Com la innovació digital pot millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat?

200 persones han participat a la jornada 'Innovació digital per a una millor atenció a les persones' que m4Social de la Taula del Tercer Sector Social ha impulsat amb el suport de l’AMB i la col·laboració de Localret i Citilab. A l'acte, que ha tingut lloc a les instal·lacions del Citilab, s'han donat a conèixer bones pràctiques de polítiques socials dutes a terme per governs locals gràcies a la intel·ligència artificial, l’automatització d’algun dels seus processos o la innovació digital, així com experiències d’entitats socials que acompanyen persones en situació o risc d’exclusió i que, gràcies a la digitalització, poden millorar l’atenció a aquests col·lectius.

A l'inici de la jornada, la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social, ha fet èmfasi en la importància d'avançar cap a aquesta innovació digital i el per què de l'acte. "Volem fer visible que la tecnologia pot ser la solució si la posem al servei de les persones a qui atenem, fent-les protagonistes. Per això, reclamem una estratègia de país" ha reclamat Francina Alsina, presidenta de la Taula, i Ester Pujol, directora de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB, ha assenyalat alguns dels principals reptes per a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Donar resposta a les situacions de vulnerabilitat, en especial al sensellarisme, l'emergència climàtica i la innovació digital amb la irrupció clara de la IA". "No hi ha transformació digital sense transformació social. La digitalització no s'ha de fer per a les persones, s'ha de fer amb les persones" ha advertit Javier González, director del Citilab, una idea compartida per Joana Piñero, tinenta alcaldia de Polítiques Socials, Igualtat i Salut de l'Ajuntament de Cornellà. "La transformació digital és clau per a la transformació social i per al progrés moral perquè la revolució tecnològica no pot ser un motiu de discriminació. Ningú ha de quedar-ne enrere".

La conferència inaugural ha abordat la intel·ligència artificial i els drets socials a través de l'avaluació contínua amb Albert Sabater Coll, director de la Càtedra-Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya de la Universitat de Girona (UDG). "Estem avançant molt ràpidament en intel·ligència artificial, però hem de ser prudents i especialment avaluadors del que es fa des dels serveis socials per fer que aquest sistema sigui millor. Per això, hi cal una implicació directa i diària".

A continuació, els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat  i Sant Cugat del Vallès han explicat les seves experiències municipals d’innovació digital. "Impulsem una política basada en dades i orientada a combatre riscos de vulnerabilitat de la població" ha apuntat Juan Francisco López, president de l'Àrea d'Atenció Ciutadania i Administració Oberta de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat sobre una eina de predicció de situacions de bretxa digital de persones grans que es concreta amb el projecte ATENEA. Aquest utilitza un dispositiu intel·ligent amb una interfície d’usuari extremadament simplificada que només requereix l’ús de veu perquè una persona gran o amb poca cultura digital, en situació de dependència o fins i tot autònoma, pugui realitzar les seves gestions diàries.

"L'app amb IA Viladecans i tu ens ha ajudat a trencar no només amb la bretxa digital sinó també amb la bretxa del llenguatge administratiu" ha assegurat Joana Sánchez, tinenta alcalde de Servei d'Innovació Digital i Governança de Dades de l'Ajuntament de Viladecans. La capacitació de mentors i mentores digitals ha centrat l'experiència del consistori de Sant Boi de Llobregat. Emilio Morillas, regidor d'Innovació i Projectes europeus del consistori ha afirmat que "la mentoria digital permet que l'accés als serveis sigui més fàcil perquè l'accés és un dret, no un privilegi" i el consistori de Sant Cugat del Vallès, representat per Santi Coca, cap del Servei de Tecnologia i Innovació Digital, ha donat detalls del sistema d’atorgament de beques menjador que implementa a través de la generació automàtica d’un expedient d'anteriors persones beneficiàries. 

Al diàleg entre administració i tercer sector s'ha coincidit que la innovació digital és clau per millorar l'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. "La intel·ligència artificial és una eina que necessita d'una intel·ligència social per dirigir-la a favor de la ciutadania, sobretot de la que està en una situació més vulnerable" ha subratllat Marta Gutiérrez González, cap de Serveis de Processos de l'Ajuntament de Terrassa. "La innovació, en el concepte més ampli i no només tecnològica, ha de ser un eix de treball per a les entitats socials perquè falta un full de ruta de futur" ha afegit  Bàrbara Outeiro, vicepresidenta del Consell Rector de Suara Cooperativa, d'ECAS. Una altra prioritat clara que ha sorgit durant el diàleg és la necessitat de reforçar un marc comú de treball. "Els diversos agents que treballem en l'àmbit social hem de crear una arquitectura comuna de recursos i persones per parlar el mateix llenguatge" ha apuntat Ana Milián, cap del departament de Projectes de Transformació Digital de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, igual que Carlos Varela, director d'Operacions Transversals i Àmbit Social d'Aspace Catalunya, de FEPCCAT, que ha afegit "la interoperabilitat de dades és necessària per ser més proactius i per optimitzar els recursos i ser més eficients. Tampoc hem d'oblidar que la tecnologia s'ha d'humanitzar". 

m4Social també ha aprofitat per explicar el treball que està fent per a la interoperabilitat de dades entre administracions públiques i entitats socials, la creació d’un índex de bretxa digital i el projecte SimbiòTIC, a més, de la col·laboració que  acaba d'iniciar amb Localret. "La nostra missió és acompanyar els ajuntaments en la transformació digital de pobles i ciutats" ha especificat Andreu Francisco, el seu director general.