"La pandèmia ha deixat pràcticament fora del sistema les persones que ja rebien suports de les entitats socials per a l’habitatge"

1. Ja ha passat el primer any de Covid-19 i aquesta ha agreujat encara més l'emergència habitacional que ja existia abans de la pandèmia. Amb quines dificultats d’habitatge s’estan trobant les entitats de COHABITAC? I quin està sent el vostre paper com a federació experta i de referència en aquest àmbit?

A les persones i famílies que, prèviament a la Covid-19 ja rebien suports de les entitats socials per la seva situació de vulnerabilitat, la pandèmia les ha deixat pràcticament fora del sistema, si no ho estaven abans. Els ajuts per mantenir-se en un habitatge, ni que sigui precàriament, hem hagut d’augmentar-los molt, havent de rebaixar els preus dels lloguers encara més del que eren. La sensació del mal que està deixant la pandèmia en les persones i famílies vulnerables en l’àmbit de l’habitatge, ens arriba també a través dels ajuntaments perquè cada dia estem rebent demandes d'informació i d'assessorament per part de les administracions locals per atendre aquests col·lectius.

2. Quines mesures en matèria d'habitatge creieu que són indispensables que es portin endavant de manera urgent per aturar aquest primer cop de la crisi social provocada per la Covid-19?

La pandèmia no ha fet més que agreujar la molt mala situació dels habitatges de lloguer. Per tant, allò que hem anat dient i informant des de COHABITAC continua sent més vàlid que mai. Cal una limitació efectiva dels preus del lloguer; fomentar amb subvencions, beneficis fiscals i avals públics que els privats posin pisos i cases, avui fora del mercat, a disposició de les entitats especialitzades; aturar els desnonaments i incrementar els ajuts a les llars per evitar la pèrdua dels seus habitatges. 

3. I a mitjà i llarg termini?

Les fundacions de COHABITAC ens hem compromès a promoure cada any uns 1.000 habitatges de lloguer social i assequible per fer efectiu el dret a l'habitatge de les persones amb menys ingressos i moltes d'aquestes en risc d'exclusió social. Per aconseguir-ho, a mitjà termini cal que els ajuntaments que tenen sòl ja disponible el posin en mans de les entitats especialitzades perquè, des de COHABITAC, en 24 mesos els pisos poden estar construïts i en servei i, si es tracta d’edificis a rehabilitar, cal una important implicació econòmica de les administracions per fer-la viable.
A mitjà i llarg termini, s’ha de posar en pràctica el contingut del recent informe de COHABITAC en el qual plantejàvem una sèrie de propostes i demandes: mobilitzar sòl de titularitat pública i fer polítiques urbanístiques actives i amb una reconsideració de les inversions públiques; incrementar les subvencions per augmentar la producció d’habitatges socials de lloguer a gran escala; potenciar la captació d’habitatge mitjançant el dret de tanteig i retracte que ha permès adquirir 4.000 habitatges per part de la Generalitat, ajuntaments, entitats i promotors socials; incrementar les subvencions a la gestió i aplicar millores en el finançament de les operacions de promoció o compra d’habitatges per destinar-los al lloguer, que sempre és dificultós perquè les entitats financeres no són favorables a aquest tipus d’activitat, però també millores en la fiscalitat en totes les fases necessàries per a la creació d’habitatges (adquisició de sòls, prestació de serveis i lliurament de béns, etc.); modificació de l’impost sobre el valor afegit a la producció d’habitatges qualificats de protecció oficial destinats a l’arrendament; modificació de la llei de l’impost sobre el valor afegit que planteja l'aplicació del tipus reduït (habitatges en general) o superreduït (habitatges de protecció oficial de lloguer) a la constitució i transmissió de drets de superfície per a la promoció i l’explotació d’habitatges per a arrendament i modificació de la l’IRPF per a l’aplicació de la reducció del 60% dels rendiments nets positius del lloguer d’habitatges a entitats gestores de programes públics d’habitatge, entres altres.

4. Quines necessitats teniu les entitats socials per poder afrontar, precisament, els efectes d'aquesta crisi social? 

Com a entitats socials especialitzades en l’acompanyament domiciliar a les llars més vulnerables, necessitem un suport decidit en aquesta activitat, en forma de subvencions públiques a la nostra gestió que eviti resultats negatius que són el fre principal a tirar endavant nous projectes.