1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en exclusió residencial

Càritas ha fet un avançament de les principals dades d’habitatge de l’informe FOESSA de la diòcesi de Barcelona, que es presentarà de forma completa durant aquest any 2025.

Contenido
Izquierda

1 de cada 4 persones de la diòcesi de Barcelona viuen en exclusió residencial. Així ho indiquen les dades que Càritas Diocesana de Barcelona ha fet en l'avançament de les principals dades d’habitatge de l’informe FOESSA, que es presentarà de forma completa durant aquest any 2025.

Míriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, ha explicat que el 26,6% de la població (726.000 persones) de la diòcesi de Barcelona (que comprèn la ciutat de Barcelona, els municipis del seu voltant i part del Maresme), pateix exclusió residencial i que la situació de l’habitatge s’agreuja en les famílies amb infants i adolescents, afectant 4 de cada 10. "Són molts els infants que viuen en primera persona les conseqüències de no comptar amb un habitatge digne. No tenir habitació per un mateix, o no saber fins quan podrà ser al pis on vius té un fort impacte en el present i el futur més immediat d’aquests nens i nenes" ha explicat Feu. D’altra banda, la responsable de Càritas ha detallat que un 15% de la població (415.000 persones) es queden en situació de pobresa severa una vegada pagades les despeses relacionades amb l’habitatge i que, en el cas de les famílies amb fills, aquesta xifra torna a ser més alta, afectant el 25%.

Pel que fa a la situació d’aquestes famílies, un 25% (120.000 famílies) es veuen obligades a viure en un habitatge inadequat, on es donen situacions d’insalubritat, amuntegament o viuen en entorns degradats. Són famílies que fan vida en locals, soterranis, immobles sense accés a subministraments o espais sense llum natural, entre d’altres. Així mateix, gairebé un 10% (47.000 famílies) viuen en un habitatge insegur. "Són famílies que es veuen obligades a viure en habitacions o acollides a casa d’un familiar o amic, sense un títol acreditant. Viuen amb la incertesa de no saber si les faran fora d’un dia per l’altre, pateixen dificultats a l’hora d’empadronar-se o es veuen obligades a canviar d’habitació diverses vegades en un mateix any. L’angoixa que això els provoca incideix directament en seu el benestar emocional". 

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha apuntat algunes de les propostes que l’entitat ha volgut fer arribar a les administracions. Sala ha demanat que es despleguin habitatges socials d’emergència de manera universal, amb l’objectiu que qualsevol persona en situació de necessitat disposi d’una solució residencial temporal per evitar estar en situació de carrer; que s'activi per part de la Generalitat, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i els ajuntaments totes les estratègies possibles per garantir un parc d’habitatge social de lloguer sòlid i estable per passar de l’actual 1,7% d'habitatge de lloguer social a Catalunya a, com a mínim, el 8% de la mitjana europea i que les administracions promoguin subvencions i incentius fiscals per als propietaris per mobilitzar el parc d’habitatge i promoguin els lloguers assequibles perquè les persones en situació de més vulnerabilitat puguin accedir a un pis de lloguer.

Derecha
Banner

Destacats