Els principals reptes són: l’enfortiment de les polítiques socials i l’increment de la inversió social en un context en què gairebé el 25% de la població catalana continua vivint en una situació de vulnerabilitat; el reconeixement a la feina i contribució de les entitats socials a través de l’aprovació de la Llei del Tercer Sector Social i l’assoliment d’un finançament estable i adequat per al sector que atén i acompanya 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya. 

Les aportacions són per a l’Examen Periòdic Universal, una avaluació que els estats membres de les Nacions Unides han de passar en drets humans cada quatre anys i mig. Espanya s’examina entre abril i maig de l’any que ve. Es constaten avenços limitats i insuficients en drets socials com l’habitatge, l’ocupació, la salut i l’educació; drets de col·lectius específics (dones, persones amb discapacitat i persones d’origen migrat i racialitzades) i reptes globals que influeixen en la garantia dels drets (canvi climàtic i intel·ligència artificial).

Demana al Govern formar part dels mecanismes de governança de l’Agència, tenint en compte l’expertesa i trajectòria que té el tercer sector social a l’hora d’atendre i acompanyar persones en situació de vulnerabilitat, i alerta que hi ha aspectes a millorar com l’encaix dels dos sistemes, el sanitari i el social, perquè no sigui desigual i com es garanteix que l’atenció respectarà els desitjos i preferències de les persones i tindrà en compte el paper de la comunitat.

L'informe d'Ivàlua, amb el suport de la Taula del Tercer Sector Social, és un punt de partida conceptual i de diagnòstic sobre què són les cures de llarga durada i com s’organitzen actualment a Catalunya. El document també busca entendre les polítiques públiques principals que componen l’actuació pública en aquest sector i establir elements estructuradors per a l’anàlisi d’evidències que permetin avançar en cures de llarga durada que siguin suficients, de bona qualitat, sostenibles i justes.

Preocupa que pugui quedar en paper mullat i demana que hi hagi una dotació pressupostària per desenvolupar-lo. i sosté que cal actualitzar les dades de la diagnosi actual sobre el dret a l’habitatge a Catalunya perquè el pla sigui efectiu i eficaç.

La Taula ha exposat algunes de les principals demandes i prioritats per a la negociació dels pressupostos 2025: acordar un Pacte Nacional pel Dret a l’Habitatge; aprovar el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge; avançar en la implementació del  conveni que regula la pobresa energètica; establir un model d’actualització de l’IRSC acordat amb el tercer sector i altres agents socials i assegurar la participació de les entitats socials en els espais de presa de decisions i participació en l'àmbit de l'ocupació a Catalunya. 
 

Les entitats socials catalanes apunten que els desequilibris territorials afecten la distribució de recursos, serveis i oportunitats  i agreugen les condicions de vida de moltes persones, especialment de les que es troben en situació de més vulnerabilitat. Això s’expressa en l’accés desigual a drets com, la garantia d'ingressos mínims, l'habitatge digne i la qualitat de l’ocupació.

Argumenta que, per acompanyar d’una manera més personalitzada, propera i comunitària, calen més recursos públics, més suport a les famílies cuidadores i una integració efectiva dels serveis socials i sanitaris. Reclama que el tercer sector sigui considerat com a interlocutor qualificat en les polítiques d'envelliment per assegurar el benestar de les persones i el compliment dels seus drets. 

L'informe vol fer visibles els reptes actuals del sistema i reflexionar sobre quina és la millor manera d'acompanyar les persones en procés d'envelliment. El dossier posa el focus tant en les persones grans com a agents actius de la societat com en les persones grans en situació de vulnerabilitat i dependència, a més de les persones que experimenten un envelliment prematur a causa de problemes de salut o discapacitat.