La PINCat, preocupada pel futur de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector Social lamenta l’impacte que l’avançament electoral té en les polítiques d’infància. Iniciatives i normatives que són imprescindibles per reforçar els drets i la protecció de la infància i l’adolescència, sobretot la que es troba en una situació de més vulnerabilitat, i que moltes de les quals havien de ser presentades i/o aprovades al final de la legislatura, després de mesos de treball conjunt entre el Govern i les entitats socials. 

És el cas de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, que estava previst que es presentés a l’estiu. Per primera vegada, aquest full de ruta estableix un marc general per prevenir aquesta xacra, detectant-la de forma precoç i plantejant una intervenció coordinada, transversal, eficaç i amb una mirada a llarg termini. "Ens preocupa què passarà amb tota la feina que s’ha fet en l’elaboració de l’Estratègia. Trencar amb el cercle de la pobresa hereditària ha de ser una prioritat indiscutible. 1 de cada 3 infants catalans està en una situació de pobresa o exclusió i l’Estratègia és un avenç significatiu perquè situa l’erradicació d’aquesta xacra com a repte de país" apunta la Plataforma. Cal recordar que, en els darrers 7 anys, el risc de pobresa o exclusió infantil no ha baixat del 30%, segons dades d’IDESCAT, el que demostra que és una pobresa cronificada. A més, tant Catalunya com Espanya mantenen una de les taxes de pobresa infantil més altes de la Unió Europea, segons Eurostat. Fins i tot, des del Ministeri de Joventut i Infància es treballa per acordar una Estratègia estatal per erradicar la pobresa infantil. Per això, la PINCat remarca que Catalunya no pot desistir de posar-se amb aquest tema de manera urgent. 

Projectes i normatives que queden en l'aire

A banda de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil, també estan en risc altres mesures:

· La revisió de la cartera de serveis socials en l’àmbit de la infància, adolescència i joventut que hauria d’incorporar l’atenció del risc lleu i moderat, afegint serveis que fan una feina preventiva imprescindible, però que no es troben reconeguts a l’actual cartera. 

· L’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu, que implica més estabilitat per a les entitats, perquè ampliïn l’oferta d’activitats de lleure educatiu a tot Catalunya amb una visió a llarg termini.

· El projecte de decret per a l’actualització de les prestacions vinculades a la infància, l’adolescència i la joventut (serveis socials bàsics, serveis socials especialitzats i ajudes econòmiques) que ha decaigut.

· La implementació de la Llei de protecció integral a la infància i adolescència enfront de la violència, en tots els àmbits d’intervenció amb la infància (perquè en l’àmbit escolar i a les entitats de lleure educatiu està desplegada) però queden espais on és necessari impulsar la figura del delegat/a de protecció i cal incrementar la formació als diferents professionals en contacte amb la infància per millorar la prevenció i detecció precoç de les situacions de risc o la millora en els sistemes de recollida de dades per conèixer l'abast real de la problemàtica de la violència cap a la infància. 

· El desplegament del Pacte Nacional de Salut Mental i, en concret, l’Estratègia del pacte de Salut Mental i Benestar Emocional que inclou mesures per promoure i protegir la salut mental en la infància i l’adolescència i per fomentar i acompanyar el rol de la família i les persones cuidadores com a agents protectors i preventius en salut mental. 

· L’Avantprojecte de llei d'actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi Civil de Catalunya que condiciona el nou sistema de provisió de suport en les tuteles, facilitadors judicials, etc. d’infants i adolescents amb discapacitat. 

· El desplegament de les Mesures de Millores Educatives amb propostes per avançar en l’equitat, la inclusió i l’acompanyament a l’alumnat en totes les etapes del sistema educatiu per assegurar la igualtat d’oportunitats educatives i les expectatives d’èxit per a tothom.

· L’Avantprojecte de llei de l’Estatut dels municipis rurals que, en l’àmbit educatiu, defineix administrativament què vol dir municipi rural i a on arriben els ajuts, segons població.

· L’avenç en la incorporació dels Contractes d’Impacte Social com a eina per ampliar l’accés de la infància en situació de vulnerabilitat a serveis o béns que millorin els seus drets i benestar.

També queden en l’aire altres qüestions generals, però que tenen una afectació directa en la infància en situació d’emergència social, com el traspàs de l’ingrés mínim vital a Catalunya i la gestió integrada amb la Renda Garantida de Ciutadania, ambdues tenen l’objectiu de millorar la garantia d’ingressos mínims en les llars que no poden cobrir necessitats bàsiques, o la condonació del deute de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica dels anys 2022 i 2023.

La PINCat reafirma el seu compromís per seguir treballant conjuntament i demana a l’actual Govern que mantingui i fomenti els espais de treball per avançar en la garantia dels  drets fonamentals de la infància i adolescència i perquè totes les mesures expressades continuïn sent una prioritat en l'agenda política. Cal recordar que el Pacte per a la Infància de Catalunya, signat per tots els agents socials el 2013, és un eix vertebrador de les polítiques públiques en clau d’infància i situa la urgència de les mesures que cal desenvolupar. És per aquesta raó que, des de la Plataforma d’Infància de Catalunya, es demana a l’actual govern que avanci en tot allò que pugui per no desaprofitar la feina dels darrers anys i, al futur executiu, que tan bon punt comenci la legislatura reprengui amb rapidesa i agilitat aquestes mesures, que s’han treballat des del consens no només amb les entitats socials sinó també amb altres agents, i que són urgents d’implementar.