"Només 46.400 persones es beneficien de l'ingrés mínim vital a Catalunya"

La Taula del Tercer Sector fa balanç de l’ingrés mínim vital un any després de la seva aprovació per part del Govern espanyol. En aquest primer any de funcionament s’ha pogut constatar el fracàs de la seva aplicació. A Catalunya, s’han tramitat 118.730 expedients, dels quals se n’han resolt gairebé el 80% (108.557). D’aquestes sol·licituds resoltes, només se n’han aprovat un 15,6% (16.972) i se n’han denegat el 84,4% (91.585), segons les últimes dades del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions d’aquest mes de maig. La manca de transparència implica que el ministeri no concreti els motius pels quals es denega la prestació. 

A Catalunya, el nombre de persones beneficiades de l’ingrés mínim vital és de 46.410, de les quals un 46,4% són menors (21.549) i un 53,6% (24.861) són persones adultes. A més, el 55,9% de les persones beneficiades són dones (25.943 dones vs. 20.467 homes). Es calcula que la quantia mitjana mensual per llar és 430 €.

La Taula del Tercer Sector qualifica el grau de cobertura de l’ingrés mínim vital d’”ínfim”, si es té en compte que hi ha 944.000 persones en situació de pobresa severa a Catalunya, segons dades de l’estudi FOESSA Càritas, 2019. “Teníem moltes expectatives posades en aquesta prestació perquè, si funciona bé, és una eina fonamental per reduir la pobresa, l’exclusió i les desigualtats i per garantir una vida digna. Havia de ser un dret essencial per cobrir les necessitats bàsiques de les persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, just en un moment de crisi social sense precedents, però la realitat és que està a anys de llum de ser-ho. La prestació no és eficaç i no està arribant a moltes de les persones que estan en una situació de pobresa severa” denuncia la Taula del Tercer Sector.

Les causes són els problemes estructurals que arrossega l'ajut des de la seva posada en marxa: un mal disseny normatiu, una desconfiança gran de l'Estat cap a les comunitats, un excés de lentitud en la resolució dels expedients per la complexitat de la prestació, l’exclusió del dret a molts col·lectius en situació de pobresa absoluta i la no coordinació entre els governs català i espanyol per assegurar un bon encaix entre l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania.

La Taula planteja diverses propostes de millora: reduir l’excés de burocràcia que alenteix la tramitació dels expedients; tancar el protocol de coordinació entre els els dos executius (català i espanyol) per a les dues prestacions  de garantia d'ingressos mínims existents; adaptar els requisits de les rendes mínimes autonòmiques, com la renda garantida de ciutadania, als de l’ingrés mínim vital; ampliar l’accés a persones que superen el llindar de pobresa severa, però que també es troben en una situació d’emergència social i, a més, que l’ajut arribi a col·lectius que en queden fora (persones sense llar, joves d’entre 18 i 23 anys i persones migrades en situació administrativa irregular); que el llindar de pobresa de l’ingrés mínim vital sigui flexible per adequar-se als diferents llindars de pobresa autonòmics i evitar discriminacions no justificades i aplicar la doctrina del Comitè Europeu de Drets Socials sobre la Carta Social Europea.