3 recomanacions per millorar el sistema que garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha presentat 'Claus del debat actual del sistema de garantia d'ingressos a Catalunya: finestreta única, complements i quanties', un nou dossier Catalunya Social de la Taula elaborat per Elena Costas, Ariane Aumaitre i Mireia Álvarez de KSNET (Knowledge Sharing Network).

El document posa el focus en el sistema que actualment garanteix uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques a Catalunya (Renda Garantida de Ciutadania i Ingrés Mínim Vital) i evidencia com aquestes dues prestacions encara no permeten que moltes famílies puguin viure amb dignitat perquè l’habitatge continua sent la gran despesa no coberta pels dos ajuts. 

L’objectiu del dossier és doble: 1) comprendre les necessitats d’habitatge de les famílies que es troben en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica i analitzar la relació entre els baixos ingressos i aquestes necessitats habitacionals, i 2) oferir un seguit de recomanacions per enfortir el sistema de protecció social perquè sigui més inclusiu i efectiu. 

Aquestes dificultats d'accés s'han evidenciat a la taula d'experiències amb la participació de persones que viuen aquestes traves i les entitats socials que les acompanyen. "Tenim un sistema i una cobertura feble que no dóna resposta i que no és capaç d'adaptar-se ni a les necessitats de les persones ni al moment" ha assegurat Teresa Crespo, membre de la vocalia de pobresa d'ECAS."Hi ha molt patiment en la tramitació de la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital. Estan pensades perquè hagis de tenir una gran formació i, quan ja saps com funciona, canvien les regles i has de tornar a començar. Si els mateixos professionals no sabem de vegades com fer-ho, com podrà fer-ho la resta de la ciutadania? Tots som vulnerables. És un concepte que hem d'entendre, si volem que aquestes prestacions socials millorin" ha afegit Mercè Darnell, responsable de desenvolupament de projectes singulars i qualitat de Càritas Diocesana de Barcelona i representant de Càritas Catalunya. En la mateixa línia, s'ha expressat Toia Guiu, inquilina d'un habitatge gestionat per la Fundació Hàbitat3 i representant de Cohabitac. "Jo mai m'hauria imaginat que tot això em passaria a mi. Ningú està exempt de patir pobresa. Sóc una família monomarental i quan et trobes sola és molt difícil remuntar. Els terminis són durs. Vaig tirant, però dos mesos sense prestació poden ser dos mesos en que no es menja… i jo encara no he aconseguit una Renda de Garantida de Ciutadania". "Quan vas a serveis socials, t'has de sentir escoltat i no sempre m'he sentit escoltat. Amb els ingressos que tinc, no m'arriben per a un pis i visc en una habitació" ha explicat Juan Carlos Loayza, persona que rep suport de Creu Roja Osona, i representant de Creu Roja Catalunya, que ha exemplificat el camí d'obstacles que han de passar les persones per accedir a aquestes prestacions socials. "Tinc moltes experiències amb l’empadronament. M’he trobat moltes persones que es lucren a través de la necessitat que tenim els altres” afegeix Loayza.

Quines són les necessitats d’habitatge de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica?

- Gairebé 1 de cada 3 persones que viu sota el llindar d’ingressos de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) pateix carència material severa.

- El 44% de les persones que tenen uns ingressos per sota de la Renda Garantida de Ciutadania pateixen una situació de sobrecàrrega de l’habitatge, és a dir, que destinen un 30% o més de la seva renda a pagar l’habitatge (sense incloure els subministraments de la llar). Aquesta situació és cinc cops més habitual en les famílies que potencialment poden rebre la RGC que les que es troben per sobre d’aquest llindar d’ingressos. A més, el 38% d'aquestes pateixen pobresa energètica.

- Les persones que viuen en llars amb ingressos inferiors al llindar de la RGC tendeixen a viure de lloguer. D’aquestes, un 36% ho fa en habitatges a preu de mercat i un 10% a preu inferior de mercat (lloguer social o habitatge protegit). 

Quines són les barreres per accedir a una prestació social en matèria de pobresa i habitatge?

Les 3 recomanacions de la Taula perquè el sistema de protecció social sigui més inclusiu i efectiu

1. Simplificació de les barreres burocràtiques: la finestreta única social

Cal avançar cap a la creació d’una finestreta única social que actuï com a punt d’entrada únic per a, com a mínim, les sol·licituds dels grans ajuts socials, unificant els processos de sol·licitud i gestió, sempre que la governança ho permeti. Aquest sistema de finestreta simplificaria els tràmits, els faria més accessibles per a la ciutadania i permetria una gestió més coherent de les seves necessitats, posant-les per davant de les organitzatives.

Aquest canvi estructural requeriria un esforç coordinat entre les diferents administracions, una planificació detallada i un compromís ferm amb la millora del servei a la ciutadania; a més d’una optimització dels recursos públics, una millora dels sistemes d’informació i recollida de dades i un augment de la comunicació de les prestacions socials per a una major cobertura de les persones en situació de vulnerabilitat. 

