"La manca d’accés a un habitatge digne causa un impacte greu, fins i tot, la mort de les persones"

“Una vegada més es demostra que la manca d’accés a un habitatge digne causa un impacte greu, fins i tot, la mort de les persones en situació de vulnerabilitat” afirma la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya a partir de l’incendi en un local ocupat a la Plaça Tetuan a Barcelona, que ha causat la mort d’una família amb dos fills petits.

Per a la Taula, el que ha passat és un exemple més de la gravíssima emergència en l’habitatge que colpeja especialment les persones en situació d’exclusió social que es veuen obligades a viure en infrahabitatges, que no són segurs, amb unes condicions d’habitabilitat pèssimes i que sovint ni tan sols tenen accés a subministraments bàsics. “Una antiga oficina bancària, un edifici o una fàbrica abandonada, etc. no és un habitatge, però quan no tens cap altra alternativa, quina sortida tens? És el teu últim recurs” apunta la Taula que assegura que, sigui quin sigui el motiu de l’incendi, la causa és “la falta de solucions polítiques reals i efectives” a un problema d’extrema gravetat que s’ha anat cronificant durant anys i que és el de la vulneració del dret a un habitatge digne, assequible i segur.

Amb la pandèmia, les entitats socials han hagut de duplicar les ajudes per a l’habitatge per pal·liar l’impacte social de la Covid-19, que ha agreujat enormement l’emergència habitacional que ja hi havia abans i que comportava que 300.000 persones visquessin amb la inseguretat de no saber si es quedarien sense casa.

La Taula també lamenta que aquest cas faci visible una realitat molt dura que és la de la pobresa infantil. A Catalunya, el 35% dels infants està en situació de pobresa (1 de cada 3), segons dades de l’IDESCAT (juliol, 2021). “Ha de succeir una tragèdia com aquesta per evidenciar que, a casa nostra, també hi ha infants que viuen en condicions absolutament indignes i de molta precarietat”. Les entitats socials fa anys que reclamen que les polítiques d’infància siguin una prioritat indiscutible per trencar amb el cercle hereditari de la pobresa.

El tercer sector social insisteix que l’única sortida és que les polítiques públiques es focalitzin en resoldre els problemes estructurals que causen la pobresa, l’exclusió i les desigualtats, entre els quals el de l’accés a un habitatge digne, assequible i segur, que va estretament lligat amb una millor qualitat del mercat de treball i amb la garantia d’uns ingressos mínims per cobrir les necessitats més bàsiques.