, les polítiques de les administracions públiques en matèria d’habitatge són molt diverses entre els estats membres de la Unió Europea” ha assegurat Laura Foraster, secretària de Diplocat. 

 

A Catalunya, el parc d'habitatge social és de l’1,6% (47.000 habitatges entre públics, d’entitats socials i cedits per particulars); a Finlàndia és del 13%, a Escòcia és del 23% (600.000 habitatges gestionats per municipis i associacions gestores d’habitatge) i a Àustria (24%) i, en concret a Viena, més del 60% dels vienesos i vieneses viuen en habitatges públics o socials, el que equival a més de 220.000 llars.