El model implicaria superar diversos reptes: la coordinació dels tràmits de diferents administracions, cadascuna amb els seus procediments i requisits propis (començant per la sol·licitud de l’IMV i la RGC que porta molta confusió), i la ubicació d’aquesta finestreta única. Una opció seria ubicar-la a les oficines de treball de SOC, que ja tramita la renda garantida de ciutadania, però això limitaria l’abast de la finestreta si es concentra només en aquest àmbit. Una altra possibilitat seria desenvolupar un model de punts distribuïts pel territori que ofereixin una atenció més propera i personalitzada, com existeix a diferents ajuntaments i ens locals, tot i que seria una opció més complexa d’implementar. També caldria tenir en compte el paper dels serveis socials per identificar persones potencialment beneficiàries, malgrat que no totes les persones en situació de vulnerabilitat disposen d’un expedient obert a serveis socials.

2. Complement a l’habitatge de la Renda Garantida de Ciutadania

Aquesta segona recomanació consisteix en introduir un complement específic per a l’habitatge dins el marc de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Actualment, la gestió de la RGC i el suport en l’habitatge estan en diferents departaments de la Generalitat. Un cop una persona ha superat els obstacles per demanar i obtenir la RGC, l’administració podria valorar les seves necessitats d’habitatge, el que simplificaria l’accés a ajuts addicionals. 

Es tractaria, doncs, d’una prestació complementària per ajudar a pagar part del lloguer de les famílies que reben la RGC i pateixen sobrecàrrega financera. Seria un ajut màxim de 300€, similar a la renda implementada al País Basc. Es calcula que l’impacte econòmic d’aquesta mesura comportaria augmentar en 148 milions d’euros el cost anual de la RGC. El complement a l’habitatge no modificaria el nombre de persones que reben la RGC, però sí que variaria l’impacte en la reducció de la pobresa a Catalunya. A més, aquest complement reduiria en 13 punts la taxa de pobresa de moderada de les persones que reben la RGC (passaria del 100% al 87%) i en 5,5 punts la taxa de pobresa severa (del 19,3% al 13,8%). Una de les raons que podrien explicar aquest fet és que, per rebre un complement a l’habitatge, cal ser titular d’un habitatge, un element que és més probable que es doni en les persones que es troben en una situació de pobresa moderada que no pas en les que estan en pobresa severa, que acostumen a patir situacions de sensellarisme (infrahabitatge, amuntegament, viure al ras, etc.).

En cas de no aplicar-se, una mesura intermèdia, però significativa, seria garantir que els ajuts a l’habitatge no computin com a ingressos a l’hora de calcular la renda garantida de ciutadania. D’aquesta manera, les persones beneficiàries no veurien reduïda la seva RGC a causa dels ajuts que reben per a l’habitatge i els donaria més estabilitat financera i habitacional. Aquesta consideració es justifica perquè els ajuts per a l’habitatge estan destinats a una necessitat específica i no haurien de penalitzar o reduir els ingressos garantits per la RGC, que tenen com a objectiu cobrir un seguit més ampli de necessitats bàsiques.

3. Augment de les quanties de la Renda Garantida de Ciutadania

La tercera recomanació se centra en la necessitat de reduir la fragmentació dels ajuts socials. En comptes de tenir molts ajuts petits destinats a necessitats molt específiques, es proposa consolidar ajuts més amplis i flexibles. Així doncs, es reconeixeria que les persones poden tenir necessitats diferents de forma simultània i que, si han de passar per diferents processos administratius i de tramitació, és possible que acabin quedant fora de percebre un determinat ajut o prestació. Sovint aquests ajuts tenen un import baix que no estalvia haver de passar per un procés de sol·licitud que pot ser una barrera per a les persones. L’ampliació de les quanties també permetria a les famílies decidir millor com utilitzar els recursos de les prestacions socials, sense condicionar el seu ús a necessitats específiques, i a més reduiria la càrrega administrativa de la gestió i fiscalització dels diferents ajuts per part de les diverses administracions. 

Es proposa augmentar la RGC en 100€ o 200€ per membre, mantenint la proporcionalitat actual segons el nombre de membres de la llar. Els càlculs del cost de les modificacions dependria en gran part del desplegament i la cobertura inicial de l’IMV, però suposaria un increment del voltant de 253 milions d’euros anuals (en el cas dels 100€) i de doblar el pressupost de la RGC actual (en el cas dels 200€). Aquest augment també s’explica per l’increment de les llars beneficiàries, (que no passava en el cas del complement a l’habitatge). A l’augmentar les quanties, incrementen també els llindars d’entrada a la RGC, per això famílies que abans no podien accedir-hi ara sí que ho farien. En aquest sentit, es recomana també l’augment de l’IMV perquè arribi a cobrir, com a mínim, el llindar en l’àmbit estatal de pobresa severa. Això reduiria també les llars i les quanties que hauria de cobrir la RGC i, per tant, el seu cost agregat.

Com es veu a la taula, el major impacte en reducció de la pobresa s’obté amb l’augment de 200€ perquè un 5% de les llars podrien sortir de la pobresa moderada. En les llars en situació de pobresa severa, amb el disseny actual un 19% de les llars es troba en aquesta situació, malgrat rebre la RGC. Si s’amplia la quantia i cobertura amb 100€, aquest percentatge es reduiria a la meitat i pràcticament desapareixeria la pobresa severa amb un augment de 200€.