El 97% de les persones que atenen les entitats d'inclusió social tenen problemes d'habitatge

El 97% de les persones ateses per les entitats socials d'inclusió a Catalunya tenen problemes d'habitatge. En total, 1,3 milions de catalans viu en un habitatge inadequat (infrahabitatge, amuntegament o estructures temporals) i gairebé un milió més ho fa en un habitatge insegur (ocupacions, temporals, amb amenaça de desnonaments o amenaces violentes), segons l'últim informe INSOCAT 'Habitatge i exclusió residencial'. A més, 18.000 persones viuen en situació de sense llar i sense sostre. "L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut però vulnerat, és imprescindible. No existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment", ha denunciat Míriam Feu, responsable de l'informe d'ECAS INSOCAT 14 'Habitatge i exclusió residencial', elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona i que s'ha presentat a la seu de l'Associació Benestar i Desenvolupament. 

Els col·lectius més afectats per aquestes situacions són les persones migrades, les famílies amb infants i adolescents, les llars monoparentals i les persones joves soles. Tot i que les dades empitjoren des de 2018, les entitats denuncien que el pes de l'habitatge en l'exclusió social s'arrossega des de fa molts anys i respon a una problemàtica estructural.

Més de la meitat de les persones que no poden atendre les entitats necessiten un allotjament, i el 48,6% necessitarien ajudes per pagar el lloguer, una habitació o els subministraments bàsics. Un 50% de les entitats especialitzades en habitatge té persones que no pot atendre. Malgrat les restriccions i dificultats que va comportar la covid-19, el 2020 un 54,5% de les entitats van atendre més persones que el 2019.

Entre les principals problemàtiques que les entitats veuen en el seu dia a dia destaquen: el lloguer i relloguer d'habitacions, el fet d'haver de compartir habitatge de manera forçosa i la persistència i l'amenaça de desnonaments, així com noves formes de desnonament invisible, l'assetjament immobiliari latent, les ocupacions estigmatitzades, el racisme immobiliari i el fet d'haver de viure al carrer de manera crònica o intermitent. 

Les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible incrementant l'habitatge protegit, destinant l'1% del PIB a polítiques d'habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d'Emergència i atorgant ajuts al lloguer. Paral·lelament, reclamen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions en relació a contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l'habitatge, l'abordatge del sensellarisme a través de l'estratègia aprovada per al 2021-2024, l'aplicació sense restriccions de l'empadronament, i instruments i incentius fiscals.

També demanen actuacions concretes encaminades a la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat, com les persones migrades -a qui cal garantir l'acompanyament mentre no es derogui la llei d'estrangeria-, la gent gran i la joventut -a qui cal oferir habitatges d'ús social lligats a moments evolutius clau-, les famílies monoparentals i infants -a qui cal garantir habitatges d'emergència en condicions adequades-, i les persones amb problemes de salut mental i discapacitat -per qui cal reservar parc públic, suport i assessorament per prevenir abusos i discriminacions.